Ha arribat el moment de fer balanç d'aquesta tardor tan estranya que ens ha tocat viure al parc del Castell de l'Oreneta. Em refereixo únicament a aspectes climatològics, sense ficar-me en altres àmbits. En general han estat uns dissabtes molt càlids amb algun dia de fred moderat, i això ha fet que el paisatge sigui hivernal ma non troppo. Passem a comentar què ens ha deparat aquesta tardor.
Al post anterior -del 19 d'octubre- deia que es notava un augment en la presència de Pit-roig, i cal dir que, realment, són gairebé ubicus. I dels dos Pinsans d'aquell dia, hem passat a una quantitat més normalitzada, tot i que trobo a faltar aquelles concentracions de fringíl·lids tan habituals fa uns anys. Sense anar més lluny, he hagut d'esperar a l'última visita (30 de novembre) per veure un nombre significatiu de Gafarrons. De Verdums no n'he detectat cap, però Ricardo Ramos comentava a twitter (16.11.2019).
Pel que fa a rareses, també el 16.11.2019 vaig detectar un Tord ala-roig. I la notícia negativa, la presència del que en un primer moment em va semblar un Bec de corall senegalès però que, altre cop per twitter, Eduard Batista em va fer veure que era un Bec de corall cuanegre.
Passem a un llistat complet.
-Colom.
-Tudó: han anat augmentant paulatinament.
-Gavià argentat: en general, només sobrevolen el parc.
-Aligot comú: m'ha regalat un dels moments intensos de tots aquests dies. La desbandada de Tudons i uns quants moixons va denunciar la seva presència.
-Puput: pel que es veu, enguany també es queda.
-Cotorreta de pit gris.
-Gaig.
-Garsa.
-Mallerenga emplomallada.
-Mallerenga petita.
-Mallerenga blava.
-Mallerenga carbonera.
-Mosquiter comú: una alegria tornar-lo a veure en un nombre significatiu.
-Mallerenga cuallarga.
-Tallarol de casquet.
-Tallarol capnegre: nombre habitual.
-Estornell vulgar: molt pocs, a diferència d'altres tardors.
-Bruel.
-Raspinell.
-Merla.
-Tord.
-Tord ala-roig.
-Pit-roig.
-Cotxa fumada.
-Bec de corrall cuanegre.
-Cuereta blanca.
-Cuereta torrentera (23.11, primera aparició).
-Pardal.
-Pinsa.
-Cadernera.
-Gafarró.
Com a novetat, allà on hi havia hagut els arbres que servien de talaia als ocells, fa unes setmanes hi van plantar uns plançons. Això hauria pogut afavorir-los, però mentre els gossos campin lliurement per la gespa mal remei tenim.
Al post anterior -del 19 d'octubre- deia que es notava un augment en la presència de Pit-roig, i cal dir que, realment, són gairebé ubicus. I dels dos Pinsans d'aquell dia, hem passat a una quantitat més normalitzada, tot i que trobo a faltar aquelles concentracions de fringíl·lids tan habituals fa uns anys. Sense anar més lluny, he hagut d'esperar a l'última visita (30 de novembre) per veure un nombre significatiu de Gafarrons. De Verdums no n'he detectat cap, però Ricardo Ramos comentava a twitter (16.11.2019).
Pel que fa a rareses, també el 16.11.2019 vaig detectar un Tord ala-roig. I la notícia negativa, la presència del que en un primer moment em va semblar un Bec de corall senegalès però que, altre cop per twitter, Eduard Batista em va fer veure que era un Bec de corall cuanegre.
Passem a un llistat complet.
-Colom.
-Gavià argentat: en general, només sobrevolen el parc.
-Aligot comú: m'ha regalat un dels moments intensos de tots aquests dies. La desbandada de Tudons i uns quants moixons va denunciar la seva presència.
-Puput: pel que es veu, enguany també es queda.
-Cotorreta de pit gris.
-Gaig.
-Garsa.
-Mallerenga emplomallada.
-Mallerenga petita.
-Mallerenga blava.
-Mallerenga carbonera.
-Mosquiter comú: una alegria tornar-lo a veure en un nombre significatiu.
-Mallerenga cuallarga.
-Tallarol de casquet.
-Tallarol capnegre: nombre habitual.
-Estornell vulgar: molt pocs, a diferència d'altres tardors.
-Bruel.
-Raspinell.
-Merla.
-Tord.
-Tord ala-roig.
-Pit-roig.
-Cotxa fumada.
-Bec de corrall cuanegre.
-Cuereta blanca.
-Cuereta torrentera (23.11, primera aparició).
-Pardal.
-Pinsa.
-Cadernera.
-Gafarró.
Com a novetat, allà on hi havia hagut els arbres que servien de talaia als ocells, fa unes setmanes hi van plantar uns plançons. Això hauria pogut afavorir-los, però mentre els gossos campin lliurement per la gespa mal remei tenim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada