El pas de tardor sempre és un moment interessant, sobretot per als altres ornitòlegs, que pel que sembla es fan un tip de veure rareses. A mi, encara que les rareses m'evitin, la tardor m'agrada perquè, igual que la primavera, és un moment de retrobament. Primer, retrobament, amb la meva hora i mitja d'observació al parc del Castell de l'Oreneta; segon, amb espècies de pas o hivernants.
Avui, amb un dia núvol i de samarreta de màniga curta, destacaria un pas important de Ballesters -si no fos perquè he posat música forta per evitar el soroll de l'helicòpter que ens sobrevola constantment ara els estaria sentint sobre Sant Antoni-. També han passat vuit Orenetes vulgars rerassagades.
Altres indicis de la tardor: he sentit els meus dos primers Pinsans i els Pit-roigs cantaven i reclamavem pertot arreu. També he vist els meus dos primers Mosquiters comuns des de l'hivern; d'acord, no surto gaire, però és que ni en els meus trajectes SOCC de primavera els he detectat.
No ho puc assegurar rotundament, però penso que he sentit Becs de Corall Senegalesos. Caldrà estar atents.
Per la resta, hi havia les espècies habituals en difícil convivència amb els gossos. Us deixo fins la propera amb les dues fotos que he indultat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada