Uns anys després

Recordeu allò que en el seu moment van anomenar "ligera desaceleración" i a què ara ens referim com "LA Crisi"com si avui estiguéssim nedant en l'abundància? Doncs bé, aquell fenòmen em va foragitar dels jardinets del Palau Robert perquè hi havia bofetades per asseure's en un dels seus bancs. Uns anys després hi he tornat; pel que sembla, amb la bonança la gent torna a dinar de menú i resulta més fàcil trobar un lloc per obrir la carmanyola sense posar el colze a l'ull del company de banc.

Però com que les quatre persones que em seguiu probablement esteu més interessats en els ocells que en la meva vida o en la sociologia aplicada, entrarem en matèria. Parlarem del panorama ornitològic que m'he trobat a la tornada.

Per començar, un dels meus entreteniments era apuntar les medalles de les Cotorretes de pit gris que campaven per allà. Ara, però, gairebé ni se n'hi veuen, i els nius tradicionals han desaparegut. Per contra, la cotorra de Kramer, abans absent, es deixa sentir.

Els Verdums, que no recordo haver detectat en aquella època, els dos últims cops que hi he anat eren eixordadors.Tampoc recordo haver-hi vist cap Mallerenga emplomallada, i aquests dies no ha faltat a la cita.

He trobat a faltar les Gralles i els Tallarols de casquet, però els reis segueixen sent Pit-roig i Merla. A més, Mallerengues blava i carbonera, Tallarol capnegre -un clàssic-, Tórtora turca, Colom Mosquiter i, ara que és hivern, Tudó. El Gavià argentat sobrevola, però no s'atura.

Ara és el moment d'esperar el primer Mastegatatxes, el primer Ballester, el primer Falciot.
Esperem.