M'acabava d'estirar per fer la migdiada quan ha vingut el meu fill a dir-me que les Orenetes que s'estan al meu celobert des de fa unes setmanes feien coses rares, que semblava que volguessin entrar a casa per la finestra del lavabo. El meu fill té el curiós costum de recordar-se que existeixo precisament quan m'estiro. però, com que aquest cop m'interrompia per una història d'ocells, no li he tirat la cavalleria per sobre i he sortit al celobert a veure què passava.
La sorpresa ha estat que la cosa no anava d'Orenetes, sinó de Falciots. Un pobre Falciot s'arrapava, efectivament, a la finestra del lavabo. La pobra bestiola semblava espantada i amb prou feines es movia. Ja sé que la saviesa popular diu que quan trobes un falciot a terra només has de llençar-lo cap amunt i ell s'envolarà tot sol gràcies al teu impuls. A mi m'ha semblat que el meu celobert era una mica difícil de remuntar, així que,com que sóc neòfit en aquests afers, hem trucat els agents rurals a veure què podíem fer, i ells m'han adreçat a la clínica veterinària Animalia del carrer Creu Coberta.
He de dir que el meu curset d'introducció a l'anellament no ha fet més fàcil l'operació. L'ocell, que estava tot arraulit, ha recobrat vida de cop i fins i tot semblava que aconseguiria envolar-se. Al final, res de res; ha derivat tot en una persecució ridícula -sense testimonis, per sort- que ha acabat amb el Falciot dins d'una caixa de sabates amb una tovallola i unes esgarrapades a la mà.
He pensat que era important no allargar l'agonia de la bèstia, així que he agafat un taxi i, sis euros amb vint-i-cinc m'es tard, he arribat a la clínica veterinària, on m'han fet emplenar un petit informe sobre les circumstàncies de la captura. Mentre el redactava he sentit, a part de "que mono"-referint-se al Falciot-, que algú feia una trucada a algú demanat que passessin a recollir... dos Falciots! Pel que sembla, ha començat la temporada de les caigudes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada