19 de juliol 2022

Orenetes al celobert 2022

 



Vaig deixar la crònica de les Orenetes en un moment engrescador perquè un vespre n'havia comptat fins a quatre exemplars. Tanmateix, breus absències, malalties i molta feina em van impedir de fer-ne un seguiment tan intensiu com el d'anys anteriors, en què almenys tenia una foto de dia i una de nit. Em sap greu. Provaré de reprendre-ho tot a partir d'on ho vaig deixar.

A partir del 4 de maig, ja només es va veure una parella. Anava fent els seus concerts matinals i es veia com treballava en adecentar el niu, ja que l'estructura, aparentment, no l'ha tocada, però la disposició de materials en el niu -bàsicament plomes de Colom- presentava petits canvis. De nit, el mascle seguia dormint en el seu fil preferit, però la femella ara dormia al niu, ara a la persiana de la veïna, ara al costat del mascle al fil.





En algun moment posterior al 19 de maig -perdoneu la imprecisió- les grans piuladisses van deixar pas als refilets discrets, indicis que probablement al niu hi havia ous. No sempre era capaç d'apreciar-ho perquè s'amaguen molt bé, però era habitual veure una cua sobresortint del niu. Ah, i recordeu que sempre m'ho miro de baix.



A principis de juny els ous devien eclosionar, però no en vaig tenir la certesa absoluta fins al dia 13, en què als refilets dels pares s'hi afegia la piuladissa dels pollets. El dia 20 ja despuntava el plomissol d'algun cap, però no va ser fins al dia 23 que vaig poder determinar-ne el nombre exacte. Cal dir que l'escàndol dels pollets anava en augment cada dia. Aquell dia, però, va interrompre el meu intent de migdiada el grallar d'una Garsa. El celobert devia actuar com a caixa de resonància perquè jo la sentia com si fos al costat, però ni tan sols vaig arribar a veure-la. Els pollets s'estaven silenciosos mentre els adults feien passades dissuassòries o de distracció per damunt de l'edifici. Al final, la garsa se'n devia cansar i va desaparèixer. Aleshores vaig entendre per què surt a compte a les Orenetes la baixada de cinc pisos.



Reprenent el fil, però, quan la cosa estava calmada, vaig poder sorprendre un dels adults en el moment de péixer els pollets i, aleshores sí, en vaig poder comptar quatre (l'escena està filmada i penjada al meu compte de Twitter).


Els dies van anar passant i la cridòria augmentant, amb algun altre ensurt a càrrec de la Garsa, fins que va arribar el gran dia. El 3 de juliol, ben d'hora al matí, els refilets se sentien a l'alçada de la meva finestra. Amb precaució després de l'experiència de dos anys abans, vaig entreobrir la porta del celobert i les vaig veure fent exercicis de vol entre l'estenedor, els ampits de les finestres i el mur que separa la finca del costat de la nostra. Com que sempre és un moment delicat, vaig fer mutis. De tant en tant anava treient el nas i semblava que volaven per damunt de la terrassa de l'edifici sense allunyar-se gaire i tornant de tant en tant a la seguretat del niu. El dia, però, es va saldar amb una baixa: em vaig trobar un dels polls morts a mitja tarda.

A la nit, els adults dormien al fil d'internet o a la finestra de la veïna mentre del niu sobresortien les cues dels tres supervivents.


A partir d'aquest moment ha estat més difícil veure'ls. Passen gairebé tot el temps fora i al vespre semblen retrobar-se una estona abans de repartir-se per tot el celobert. Darrerament, el nombre màxim que detecto són quatre individus, però aneu a saber.




I tinc el pressentiment que la cosa no s'ha acabat aquí, per aquest any. Ja veurem...