Represa

Provarem de ressucitar aquest bloc agonitzant. Ho farem penjant algunes fotos de les meves observacions al Palau Robert. Un "alimentador" va atraure un grupet de Coloms i Cotorres argentines que, un cop abastides, van volar a liquidar el seu botí a les branques d'un arbre proper, Tres d'elles anaven marcades.


La setmana següent un Pit-roig em demanava una imatge ben bonica. Això és el que vaig aconseguir.

I per acabar, el noticiari fenològic aquest que semblava mort. Des del 13 de febrer les Aratingues mitrades han tornat a prendre el barri de Sant Antoni causant estralls en els arbres que es troben al seu pas. El dia 23 en vaig comptar un estol de 55 com a mínim davant de casa.

Repeteixo el que ja he escrit en altres ocacions: no m'entusiasma la proliferació d'aquests ocellots, però el temps se me'n va observant-los.

Traditur... Ferunt... Dicunt...

L’escassedat de notícies pròpia de les vacances nadalenques ha fet que els diaris s’hagin recordat que existeixen els ocells i que alguns fins i tot viuen a Barcelona. Així, dimarts 3 de gener, a La Vanguardia, Antonio Cerillo signava un nou escrit sobre avifauna urbana. Parlava de l’èxit del projecte de reintroducció del Falcó pelegrí a Barcelona, i, com a expert, consultaven Eduard Durany. Gràcies a Déu, no tenia gaire relació amb el titular, un d’aquells que encenen els ànims de colombòfils i canarieros. Segons aquest, els falcons “mantenen a ratlla” les poblacions de coloms i cotorres de Barcelona.

El dia següent, El Periódico de Catalunya deixava constància de l’adaptació de set espècies de psitàcids a la nostra ciutat. En aquest, l’autoritat era Ricardo Ramos, i a part de dir quatre cosetes sobre elles -més d’unes que d’altres- s’insisteix que la població de Falcons no pot regular de cap manera el nombre de Coloms o de Cotorres, donada la quantitat d’exemplars. Una pataleta perquè Durany, habitual de El Periódico, ha col·laborat amb la competència?

Finalment, tota la premsa oral, visual i escrita va fer ressò de la misteriosa mortandat d’ocells a Arkansas i estats adjacents. La perla, però, corre a càrrec de TVE, que traduïa “blackbirds” com a “pájaros negros”.
Com a posdata, la noticia va adquirint un caire apocalíptic per moments. Se li ha sumat la de la mort de quatre-centes tórtores turques a Itàlia i “La contra” de La Vanguardia, en què Victor Amela entrevista un pastor arañes alarmat per l’absència d’ocells. Quina por.

Pas o hivernada

Aquest és el resum d'un trimestre d'observacions als jardins del Palau Robert. Malgrat que ara hi vaig un dia més a la setmana, les estades mai superen una hora que, a més a més, inverteixo en dinar i solucionar assumptes personals per telèfon.

Aquesta circumstància, afegida a les dimensions reduïdes del jardí, fa que la llista sigui curta.

La tardor i l'hivern són bones èpoques per als ocells del jardí, entre altres raons per una menor pressió humana: el fred no convida a estar-se en un banc a la intempèrie. Així, s'hi poden arribar a sentir gairebé simultàniament quatre pit-roigs.

A la meva llista personal, aquest trimestre hi puc sumar el Tallarol de casquet (aquesta és la raó per ìncorporar una foto tan així), el Mosquiter, la Garsa, i l'Aratinga mitrada. Un petit estol s'hi va voler aturar fa unes setmanes.

I pel que fa a la Tórtora turca, sembla que sobreviu bé a l'epidèmia que, segons sembla, les delma en altres indrets. Viure en una illa té els seus avantatges.

Trap Happiness

Amb aquest terme es refereixen els anelladors al fet que alguns ocells considerin que caure en mans de membres d’aquest col·lectiu compensa.
I les dues cotorres de la foto podrien ser un mostra d’aquest fenòmen. O d’una estulticia amb pocs prececdents en l’espècie. M’inclino per la primera opció; una bestiola que es pot enorgullir de dur la medalla B52 no es deu rebregar fàcilment.

Per cert, us passo l’enllaç d’un capítol de El medi ambient (TV3) força interessant.

http://www.tv3.cat/videos/3260550/Barcelona-2030-deu-mil-cotorres

Off the record: ahir dia 15 de desembre un aligot (Buteo buteo) va sobrevolar la Diagonal a l’alçada de Roger de Llúria a mitja altura.t.

