He decidit que, d'ara en endavant, penjaré les meves observacions del parc del Castell de l'Oreneta a l'Ornithocat per no cansar els meus seguidors. Aquest bloc començava a semblar només un recull de llistes i fotos cutres. Provarem que torni a ser el que sempre ha estat: un desplegament de pedanteria i fotos cutres. Així, només comentaré el més destacable. I és que en aquesta setmana i mitja m'he endut sorpreses.
Per començar, dissabte 5 els problemes d'aparcament em van portar a una secció del parc més oberta, menys arbrada. Allà em va sorprendre la presència de Puputs.
Aquest ocell, en altre temps estival, cada cop és més freqüent a l'hivern. El que no esperava era veure'n cinc individus junts. Seguiré atent, a veure si es queden o marxen.
Si la sorpresa va ser considerable, més gran va ser la que em vaig endur dimarts al pati de l'escola. Amb ocasió de la Setmana de la Ciència, vaig treure alguns alumnes a pasturar per així col·laborar una mica amb el projecte Ocells dels jardins. Doncs bé, el primer ocell que vam veure va ser un Bec de corall cuanegre (primer vaig pensar que era senegalès). A més, anava acompanyat de dos congèneres més.
Divendres vam repetir l'experiència i encara hi eren.
Avui hi he anat sol, però no els he vist. Com que em cau a prop, seguiré vigilant i informant. Diuen que ara és època de nidificació.
Que bé. Acabo el post amb una història inacabada. To be continued...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada