Ornithobalconing

Penso que, deixant de banda la presència al meu lloc de treball, l'única diferència entre vacances i treball és que estenc la roba amb llum solar i no de matinada. Per què començo el post amb una dada íntima? Perquè, a falta de nocturnes al meu barri, la gran diferència entre estendre la roba de dia o de nit és que de dia hi ha ocells; de nit, gent que donaria per obrir un altre blog.

Entrant en matèria, quins ocells alegren les meves esteses de roba, que em fan quedar com un veí atípic (de fet, sóc un dels pocs que estenen la roba i l'únic que ho fa amb la càmera penjada al coll)? 

Amb l'arribada de l'hivern, els lledoners han anat perdent les fulles, i això sembla que foragita els ocells petits habituals com Tallarols capnegres, Mallerengues o Mosquiters, però, pel que es veu, els lledons deuen estar al punt perquè se'ls disputen moltes espècies d'ocells.

Uns dels més fidels són els Estornells, Les darreres dues setmanes no han fallat cap dia, encara que uns dies ho han fet en quantitats considerables, però d'altres només hi ha hagut individus aïllats.

Els Tudons han estat més escassos, però regulars. Tres ha estat el nombre màxim d'exemplars.que han estat picotejant els lledons aquests dies.

Però no tots els ocells donen alegria; no perquè no sigui interessant observar-los, sinó perquè són un mal símptoma. La Cotorra de Kramer, que fins ara només sobrevolava l'àrea, de fa poc és habitual a la nostra superilla. Fa uns dies, una parella -probablement de la colònia de Ronda de Sant Pau, ens va visitar per tastar els deliciosos lledons.

Les Aratingues mitrades, rares la resta de l'any, a l'hivern fan l'agost i les veiem pel carrer amb freqüència. Galanthus se'n feia resò al seu compte de Facebook. Després d'unes setmanes fent razzies pel barri el dia de Reis van decidir aturar-se davant de casa quan la tenia plena de convidats i no era oportú obrir el balcó per congelar-los tots. Ara, avui han tornat. Han estat confiades, perquè les tenia a metre i mig i no s'immutaven. N'han vingut unes 24, calculo. 

A la festa s'hi han sumat les Cotorretes de pit gris, que sempre es fan notar més.

I, quan pensava que la desfilada s'havia acabat, he vist el terra ple de Coloms, que semblaven atiborrar-se amb les restes dels lledons que, probablement, són massa durs per als seus becs.

I fins aquí la crònica. No sóc biòleg ni ambientòleg ni res similar. Només m'agrada observar ocells, persones, la vida. Si arribo a qualsevol conclusió errònia agrairé els comentaris. Bon 2019.