Les orenetes han tornat a niar al meu celobert. Pensava que era força probable que ho fessin donada la fidelitat de l'espècie als nius d'anys anteriors, però pensava que l'hotel del costat de casa a ple rendiment, amb totes les molèsties que comporta, era un gran impediment.
El cas és, però, que van tornar per quedar-s'hi. Les vaig detectar per primer cop el dia 2 d'abril (l'any passat va ser el 14 de maig), primer només un exemplar, però al dia següent, una parella.
Aquest any, entre que no m'estic tant a casa com l'anterior i que vull interferir poc, amb prou feines les veig al vespre i de matinada. Solen seguir una mateixa cerimònia per posar-se a dormir: mentre una es posa directament al niu, l'altra s'està una estona sobre un fil telefònic de davant del niu, es passen una bona estona intercanviant reclams i, finalment, es posen totes dues al niu a dormir.
L'any anterior el terra estava sempre ple de plomes; en canvi, enguany sembla que estan folrant el niu amb cabells.
Durant uns dies, la cosa va seguir sense grans variacions: recitals matinals des dels estenedors dels pisos més elevats, alguna visita al llarg del dia i la cerimònia vespertina. Però el 28 d'abril la cosa es va fer més dramàtica. A quarts de vuit del matí, les vaig sentir refilant des dels estenedors del cinquè d'una manera més escandalosa de l'habitual, i és que havia aparegut un segon mascle. Ignorant la meva presència, van arremetre contra ell i va acabar estampat contra el sostre del cobert de la rentadora.
Aleshores, la parella es va aturar silenciosa a la finestra del davant, com valorant la situació.
Vaig haver de sortir cap a la feina i em vaig perdre el desenllaç, però em van explicar els de casa que el que va seguir va ser un escàndol considerable. Jo vaig arribar a la tarda i el primer que vaig mirar és si seguia l'oreneta sobre el sostre. Afortunadament, havia pogut marxar per mitjans propis.
Els dos dies següents sembla que el mascle canti amb més ganes. També em sembla endevinar indicis que han començat a incubar.
Fins al 7 de maig segueixen dormint en una posició semblant a la de la foto que segueix, de vegades amb una llum infernal com aquesta.
Passen uns dies en què, aleatòriament, segurament, dormen bé juntes al niu, bé una al niu i l'altra al fil. Fins i tot hi ha nits en què no en detecto una o la detecto més amunt. Així ens plantem en el dia 17, en què sembla que els refilets es fan més discrets i hi hà tràfec al niu. Indicis de l'eclosió dels ous? Probablement. L'any passat això es va produir el 29-30 de juny.
Seguirem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada