13 de setembre 2016

Vacances

Ja arriba l'habitual post de vacances. En aquesta ocasió, però, no he tirat mà de la càmera, gairebé. La veritat és que no m'entusiasma fer fotos mentre m'empenyen per totes bandes. Queden, doncs, les que he fet en moments de calma.

TRIESTE
Gavià argentat al port.


Corb marí gros al gran canal.


Cornella emmantellada al Colle di San Giusto.


PULA

Oreneta borrosa en un pàrking.


Gralla a les arenes.


Gavians argentats -que mai falten- a les arenes de Pula.


SARAJEVO

Gavià argentat al Miljacka.


Cuereta blanca en el mateix riu.


Cornelles emmantellades.


Ànecs coll-verds en eclipsi en el Miljacka.




04 de juliol 2016

Tornen els gavians

La restauració del mercat de Sant Antoni sembla que no s'ha d'acabat mai, però almenys el que és la teulada ja fa temps que està enllestida. Això ha propiciat que... sí, no s'enfadin amb mi: els Gavians argentats hi han tornat a niar. Ho dic sense cap emoció. Només constato el fet, d'acord? No cal que m'insultin ni em desitgin desgràcies que potser mereixo, però no per deixar constància d'un fet empíric.
Les molèsties del darrer any, en què les tasques de substitució de l'antic teulat per un de nou estaven en el seu moment àlgid, van impedir la nidificació. Enguany, encara que les obres no s'han acabat, la parelleta ha decidit tornar-ho a provar i ha tingut èxit. Fa un temps que veia conductes d'aparellament, de foragitar intrusos i altres indicis de reproducció, i fa un parell de setmanes amb la càmera vaig comprovar que, efectivament, hi havia pollets ja crescudets. Al llarg del dia van fent evolucions al voltant de la cúpula buscant l'ombra mentre els pares es situen més avall, on l'ombra és més generosa.
L'altre dia em va semblar que ja començaven a menjar sòlid, i.e., un colom que havia portat algun dels progenitors. Prometen, les bestioletes. 




20 de juny 2016

SOCC amb més pena que glòria

Com que un servidor és molt voluntariós, he fet aquesta edició del SOCC de nidificants del passeig de Sant Joan i tal malgrat tenir el braç dret gairebé inutilitzat; he hagut de renunciar, però, a fer el de Bellaterra. Resumint, he de dir que ha estat l'edició més surrealista de totes. Ja estic acostumat a trobar-me la fauna humana que torna de matinada, però mai havia estat tant a punt de rebre perquè sí. Afortunadament, tinc bona mà amb els borratxos. I encomanar-se a Sant Noé, patró dels bebedors, abans de sortir sol funcionar.


Però deixem de divagar. Quid multa? Les fotos denotaran que, a part que les espècies més vistoses rarament es deixen fotografiar, les sorpreses són cada cop més escasses. Ara, sempre hi ha el moment en què un pensa: "Ha valgut la pena llevar-se a les cinc." El primer, quan vaig veure aquest parell d'Aratingues mitrades posant-se en aquesta cavitat de... sabeu on?


Doncs sí, de l'Arc de Triomf. Un niu? Ni idea, però sembla que s'hi troben com a casa.


I els còrvids, siguin de la mena que siguin, comuns o no, sempre em fascinen. Em vaig aturar una bona estona amb aquesta Garsa assedegada.



Ja tocant a travessera de Gràcia, se'm va creuar per primera vegada una Mallerenga emplomallada. Sabia que n'hi havia, però mai s'havien dignat a donar senyals de vida fent aquest cens. 


Una abraçada als meus seguidors i lectors ocasionals. 




13 de maig 2016

Alimentadors

Reprenem el tema dels alimentadors. Ja sabeu, aquelles persones que consideren molt humanitari llençar menjar als colomets perquè surtin endavant i que, en teoria, persegueix l'Ajuntament amb tot el pes de la llei. 


