Un any més hem estat fidels a la cita del SOCC de passeig de Sant Joan. En aquesta ocasió no hi ha hagut tanpoc cap sorpresa. En el primer mostratge la pregunta sempre és "Quina cursa/festa/festival hi ha avui?", i a la segona el bon temps ha arribat i el parc de la Ciutadella s'omple d'individus que surten dels locals d'oci i dels seus predadors; l'ornitologia urbana entra dins la categoria d'esport de risc.

En la primera edició, malgrat arribar quan la gespa estava presa pels Gavians argentats, es va deixar veure alguna Merla, algun Tallarol capnegre i algun Pit-roig: els que muntaven les paradetes per a la Cursa de bombers es van encarregar de foragitar els Gavians.

Ja en el passeig Lluís Companys la nota dominant eren els Estornells, omnipresents en tot el traçat.

Les Tórtores turques no queden enrere.

Els Pardals, per alguna raó, es deixen veure menys a les estàtues, que tradicionalment els feien de refugi. En algun cas la restauració pot haver-hi tingut alguna cosa a veure.

En aquesta època els Gavians argentats potser estan una mica més actius. Aquest, en concret, contribuïa a magnificar la llegenda negra de l'espècie.

Al segon mostratge, el parc de la Ciutadella estava especialment tranquil: només quatre gossos, cap acte ciutadà, cap "botellón". Això, però, no es va traduir en varietat d'ocells. Ara bé, les Merles estaven més tranquil·les.

Tot augurava un SOCC tirant a discret.

Sí que m'ha semblat que hi ha una dispersió més gran de la Cotorra de Kramer. De fet, no n'havia vist mai a plaça Tetuan, i hi semblaven molt afincades.

Però no s'ha de perdre l'esperança fins que no es guarden els binocles a la funda. A la cinquena secció van reaparèixer les Caderneres, que en altres anys, sense ser abundants, mai havien fallat a la cita. Aquest cop hi havia indicis de nidificació.

Una Mallerenga carbonera cautelosa es va quedar observant abans d'entrar al niu en un plàtan.

I no n'hi ha testimoni gràfic perquè es movien molt amunt en els plàtans, però vaig poder presenciar el que gairebé podríem anomenar "irrupció" de Papamosques grisos. 

Els números complets els podreu consultar al seu temps a la pàgina del projecte. Quedeu contents i lliures de malaltia.

Nius (II)

Una conjunció de factors m'ha impedit apropar-me al parc del Castell de l'Oreneta durant unes setmanes. Per això, aquest any no he pogut fer el seguiment exhaustiu del niu de Puputs que vaig fer l'any passat. Una llàstima.

El dia 14 d'abril, però, vaig poder comprovar l'èxit -fins a la data- de la nidificació. Si augmentem el tamany de la tercera foto podem veure-hi un poll obrint bé el bec.

No sé quina estructura té aquest respirador per dins, però el fet que també es posi per l'altre forat fa pensar en més d'un pollet.

I en aquesta foto LQ podem endevinar una larva al bec de l'adult.

Mentrestant, els veïns de dalt i del costat, Pardals i Estornells respectivament, seguien amb les seves tasques, tot i que no vaig tenir tanta sort amb la càmera.

Hi he tornat el cinc d'aquest mes, però només vaig poder sentir una Puput cantant lluny. Al seu niu ara només hi entrava i en sortia un Estornell, com també al respirador del costat. Al niu del Pardal tampoc hi havia activitat. 

La pluja em va impedir quedar-m'hi més estona, o sigui que tampoc en vaig treure res més en clar. Les fotos em van quedar grises com el dia. L'única mitja sorpresa va ser la presència d'un Bernat pescaire que s'envolava mentre jo treia la càmera. M'acomiado amb les millors fotos del dia. Imagineu-vos com són les pitjors.

Nius

Torno després de setmanes al Parc del Castell de l'Oreneta, i com que ho faig amb vent i plugim, sembla que el panorama no hagi canviat des de l'hivern. A més, com que el temps ha foragitat els gossos i els seus amos, a la gespa s'hi concentren Estornells, Caderneres, Gafarrons, Cotorretes de pit gris i Pardals comuns que s'envolen quan passa algun runner intrèpid o un servidor, però tornen ben aviat.

