26 de juny 2023

Orenetes al celobert 2023

 Des que fa dos anys, en ple confinament, a una parella d'Oreneta vulgar se li va acudir instal·lar-se al meu celobert, ara cada any espero amb candeletes que tornin. Enguany han tornat, i és per això que torno a plantar-me davant de l'ordinador després de tant de temps per actualitzar aquest blog. Les obligacions diàries no m'han permès anar fent actualitzacions durant mesos. Així, començarem per tal de no allargar-nos massa adreçant-nos, especialment, als qui s'afegeixen ara, però també hi ha algun detallet que els qui porteu uns anys tenint paciència amb mi convé que sapigueu.

1. Al meu celobert no tinc un punt ideal des d'on seguir amb tot detall les evolucions de les Orenetes, així que, per tal d'interferir al mínim amb la seva activitat, només surto quan ho he de fer amb algun altre propòsit. Aquest detall ha estat especialment important aquest any, ja que les orenetes semblen especialment sensibles a la meva presència.

2. Les fotografies són encara pitjors que a les anteriors ocasions perquè se m'ha espatllat la càmera "bona". 

3. Com que la
major part dels dies hauria d'anotar el que no passa, aniré directe als dies en què hi ha hagut algun esdeveniment curiós o destacable.

4. No repetiré la descripció del celobert; ja és en posts anteriors.

Comencem, doncs:

La primera Oreneta va aparèixer el dia 27 de març (els anys anteriors ho van fer, respectivament, el 14 de maig i el 2 d'abril). Com sempre, la vaig detectar pels refilets des d'un estenedor del tercer pis a primera hora del matí, i es va anar sentint al llarg del dia. A quarts d'1 de la matinada la veig desperta al niu, però surt volant i es posa en el fil telefònic que solien ocupar els anys anteriors, a l'alçada del niu.




Fins al 5 d'abril la tònica és cantar amb la sortida del sol des dels estenedors, algun retorn a migdia i a la nit, dormir al fil que hem dit o al niu. De l'1 al 4, però, sóc de vacances i no puc dir res del que passa.

El dia 6 d'abril, a la foto nocturna veig que del niu sobresurten dues cues. Sembla, per tant, que ja tenim parella. 


A partir d'aquest dia, hi haurà igualment refilets a primera hora del matí, crides llargues i activitat al niu; sembla que l'estan adecentant. A la nit, aniran canviant de lloc de dormir, però bàsicament s'estaran una al niu (de vegades visible, de vegades no) i l'altra al fil, al costat del niu o a altres sortints, però sempre a l'alçada del primer pis.





Entre el 28 d'abril i el 2 de maig no veig la que suposo que dorm al niu, però sospito que hi és; l'altra és als llocs habituals o no es veu. El dia 3 dormen totes dues al fil telefònic esmentat, però, curiosament, a una alçada entre el segon i el tercer pis. Des d'aquest dia una d'elles dormirà sempre -o gairebé- al fil telefònic a una alçada diferent de la d'anys anteriors. Tornarà a veure's una cua sobresortint del niu, i a més, a migdia les sorprendré algun cop aportant materials com plomes al niu.





A partir del 13 de maig les poques vegades que surto en veig una al fil a l'alçada del niu fent refilets de contacte; el cas, però, és que sembla que procurin passar més desapercebudes, pel qual penso que ja estan covant els ous. El dia 20, una d'elles trasteja al niu.

El dia 25 en sortir en detecto una la vora del niu. Aleshores, baixa l'altra. La que era a la vora del niu vola al fil a l'alçada del niu i l'altra s'hi acomoda i desapareix de la meva visió. Dos dies més tard es repeteix l'escena. Dedueixo que ja hi ha pollets, però no puc confirmar-ho fins al dia 29, en què se senten uns refilets molt dèbils. 

El dia 3de juny veig per primera vegada els pollets; es tracta de dos exemplars que treuen el cap quan els alimenten i tornen a amagar-se. A la matinada, un dels adults dorm a la part baixa del fil i l'altra no es veu, però probablement està ben amagada al niu. 



El dia 8, tots dos adults dormen al fil. Probablement, els pollets són prou grans i estan a punt de volar. L'endemà, un d'ells es deixa veure i m'ho confirma.



