La represa del curs escolar m'ha fet retornar al jardins del Palau Robert un cop per setmana en el que ha estat una il·lusió de retorn a la normalitat. La segona quinzena de setembre els jardins estaven relativament tranquils, però ha estat tancar els establiments de restauració i tornar a haver-hi bofetades per trobar un lloc en un banc respectant les distàncies de seguretat. Tot i així, els tres quarts d'hora aproximats que m'hi estic donen per alguna observació interessant.
Com que les dates de la rentrée coïncideixen amb les de la migració de tardor, va haver-hi un dia, el 7 de setembre, en què el pas va ser considerable; s'hi van veure Mosquiter comú i Mosquiter de Passa i un clàssic com el Mastegatatxes.
El dia 22 -de setembre també- van sobrevolar el jardí a gran alçària el que gairebé tothom que he consultat ha identificat com a dues Arpelles.
I no es tracta d'un migrant, però el dia 8 de setembre també hi va fer acte de presència un Gaig. Es tracta d'una espècie força comuna als parcs barcelonins que llinden amb Collserola, però mai l'havia vist en un jardí tan allunyat.
Els primers dies a estones encara se sentien els Ballesters per sobre del tràfic de la Diagonal.
Tampoc podien faltar les Cotorretes de pit gris, tot i que abans eren habituals les marcades amb medalla del Museu de Ciències Naturals i, des que torno a visitar el Palau Robert, ja no n'hi veig.
La Cotorra de Kramer, abans quasi absent, darrerament no hi falla.
De tant en tant se sent una volada d'Aratingues mitrades.
Així com el Gaig va ser una excepció, la Garsa i la Gralla s'hi fan notar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada