Tenere non potes, potes non perdere diem

Divendres 28 d’abril em vaig solidaritzar amb la campanya de TV3 que es proposava conscienciar-nos del valor que té aprofitar el temps. Aíxí, els 30 minuts que tenia per dinar van donar per a aixó:
Només entrar, els Coloms picotejaven el terra a la recerca de les engrunes que els meus predecessors havien deixat al terra mentre les Cotorretes de pit gris seguien enfrascades en la reconstrucció dels seus nius i les que estaven marcades amb medalles no es deixaven veure; les merles de totes les edats, sexes i condicions se’m passejaven gairebé entre els peus i,

per contra, els Pit-roigs es deixaven sentir però no veure, encara que l’espectacle van ser les Tórtores turques que foragitaven un parell de Gralles aqui fotografiades,

probablement per assetjar els seus ous o polls, i a continuació vaig llençar una salva de fotografies a un pobre Tallarol capnegre que passava per allà al temps que jo solucionava certs problemes domèstics per via telefònica amb la meva dona,

fins que es va interposar una Mallerenga blava, un ocell que sempre és bonic de veure,

i a continuació un ocell misteriós em va tenir una estona capficat, bé, una estona no, una setmana, perquè quan vaig sense binocles em refio de la meva càmera i en condicions lumíniques deficients la càmera demostra que no és miraculosa, total, que no gosaria afirmar vehementment a quina espècie pertany, malgrat que tinc bones raons, encara que resulti insòlit, per afirmar que es tracta d’una femella de Mastegatatxes,

i perquè el dubte no m’inquietés massa va aparèixer un Gafarró que em va alegrar els últims minuts al jardí amb la seva dringadissa impertitnent i autosuficient;

ah, i totes aquestes escenes eren ignorades per Gavians argentats i Falciots que sobrevolaven el parc.
Bé, doncs això; espero trigar menys la propera vegada. Material no me’n falta; em falta temps per redactar i per sortir, que és el que em convindria.