Off the record: ahir dia 15 de desembre un aligot (Buteo buteo) va sobrevolar la Diagonal a l’alçada de Roger de Llúria a mitja altura.

Mare Nostrum

Divendres de l’altra setmana vaig poder gaudir d’una hora d’observació d’ocells marins a les immediacions del Port Olímpic. Això vol dir que, entre queixalada i queixalada del meu entrepà de fetge de cabrit (encara no sóc vegetaría, però m’hi estic posant), em mirava alguna Gavina o Gavià a través de l’objectiu de la meva càmera (no porto els binocles a la feina).

I sí, el que hi havia eren Gavians argentats, Gavines rialleres, Coloms i Pardals, sobretot. En un moment determinat, va passar un Corb marí gros, i en un altre –també determinat- un Xatrac que la manca d’augments em va impedir de determinar. Quan ja m’adreçava a l’autobús també vaig veure una Cotxa fumada i una Cuereta blanca.

Una jornada anodina, doncs, si no fos perquè fins i tot moments com aquest, en què em puc desentrendre de gairebé tot, són escassos en la meva vida. A més, vaig detectar dos Gavians anellats al Zoo de Barcelona: el PBKB i el PBLM. Un d’ells, no recordo quin, ha vist món: ha estat en un abocador de l’Empordà.

L’altra lliçó de la jornada té poc a veure amb els ocells. Pensava que l’última croada del nostre mai prou ben ponderat alcalde, ço és dir, l’erradicació del nudisme, era una altra de les comunicacions que li arriben d’instàncies superiors inaccesibles al comú dels mortals. Ara bé, el lapse de temps que vaig ser allà em vaig adonar que sóc un home de poca fe, perquè, malgrat les temperatures gèlides, primer una dona i després un home es van quedar tal com llurs respectives mares els havien dut al món (és un dir; quins estralls fa el temps) i es van capbussar al mar. Tot i així, la croada em seguex semblant inútil.

Rambla de Mar

Les passejades per Barcelona deparen petites sorpreses. Dissabte 20 de novembre anàvem per això que anomenen la Rambla de Mar i vam veure un Gavià argentat amb anella furgant dins una paperera. La bestiola forma part del projecte d’anellament dut a terme en el zoo de Barcelona, i lluïa una esplendorosa anella de PVC verda amb la llegenda PBKX en blanc i furgava una paperera buscant alguna cosa per ompir el pap.

Pel que fa a la Gavina riallera, insistia a girar el cap cada cop que pitjava el disparador.

Nunc reddit animus

Gairebé no m’ho podia creure: dimecres vaig poder passar dues horetes –entre dos quarts de tres i dos de cinc- al Jardí Botànic. Poques vegades les condicions que hi he trobat eren tan bones com aquest dimecres, 3 de novembre: els nens a l’escola, pocs turistes, cap soroll de serres mecàniques, aspiradores o d’altres eines de jardineria, pocs estrangers i cap autòcton.

Des del punt de vista dels ocells, cap sorpresa, però l’alegria de saber que tot segueix en el seu lloc. La sobreabundància de Pit-roig i la presència de Cotxa fumada i Pinsà comú ens indiquen que la tardor ja és aquí, encara que les temperatures no ho corroborin.
La llista d’espècies observades és la següent:
-Esparver ((Accipiter nisus). És la segona vegada que el veig per la zona i per aquestes dates. La primera vegada havia pensat que era un migrador rerassagat; ara començo a pensar que potser és un exemplar resident.
-Xoriguer (Falco tinnunculus). Una femella encalçada per tres garses.
-Gavià argentat de potes grogues (Larus michaellis).
-Colom (Columba livia). Fora del jardi.
-Tudó (Columba palumbus).
-Tórtora turca (Streptopelia decaocto).
-Cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus).
-Cotorra de Kramer (Psittacula Krameri). Un parell s’hi va aturar un moment.
-Pit-roig (Erithacus rubecula).

-Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros).
-Merla (Turdus merula).
-Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla).
-Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala).
-Mosquiter vulgar (Phylloscopus collybita).
-Mallerenga carbonera (Parus major).
-Mallerenga petita (Parus ater).
-Garsa (Pica pica).
-Estornell (Sturnus vulgaris).
-Pardal comú (Passer domesticus).

-Pardal xarrec (Passer montanus).
-Pinsà vulgar (Fringilla coelebs).
-Gafarró (Serinus serinus).
-Cadernera (Carduelis carduelis).