Aquest matí, a la superilla de Sant Antoni s'ha produït un incident que hauria passat desapercebut si no hagués estat perquè un panxut de metre vuitanta-tres s'ha aturat al mig del pas, entorpint la lliure circulació de vianants, ciclistes i vehicles, ha tret una càmera de la seva butxaca i s'ha posat a fer fotos a les branques d'un arbre.
La cosa ha anat així: passava jo apressat perquè m'havia deixat l'olla al foc a càrrec del meu fill, que és el més semblant a deixar-la desatesa, quan m'ha cridat l'atenció que els refilets alegres dels Pardals es transformessin en reclams d'alarma. Aleshores he vist allà lluny, en un dels plàtans que sobreviuen a la propdita superilla una taca verda. Quan m'hi he apropat s'han confirmat les meves pors: es tractava d'una Cotorra de Kramer.
La Cotorra estava aturada en un branquilló davant una cavitat de les que tenen els plàtans d'una certa edat i furgava a dins. En una ocasió ha tret una mena de plomissol, probablement material d'un niu. En algun moment algun dels Pardals se li ha plantat davant i l'ha obligada a moure's (si mireu amb atenció es veu a les dues últimes fotos), però ben poc pot fer-hi un moixó davant d'una bestiassa amb aquest bec i aquestes dimensions.
No m'he pogut aturar gaire més -recordeu l'olla al foc-, per la qual cosa no puc dir com ha acabat l'escena, però està clar que només li faltava al nostre Pardal la competència d'aquesta espècie exòtica tan agressiva. Pel que sembla, la petita colònia de Ronda de Sant Pau s'ha consolidat i probablement està en expansió, ja que cada cop es deixen veure més per Ronda de Sant Antoni i la superilla en general. Els plàtans van molt buscats i l'Ajuntament sembla entestat a substituir-los per espècies "menys al·lèrgenes" sense tenir en compte la important funció ecològica d'aquests arbres. No sóc biòleg ni ambientalista, però sí observador, i la meva experiència em diu que omplir la ciutat de verd, emprant l'expressió de la retòrica oficial, no ha contribuït a una varietat d'espècies més gran, i difícilment ho farà perquè els gossos els han fet seus. En canvi, conservar aquests arbres vells és fonamental per conservar un patrimoni a què no hauríem de renunciar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada