Ocells a la premsa

Sembla que aquesta setmana els diaris s’han posat d’acord per parlar d’ocells. En farem un breu resum.
-Diumenge 4 d’abril, al “Magazine” de La Vanguardia, Andrés Trapiello publicava l’article “El gorrión y sus cómplices” a la seva secció “Extraño país este”. En ell volia retre homenatge al desaparegut Miguel Delibes, lamentar-se per la reducció dràstica del nombre de pardals i saldar comptes amb un lector que li va adreçar una carta irada.

-Dilluns 5, a El Periódico Joan Carles Senar contestava a la lectora Esther García per què les cotorres argentines prosperaven tan bé a Barcelona.

-Dimarts 6, El País, com si d’una notícia fresca es tractés, advertia el lector sobre l’amenaça que el canvi climàtic suposava per als ocells, especialment els migratoris. Per reforçar aquesta informació, hi apareixia una entrevista a l’ornitòleg Ian Newton.

-El mateix dia, també El Periódico publicava una notícia breu amb foto de Ricardo Ramos en què s’explicava l’odissea d’una gavina riallera anellada al Zoo que ha aparegut a Estònia en un interval de tan sols nou dies. Ara bé, al blog del Ricardo Ramos s’explica millor la història.
Premsa apart, ahir vaig sentir per primer cop aquest any els falciots. També els vaig veure entrant i sortint d’aquestes cavitats tan pròpies dels edificis de l’Eixample el nom de les quals segueixo ignorant. Definitivament, ja tenim la primavera aqui.

Primers ballesters

Ja fa algunes setmanes que en els fòrums es comenta l’arribada dels Ballesters i dels Falciots. Jo, de Ballesters, en vaig veure prop d’una vintena –per primer cop aquest any- el dia 23 de març. Volaven a una alçària considerable per sobre de la Ronda de St. Pau. Dos dies més tard –i en menor nombre- un grupet menys nombrós sobrevolava, ara més baix, el Poble Sec; aquest cop els acompanyaven tres Falciots probablement negres.
Totes elles són observacions fetes de pas, aprofitant semàfors en vermell o acompanyant les criatures al parc. Ara bé, els dies 19 i 26 també he pogut fer les meves observacions entre cullerada i cullerada mentre m’embotia les sobres de la setmana en la mitja horeta de què disposo per dinar. El lloc és el Palau Robert. La llista completa dels dos dies és la següent:

-Colom (Columba livia). Un dia us explicaré la tàctica que utilitza un dels vigilants per foragitar-les.
-Cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus). Molt atrafegades reconstruint els nius que els van desmuntar fa tres setmanes en un gest més benintencionat que efectiu.
-Pardal (Passer domesticus).
-Gavià argentat (Larus Michaellis). Sobrevolant, com sempre.

-Mallerenga carbonera (Parus major). Li vaig poder fer una foto no gaire lluïda.
-Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala).

-Gralla (Corvus monedula). La sento el dia 19 en algunes ocasions, però no aconsegueixo veure-la ni imaginar en quina cavitat nien.
-Mosquiter (Phylloscopus colybyta).
-Estornell (Sturnus vulgaris).
-Merla (Turdus merula).
-Pit-roig (Erithacus rubecula).
-Gafarró (Serinus serinus)

La nevada

Una altra foto de la nevada de les que tant proliferen aquests dies. En aquest cas vaig buscar un raconet arrecerat perquè en els punts des dels quals podia fer una bona foto del Mercat de Sant Antoni hi havia cua. Es veu que tothom volia enviar el seu testimoni al Tomàs Molina.

Això és el millor que vaig aconseguir jo. Els gavians –a la foto només se’n veu un,- després d’unes voltes van optar per no aturar-se i van desaparèixer.

Balanç

Si fa un any em preguntava què seria dels làrids del mercat de Sant Antoni quan tanqués, ja puc donar una resposta: hi ha hagut un clar descens en el nombre d’exemplars que el visiten a l’hivern, i es nota més en el cas de la Gavina riallera que no en el del Gavià argentat. En alguna ocasió he vist Rialleres sobre la carpa del mercat, i també en vol rasant a les quatre cruïlles de l’edifici; res si comparem amb la quantitat que es posava a les teulades del Mercat l’any passat.

D’altra banda, les Aratingues mitrades aquest any s’han fet esperar, al meu carrer –o passo massa temps fora de casa i no les veig?-. El cas és que fins a dijous 3 de març a migdia no les he vistes, i després he hagut d’esperar fins a dissabte per veure-les. N’he comptat unes vint-i-quatre, però estava al volant i no he puc precisar-ho.
A migdia he pogut anar al parc Joan Miró i, encara que amb les limitacions habituals, entre gos i gos he pogut elaborar aquesta llista i fer quatre fotos amb més pena que glòria:
-Gavià argentat (Larus Michaellis).
-Colom (Columba livia).

