Fins i tot per a un militant de l'ornitologia urbana com jo suposarà un alleujament l'aixecament de les restriccions a la mobilitat, especialment perquè amb l'èxode de barcelonins que pot haver-hi el proper cap de setmana alguns racons de la ciutat i de la perifèria recuperaran una calma relativa. Dubto, però, que el lloc que vaig escollir ahir per a la meva sortida setmanal, el Trencaones, estigui gaire més tranquil, ja que és un dels passeigs clàssics de cap de setmana dels barcelonins.
Ahir no hi havia Èiders ni rareses ni ocells en quantitat, però era el primer cap de setmana assolellat en setmanes, la qual cosa no deixa de ser una alegria. Amb aquest sol, davant de les estacions de transbordadors Gafarrons i Caderneres cantaven com si no hi hagués un demà. Les Tórtores turques, els Estornells i les inevitables Cotorretes de pit gris feien de contrapunt dels fringíl·lids. Per allà també es deixen veure els Coloms, la Cotxa fumada i la Garsa.
Travessant la porta d'Europa es comencen a veure els ocells específicament marins -encara que presents en tota mena d'hàbitats actualment: Gavians argentats i algun Corb marí gros. Un Esplugabous es va aturar un moment sobre un tràiler aparcat.
Ja a l'espigó seguia la tònica de Corbs marins i Gavians, però també un indici de l'arribada de la primavera: un mínim de tres Gavines corses. També es va deixar sentir una Cuereta blanca. El Martinet blanc pescant entre les roques és un altre clàssic del Trencaones, i aquest cop tampoc va fallar, canviant de lloc cada vegada que algú el molestava. Van passar volant a ran de costa un parell de Bernats pescaires.
En l'apartat d'absències, ja no quedava ni una sola Gavina vulgar; en aquesta època comença a escassejar a l'entorn del port. Tampoc hi havia cap Xatrac bec-llarg ni cap Pardal.
En total, catorze espècies en poc menys de dues hores. No és gaire. Ni gaire espectacular, però suficient per endur-se la sensació de temps aprofitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada