Canícula (II)

• Una setmana més tard. Mateix escenari, mateixa hora, però protagonistes diferents -bé, lleugerament-. De l'alimentadora només en quedava un rastre de pa sec al voltant dels bassals creats pels aspersors. D'aquí, m'imagino, la varietat d'ocells en una sola foto de detall: Tórtores turques, Coloms, Cotorres argentines, una Gralla, un Pardal... Després s'hi van sumar Merles i Estornells.

Si això fós el Serengeti i en lloc d'ocells això fossin mamífers els turistes pagarien milions per veure l'espectacle -i els nostres ministres el mateix, però per treure'ls del límit del parc i fotre'ls un tret-.

Es formaven curiosos conclaves de Gralles i de Cotorres argentines. 

Els més petits s'amagaven a les zones més ombrívoles. Algú em podria dir si això és un Mosquiter pàl·lid?

Aquesta Cuereta blanca es va estar exhibint una bona estona, però això és el millor que vaig poder fer amb la càmera.

Aquesta Mallerenga carbonera va donar més feina.

Au, bones vacances.

Canícula

Després de mesos d'absència torno. I és que l'altre dia vaig tenir tres quarts d'hora entre que deixava el meu fill al casal i que obrien les botigues. Així, em vaig a apropar al Parc de la Ciutadella per veure com suportaven el caloret els ocells. Tres quarts d'hora no donen per molt, però suficient per veure els ocells més comuns de la nostra ciutat intentant refrescar-se en el moment en què els aspersors estaven en marxa.

La sorpresa gran va venir quan em vaig trobar una "alimentadora" professional. M'explicaré: no era la típica iaia que ve a tirar el pa sec que li ha sobrat de la setmana perquè ja no li queda humor de fer farina de galeta. Era una senyora de mitjana edat -més o menys com jo- que, a més de pa, tirava despulles de pollastre en quantitats industrials. Fins i tot vaig estar a punt de fotografiar-la perquè, a part del delicte contra la salut pública, vaig pensar que pretenia enverinar massivament tots els pobres gavianets, ara que tenen més mala fama perquè han impedit la nidificació dels flamencs al delta de l'Ebre.

En fi, no reproduiré la conversa que vaig intercanviar amb ella perquè ni jo mateix sé de què va anar. El que sé és que, per primera vegada en molt de temps, vaig poder prendre nota de moltes anelles de gavians que aportaran molt a la ciència. Tots estaven anellats al Zoo, i han fet un desplaçament d'uns dos-cents metres de l'hàbitat de pingüins i pelicans al llac de la Ciutadella.

Miramar

Divendres passat vam fer un tomb per Miramar. No m'hi passejava des d'abans que inauguressin l'hotel de la discòrdia. I que poc duren les discòrdies per coses serioses a la nostra ciutat.

D'aquest passeig, ornitològicament parlant, me'n queden un parell de fotos i unes ganes immenses d'estar-m'hi hores i hores observant les evolucions dels Gavians argentats.

Pla Paral·lel

El 2 de gener de 2013 vaig publicar una entrada en la qual feia referència a dos arbrets del Paral·lel tocant a la plaça Espanya que feien de dormidor. En menys de dues hores hi vaig comptar unes 200 Cueretes blanques o Pinsans. Ara, amb el pla aquest del Paral·lel aquests arbrets han desaparegut. Possiblement no mereixien una avaluació d'impacte ambiental, però... on dormen ara les Cueretes?

Diumenge de Rams

Diumenge de Rams, em van amenitzar la benedicció de la palma a l'avinguda Mistral una família de gralles en actitud de nidificació. Entraven i sortien constantment de dos d'aquests respiradors que encara tenen els edificis de l'Eixample.

Que no se'm tingui en compte, per favor. La veritat és que l'actitud d'aquella munió d'aixafa-palmons no convida gaire al recolliment. Eleva més la contemplació d'unes humils Gralles que es proposen perpetuar l'espècie.

Mai em canso de mirar-me-les. Pocs ocells són tan interessants.

De tornada, em va cridar l'atenció aquest presumpte Tallarol de casquet.

I aquesta Cadernera en posició una mica difícil.

Au, bona Pasqua, amb dues setmanes de retard, com sempre.

Londinum

Un viatge llampec a Londres no permet molta dedicació als ocells. Tanmateix, alguna cosa s'hi veu.

Resum del meu SOCC

Bé, no és exactament un resum del Socc del passeig de Sant Joan. Això ho podeu mirar quan surti publicat. Només penjaré les fotos més penjables.

Gavians ultratjant la memòria del general Prim.

Tórtora turca amagant-se.

Pit-roig.

Cotxa fumada aprofitant el solet matinal.

Garsa fent el mateix que la cotxa.

Gavià amb consciència nacional.

Les oques de la Ciutadella.

El somni de qualsevol mostrejador: un estol d'estornells.

Una merla.