-Tórtora turca (Streptopelia decaocto).
-Cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus).
-Cuereta blanca (Motacilla alba).

-Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros).
-Tallarol capnegre (Sylvia atricapilla).
-Mosquiter comú (Phylloscopus collybita).
-Raspinell (Certhia brachydactyla).
-Garsa (Pica pica).
-Pardal comú (Passer domesticus).
-Gafarró (Serinus serinus).
-Verdum (Carduelis chloris).
No s’han deixat veure ni la Mallerenga emplomallada ni la Merla, encara que probablement hi eren. Els Verdums, però, es feien notar. I ja tinc una altra foto moguda de cua de Tallarol capnegre.

Nou bloc i anelles

Els aficionats a l’ornitologia urbana podem celebrar que Ricardo Ramos s’hagi decidit a iniciar un bloc. Es centra especialment en el ocells del parc de Diagonal Mar, i la seva adreça és http://aves-del-parc-de-diagonal-mar.blogspot.com/ . Diria que us recomano que el visiteu, però potser seria més encertat demanar-li al Ricardo que em recomani a mi, perquè un bloc que rep tres-centes visites en cinc dies no necessita empentetes.
En canvi, aquest bloc agonitza, i no per falta de ganes, sinó de temps. He pogut comprovar que hi ha una cosa més difícil que observar ocells en companyia d’un fill: observar ocells en companyia d’un fill i una filla. Tot i això, diumenge passat, entre els ocellets habituals vaig poder anotar una medalla de cotorra i una anella de gavina. Us n’ensenyo les fotos, que tenen valor de testimoni i prou.

Jardins de la Maternitat

Massa poc temps per sortir a veure què es veu; i quan surto no hi ha temps per actualitzar res. En fi, per allargar l’agonia d’aquest bloc que ja no és el que era, passo la llista d’unes observacions dels jardins de la Maternitat del 31/1/2010.
-Gavià argentat (Larus Michaellis).

-Colom (Columba livia).

-Cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus).
-Pit-roig (Erithacus rubecula).

-Merla (Turdus merula).
-Mallerenga emplomallada (Parus cristatus).
-Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
-Garsa (Pica pica).

-Estornell vulgar (Sturnus vulgaris).
-Pardal comú (Passer domesticus).

Difficile est satiram non scribere

Això escrivia Juvenal allà cap al segle II. Dinou segles després, el barceloní aficionat als ocells i a escriure el que li rota en un bloc personal, té la mateixa sensació.
No sé per què escric això, perquè darrerament l’ornitòleg urbà està d’enhorabona: se li obren horitzons per gràcia dels senyors Joan Laporta i Jordi Hereu. Això de “obrir horitzons” s’ha d’entendre literalment. Ara, quan surti al que quedi de delta del Llobregat o al Pirineu haurà de dur la llibreteta que dedica a les observacions d’ocells urbans.
I és que el club que porta el nom de la seva ciutat (la broma del Núñez i el Clos ja l’he feta) tindrà ara el seu parc temàtic al Baix i, les coses com són, el que és del Barça és de Barcelona, es trobi dins del terme municipal o a la Xina.
Per cert, desviant-me una mica de l’assumpte i tornant a la qüestió de la mascota del Barça: com que la moció de la Polla blava no ha prosperat, modestament suggeriria escollir un mamífer, que sempre tindrà més acceptació que una bola de plomes. L’altre dia, passejant pel Zoo, vaig topar amb l’animal, un que, mirat des de certs angles, també du els colors del club. És aquest:

D’altra banda, la proposta del senyor Hereu de celebrar els Jocs d’Hivern a Barcelona és la responsable de l’altre 50 per cent d’entusiasme. En efecte, alguna estació del Pirineu tindrà l’honor de convertir-se en satèl·lit de la ciutat comtal per a la celebració de les competicions a l’aire lliure. És evident que al nostre alcalde no se li havia acudit el disbarat de proposar l’Arrabassada per al descens en slalom o el Morrot per als salts d’esquí. Tanta irracionalitat no seria pròpia d’ell. A més, si eixamplem i desdoblem carreteres i posem al dia l’aeroport de la Seu d’Urgell el Pirineu estarà a tret de pedra i no caldran hores de trajecte per afegir el Pardal d’ala blanca i el Trencalòs al llistat.
En fi, en nom dels amants de la natura, gràcies a tots dos.

La foto no té res a veure, però encara estic escollint les fotos de Laporta i Hereu que podria penjar. Una decisió que, com la d’organitzar uns jocs d’hivern, demana el seu temps.