Els polls emprenen el vol l'11 o el 12 de juny. Per l'escàndol i les dates probablement és el dia 11, però la confirmació la tinc el dia 12, quan tots dos dormen al niu treient la cua. 


El dia 15 ja són tots, adults i polls, dormint fora del niu al fil de telèfon a diferents nivells. L'escena curiosa, però, la tenim el dia 19, quan em trobo la família al complet en el fil a l'alçada del quart pis.

En conclusió, pollada enguany ha estat més curta, però podem parlar d'èxit perquè no he hagut de recollir cap poll de terra ni han hagut d'intervenir els agents rurals. Veurem què ens deparen aquests tres mesos que els queden de ser amb nosaltres.

Com sempre, demano disculpes per les imprecisions i agrairé comentaris.


21 de març 2023

Safari callejero (el món s'acaba)

 Cap aficionat als ocells és aliè a la notícia: Graules a Barcelona ciutat!

Així, dissabte passat em vaig proposar matar dos pardals d'un tret i me'n vaig anar de "Safari callejero" per retre homenatge al gran Francisco Ibáñez en el seu 87è anniversari i, evidentment, per veure les Graules.

És curiós com n'arribem a ser, d'irracionals, els ocellaires: a Irlanda, a Escòcia, després del primer contacte, no ens les mirem si no és per evitar aixafar-les a la carretera; aquí, però, tres exemplars són tot un esdeveniment, i encara que ja estiguin tatxades a la nostra llista absoluta, ens aventurem
a entrar al metro en dissabte per disfrutar l'espectacle.



Les Graules han decidit entrar a Barcelona per la porta gran i això implica que dissabte ja disposaven d'un niu. Quan vaig arribar a l'ubicació, al carrer Perú, ja hi havia ornitòlegs esperant la seva presència. Em van informar que el nombre havia pujat de tres a cinc. Tot i així, en aquell moment no n'hi havia cap. Vaig estar esperant una hora aproximadament, i quan ja pensava que no les veuria perquè les meves obligacions familiars em pressionaven, van aparèixer amb gran parafernàlia.         

                                    

De darrere dels cotxes va començar a sortir gent amb càmeres i uns "pepinos" de dimensions descomunals que deixaven en roba interior la meva trista camereta. No em tingueu en compte, doncs les fotos: comparant amb el que corre per les xarxes, titllar les meves fotos de modestes és supèrbia. 

Les Graules ens van regalar unes passades per la copa dels plàtans per gran goig dels aficionats i també dels okupes del local del davant, que disfrutaven de la cara de babaus que fèiem.

Cinc minuts i tot es va acabar: unes fotografies i cap a destinacions ornitològiques més atractives. 



L'última hora -que jo sàpiga-, de la mà d'un ornitòleg que en fa un seguiment seriós, és que les Graules construeixen un segon niu. Potser ens hauríem de preocupar. A Egipte només van patir set plagues; a Catalunya, en canvi, se'n declara una de nova cada setmana. Les Graules seran la propera?

01 de febrer 2023

Dies de ciència ciutadana

 Tornem amb una entrada sobre els seguiments de la temporada hivernal que faig a la ciutat. Començarem amb el SOCC que iniciem a la porta del Zoo de Barcelona i, després de recórrer Parc de la Ciutadella, passeig de Lluis Companys i passeig de Sant Joan, acabem a Travessera de Gràcia. Els vaig dur a terme m'imagino que com tothom, en unes condicions diametralment oposades: el primer dia,6 de desembre, amb una calorada inhabitual per l'època; el segon, el dia 22 de gener, amb temperatures fredes després de dies de ventada intensa. El primer es va saldar amb 23 espècies observades, mentre que al segon les espècies registrades van ser 27.

Aquest cop m'abstindré de fer massa valoracions sobre els hàbits dels meus conciutadans i passaré a fer un llistat comentat de les espècies observades. Com sempre, les fotos només deixen testimoni d'algunes observacions. Procuro que siguin tant maques com pugui, però la prioritat és el seguiment i acabar amb l'esquena intacta, així que una camereta de butxaca m'és suficient i em sobra i tot.

Oca vulgar: en vaig poder observar quatre al voltant del llac a la segona visita.

Ànec collverd: també quatre individus que van emprendre el vol des del llac de la Ciutadella a la segona visita.

