Iuventus

El port de Barcelona no depara mai gaire alegries, Avui no ha estat cap excepció, si excloem un Gavià argentat anellat al Zoo i una Cotorreta de pit gris amb medalla del Museu de Ciències Naturals. 

Per la resta, tot han estat Pardals, Coloms, una Garsa, un Esplugabous sobrevolant el port i, típic d'aquesta època, molts Gavians, sobretot jovenets.

Esperem que arribin dies més fructífers.

Varia (...)

Fa molt de temps que no practico l'ocelleig urbà ad hoc. Els meus últims contactes amb els ocells han estat en circumstàncies especials.

La circumstància més recurrent és acompanyar la meva filla al parc.Així, per exemple, el 12 de juny vaig anar als jardins de Cándida Pérez i el primer que em va cridar l'atenció va ser un Pardal volantó que em va fer patir de valent. En la seva inconsciència, la bestiola saltironava aliè als perills que suposa passejar-se en un parc infantil. Tot i així, va demostrar que era prou viu per envolar-se amb moviments insegurs quan algú se li apropava massa.

Més endavant, va aparèixer una Merla amb becada que s'entaforava darrera l'heura.

Per segona vegada en una setmana se'm va aparèixer aquest espectacular mascle de Cotxa fumada.

El dia següent, dinant de carmanyola als jardins del Palau de Pedralbes, els ocells mostraven els primers símptomes que la calor s'apropava. 

Aquest Tudó prenia un bany en un bassal i s'assecava al solet.

Uns metres més enllà, un Tallarol capnegre prenia un bany, però aquest de sorra o fang.

Per acabar, el dia 6 de juliol entrava a la feina i, en els jardins de Laura Albéniz vaig sentir el reclam d'un Bec de corall senegalès. Sembla que s'han aclimatat a aquest parc, perquè avui n'he arribat a comptar sis.

Fins aviat. Gràcies per la fidelitat.

Nius (III)

Al parc del Castell de l'Oreneta ha tornat l'acció. El dia 19 de maig la Puput va tornar a donar senyals de vida. Si no m'equivoco, aquest cop portava el que semblaven materials, o potser és alguna bèstia que no identifico. Una segona posta? Tot sembla indicar-ho.

El dia 26 -la qualitat de la foto no permet veure-ho gaire clar- portava clarament una larva.

Els seus veïns Pardals continuaven molt actius. Les fotos de la copulació del dia 19 ja estan penjades a totes les xarxes. Només faltaven aquí.

Sembla que hi ha dos nius sota les teules separats uns quants metres.

A la següent sembla que es veu l'adult alimentant un poll. O no? No s'acaba de veure clar.

Pel que fa als Estornells, la rapidesa amb què entren i surten de l'altre respirador no permet afirmar res amb certesa.

Per la resta, poca cosa. És el que té estar apostat en un únic lloc que a sobre és transitat. Els Tallarols capnegres canten tota l'estona.

Agraïré comentaris, en privat o en obert, si considereu que arribo a conclusions equivocades.

Un any més hem estat fidels a la cita del SOCC de passeig de Sant Joan. En aquesta ocasió no hi ha hagut tanpoc cap sorpresa. En el primer mostratge la pregunta sempre és "Quina cursa/festa/festival hi ha avui?", i a la segona el bon temps ha arribat i el parc de la Ciutadella s'omple d'individus que surten dels locals d'oci i dels seus predadors; l'ornitologia urbana entra dins la categoria d'esport de risc.

En la primera edició, malgrat arribar quan la gespa estava presa pels Gavians argentats, es va deixar veure alguna Merla, algun Tallarol capnegre i algun Pit-roig: els que muntaven les paradetes per a la Cursa de bombers es van encarregar de foragitar els Gavians.

Ja en el passeig Lluís Companys la nota dominant eren els Estornells, omnipresents en tot el traçat.

Les Tórtores turques no queden enrere.

Els Pardals, per alguna raó, es deixen veure menys a les estàtues, que tradicionalment els feien de refugi. En algun cas la restauració pot haver-hi tingut alguna cosa a veure.

En aquesta època els Gavians argentats potser estan una mica més actius. Aquest, en concret, contribuïa a magnificar la llegenda negra de l'espècie.

Al segon mostratge, el parc de la Ciutadella estava especialment tranquil: només quatre gossos, cap acte ciutadà, cap "botellón". Això, però, no es va traduir en varietat d'ocells. Ara bé, les Merles estaven més tranquil·les.

Tot augurava un SOCC tirant a discret.

Sí que m'ha semblat que hi ha una dispersió més gran de la Cotorra de Kramer. De fet, no n'havia vist mai a plaça Tetuan, i hi semblaven molt afincades.

Però no s'ha de perdre l'esperança fins que no es guarden els binocles a la funda. A la cinquena secció van reaparèixer les Caderneres, que en altres anys, sense ser abundants, mai havien fallat a la cita. Aquest cop hi havia indicis de nidificació.

Una Mallerenga carbonera cautelosa es va quedar observant abans d'entrar al niu en un plàtan.

I no n'hi ha testimoni gràfic perquè es movien molt amunt en els plàtans, però vaig poder presenciar el que gairebé podríem anomenar "irrupció" de Papamosques grisos. 

Els números complets els podreu consultar al seu temps a la pàgina del projecte. Quedeu contents i lliures de malaltia.