L'altre dia, en un dels meus passegets perquè no se'm caigui la casa a sobre, vaig passar pels jardins de Sant Pau del Camp (per la zona del carrer de les Tàpies) just després que hi passés un d'aquests alimentadors professionals. Dic professionals perquè havia distribuït quatre culs de garrafa plens d'aigua formant un quadrat i farines, molles i porcions de pastisseria seca de manera molt meticulosa.  el resultat: una gran quantitat de coloms i altres espècies oportunistes que afegien porqueria i pudors a una zona ja de per sí depauperada. 


Les altres espècies que se'n beneficiaven eren, ordenades de més a menys, Cotorretes de pit gris, Pardals, Estornells i Tórtores turques. 


Em va cridar l'atenció també la presència de dos Gavians argentats. Normalment, un Gavià argentat fa que els Coloms s'envolin perquè veuen en ell un predador. Allà ni es van immutar. Mantenien una distància prudencial, però no semblava que se n'espantessin. I els Gavians, directes als trossos de magdalena o de croissant. Costa menys esforç que encalçar un Colom.

08 d’abril 2016

Hores baixes

Una lesió no em permet ni aguantar els binocles ni la càmera de fotos. Avui, però, que he passat pel port a fer unes gestions, no m'he pogut estar d'asseure'm en un banc d'un dels miracles del 92: la Rambla de Mar (el nom ja mereix un post apart). 


Allà, assegut entre la turistada, he comprovat un cop més la ineficàcia dels rètols de prohibició a la nostra ciutat: turista que passava, turista que donava qualsevol cosa de menjar que dugués a sobre als Gavians. Potser caldria començar les retallades pels cartells de prohibició que ningú pensa ni complir ni fer complir.
Tornant als ocells, m'he estat una bona estona reposant i observant Coloms, Gavians argentats de potes grogues i una Gavina vulgar. El que diem una jornada completa, des del punt de vista del birdwatching.


Per si això fes poc, he pogut fer una aportació a la ciència, ja que s'ha presentat un Gavià amb una de les anelles del Zoo.


Si normalment ja demano disculpes per les fotos, avui que anava amb el mòbil, que no és precisament un iphone 6, encara més.

Au, fins aviat, espero.


25 de febrer 2016

Camarga

Darrerament publico més posts que no tenen a veure amb Barcelona, i és que amb prou feines surto per aquí en condicions. Ara, m'estic familiaritzant amb l'avifauna urbana d'altres contrades. L'última ha estat la de la Camarga.


Fa setmana i mitja vaig ser primer a Aigues Mortes. Allà, a grans trets, els ocells eren els que es podien esperar: Coloms, Pardals, Cotxes fumades, Gralles, Cueretes blanques...




A Les Saintes Maries de la Mer, però, cal replantejar el concepte de què és un ocell urbà. Què passa quan la ciutat envaeix uns aiguamolls? Doncs passa que considerarem ocells urbans els Flamencs, els Martinets blancs, els Ànecs coll-verds, les Polles d'aigua,... 





En fi, és un privilegi tenir aquesta varietat de camí al forn de pa. 

04 de gener 2016

Innocentada

El dia dels Innocents vaig anar a la platja de la Nova Icària perquè em venia de gust ser al costat del mar i,si podia ser, veure ocells marins. La veritat és que si m'hagués encaparrat a veure una gran quantitat de làrids o pelecaniformes o similars hauria tornat més aviat decebut: la major part dels ocells els vaig veure del trajecte del metro a la platja i de la platja a l'autobús. Vaig sentir Pit-roigs, Merles i un Mosquiter -trobo que n'hi ha molts, enguany-. Vaig veure una Cotxa fumada, Pardals, Coloms, Estornells i Garses. 


Ara, el que és a la platja, la llista es limita a tres espècies: Gavians argentats, Gavines rialleres i Corbs marins grossos. Una de les rialleres estava anellada. Malauradament, no parava quieta i no vaig poder llegir-ne la llegenda, tot i que era una anella del Zoo. 




Au, bon 2016.