Corb marí gros: primera aparició en aquest cens. Primer, volaven en cercles sobre el llac; després, un es va posar sobre una de les barques recreatives.

Gavina vulgar: força abundant a la primera secció, atreta pel llac del parc de la Ciutadella. Sempre hi ha un parell d'exemplars que volen pel passeig de Lluis Companys.

Gavià argentat: omnipresent. A la segona visita, abans de l'arribada dels gossos n'hi havia una bona quantitat al terra. Com més ens allunyem del parc, més escassa.

Coloms roquers domèstics: què us he de dir.

Tudons: n'hi ha una bona quantitat al parc i al passeig de Sant Joan per sobre de Diagonal se'n van veient.

Tórtora turca: present a totes les seccions i més abundant a les zones més ajardinades.


Cotorra de Kramer: actualment es veu a totes les seccions, tot i ser més abundant a la primera i la segona.

Aratinga mitrada: un animal antipàtic de comptar per les seves anades i vingudes.

Cotorretes de pit gris: a la Ciutadella i al passeig Lluis Companys no és difícil trobar-ne de marcades amb una anella.

Cuereta blanca vulgar: sobretot es veu a la Ciutadella, però pot aparèixer a qualsevol secció.

Pit-roig: potser enguany n'hi ha menys a la Ciutadella, però l'ajardinament de les seccions 3 i 4 poden haver-ne afavorit la presència.


Cotxa fumada: molt vinculada al ciment.

Merla: ja fa uns censos que vaig comentant la davallada preocupant a la Ciutadella i també a la plaça Tetuan. Ja sabeu que ho atribueixo a la pressió dels gossos. 


Tallarol de casquet: va aparèixer a la primera visita. Tota una alegria, perquè es deixa veure poc.

Tallarol capnegre: sembla que es va mantenint força estable.

Mosquiter comú: a la porta del parc de la Ciutadella no hi sol fallar. En el temps que fa que duc a terme el seguiment m'ha aparegut a qualsevol secció, a la gespa, als arbres i fins i tot a les plantes de les fonts ornamentals.

Mallerenga petita: es va deixar veure a la secció 4, on ja l'havíem detectat a la primavera.

Mallerenga blava: també apareix a qualsevol secció.

Mallerenga carbonera: li passa el mateix, tot i que és menys abundant.



Raspinell: molt lligat a les palmeres de la Ciutadella.

Garsa: sobretot la trobem a la Ciutadella, però també es pot veure a qualsevol lloc.

Gralla: l'he observada en les dues visites a la Ciutadella en petits grupets.

Estornells negres/vulgars: predomina el vulgar, però també se'n veu algun de negre. Se'n veuen molts picotejant a la gespa a les seccions 1 i 2. A la 2 sembla que s'han aliat amb les Cotorres de Kramer per foragitar els Pardals que niaven en els forats dels plàtans d'ombra.


Pardal: Com acabo de comentar, els Estornells els desplacen, però recordo que fa uns anys l'estàtua del Doctor Robert a la plaça Tetuan n'acollia un bon nombre... fins que en van fer la reforma. Ara no se'n veu ni un.

Gafarró: se sol veure o sentir a la secció més insulsa, la 3, però a la segona visita també es va sentir a la Ciutadella.

Verdum: es van deixar veure a la secció 4 a la segona visita. Amb permís del Bec de corall senegalès, està cridat a ser l'ocell oficial de la Dreta de l'Eixample.

Pel que fa al projecte Ocells dels Jardins (recordo que mostrejo els jardins de Laura Albéniz, un interior d'illa a la Dreta de l'Eixample) enguany l'he fet el dia 28 de gener. El dia estava enterenyinat i les fotos se n'han resentit, però el fred va mantenir allunyats criatures i gossos i es van veure coses.

Bec de corall: en vaig veure dotze individus, menys que l'any passat.

Mallerenga blava: reapareix després de temps d'absència. 

Colom: només quatre; és el que té que no hi hagi criatures amb entrepà.

Tallarol capnegre: un clàssic.

Pardal.

Tórtora turca.

Verdum: el que deia, està prenent la dreta de l'Eixample.

Cotxa fumada.

Merla.

Mosquiter.

Bé, confio que ens retrobem amb una entrada menys científica i més lúdica.