Tot és un miratge, però. La primavera és aquí. Els Pinsans gairebé han desaparegut, com les Cotxes fumades. A mes, a l'difici que llinda amb el parc, la nidificació ha començat. Primer, la Puput. No puc seguir gaire bé els moviments de la parella, però entren i surten del respirador on l'any passat van fer el que em sembla que va ser una segona posta amb materials o aliments. De vegades s'aturaven davant el respirador i se n'anaven de seguida, com s'intueix en aquesta deplorable foto.

Però resulta que, en el respirador on penso que les Puputs van fer la primera posta l'any passat, ara hi ha moviment d'Estornells. Seguirem atents.

I a la teulada, una parella de Pardals comuns entrava i sortia amb material per adecentar un niu.

Caldrà seguir atent. Confio que les condicions lumíniques la setmana vinent permetin unes fotos més, no de National Geographic, però sí decents.

SOCC hivern 2017-2018

Ja queda una mica lluny, però m'agradaria comentar una mica el SOCC d'hivernants de la Ciutadella - passeig de Sant Joan. En general, penso que la tònica és la de trobar cada cop menys espècies d'ocells. Al transecte hi ha més verd, és veritat, però això no s'ha traduït ni en una major abundància ni en una varietat d'espècies més gran. 

El més notable, per mi, és l'absència de fringíl·lids. Va haver-hi un parell d'anys en què em trobava Caderneres, Verdums i, en una mesura més petita, Gafarrons. Un any fins i tot vaig veure evidències de nidificació dels Verdums. Enguany, però, en les dues prospeccions no n'he trobat ni un.

Això sí, s'han tornat a veure Mallerengues cuallargues.

És habitual trobar Cotorretes de pit gris amb la típica medalla del Museu de Ciències Naturals, i fins i tot Gavians argentats de potes grogues amb anelles del Zoo de Barcelona.

El més trist, però, és que les Merles sembla que noten l'excés de gossos. Els seus amos, que probablement el dia 1 d'octubre deien que "la ley está para cumplirla" no pensen el mateix de les ordenances municipals, així que aquests animalots campen lliurement per la gespa i el resultat n'és que les Merles, com a mínim, no es fan notar. Altres espècies com el Pit-roig i el Tallarol capnegre no sembla que ho notin tant.

La protagonista de l'hivern segons l'Ornithocat, la Mallerenga blava, també ho ha estat de la meva secció.

En fi, que per molts anys puguem seguir comptant ocells a ciutat. M'acomiado fins la propera amb una foto de l'estàtua ornamental més antiga de la ciutat que els Coloms tampoc respecten.

Portus

El port de Barcelona mai m'ha deparat grans sorpreses des del punt de vista ornitològic, però en dies  freds i assolellats sempre és agradable passejar-s'hi, sobretot quan un un es pot marcar expectatives més altes. Així, fa uns dies m'hi vaig passejar per comprovar que tot seguia en el seu lloc.

Entrant al Maremagnum per Rambla de Mar vaig trobar tot el que es pot esperar en un dia hivernal: Gavians argentats i Gavines rialleres amb turistes donant-los menjar malgrat les prohibicions. Coses de la nostra ciutat.

Ja en el Maremagnum, davant la terrassa d'un restaurant, dos Gavians i una Riallera anellada al Zoo demanaven menjar als pocs clients que hi dinaven -o hi sopaven, ves a saber.

Sortint per la zona de Pla de Palau, malgrat la quantitat de gent i de gossos, una Cuereta blanca corria per la gespa i un Mosquiter picava entre les fulles.

Em vaig desviar cap al passeig que no sé si encara es diu de Joan de Borbó per veure si hi havia les habituals Cotorretes de pit gris amb medalletes acompanyades dels inevitables Coloms i sí, hi eren.

A continuació, vaig passar al Moll de la Fusta per comprovar que el Corb marí gros seguia fidel a la seva cita hivernal. Només hi havia un exemplar, però al lloc que sol ocupar.

Aleshores, no és que el sol es pongués, però començava a estar una mica baix i els Estornells semblava que es volien ajocar i els pardals agafaven posicions sota la passarel·la de Rambla de Mar. Un Tallarol capnegre es va voler sumar a la festa.

I així vaig passar un parell d'horetes encara no,  ara passejant, ara seient una estona i satisfet de trobar-ho tot a lloc.