Sequera

La pluja torna a Barcelona després de mesos d'absència. També estan començant a tornar Ballesters i Falciots negres, i els Esplugabous reemprenen els seus vols entre delta del Llobregat i Zoo com cada primavera.

Darrerament molts maldecaps m'aparten de la meva afició, però, afortunadament, les sessions d'observació d'ocells urbans de dissabte al matí al Parc del Castell de l'Oreneta són inevitables, encara que ara siguin quinzenals. 

Si fem un resum de la situació des del mes de desembre, en general cal dir que, malgrat la suavitat de les temperatures i la sequera extrema -fa dues setmanes, el parc feia pena- les dades són molt semblants a les de l'hivern passat. Això vol dir: Tudons, Pinsans, Cotxes fumades i Estornells. Malauradament, parlar de diferències sovint vol dir parlar d'absències; i aquest hivern m'han faltat el Tord i el Verdum. Aquest últim s'ha deixat sentir als jardins de les torres collindants, però no al parc mateix.

Donem pas a un llistat complet comentat:

-Aligot comú: el vaig veure per primer cop en aquesta àrea volant molt alt, el 3 de febrer.

-Xoriguer comú: Un clàssic que no es prodiga.

-Gavià argentat: a l'hivern sobrevola el parc i se sol aturar en grues i xemeneies dels edificis collindants.

-Colom: poc habitual; se'l troba més aviat per la zona del Monestir de Pedralbes.

-Tudó: un resident del parc; sí, la seva població sembla que augmenta a l'hivern.

-Tórtora turca: poc habitual, es va deixar fotografiar l'11 de gener.

-Puput: durant l'hivern no s'han deixat veure, encara que habitualment hi són.El cas, però, és que el 2 de març ja teníem un adult movent'se amunt i avall amb larves al bec i presumiblement alimentant polls en el respirador d'un edifici collindant.

-Cuereta blanca: és que els encanta la gespa...

-Cuereta torrentera: poc nombrosa, però habitual.

-Pit-roig: nombrós. Molt territorial a les últimes visites.

-Cotxa fumada: present en totes les seves modalitats tots els dies.

-Merla: escassa i menys confiada que en altres pacs urbans de Barcelona.

-Tallarol de casquet: força habitual.

-Tallarol capnegre: molt comú i fidel als seus llocs de nidificació i d'estada.

-Tallarol de garriga: poc nombrós, però se'l sol veure de pas. El dia 23 de març hi passava un exemplar.

-Mosquiter comú: força comú.

-Bruel: que mono.

-Mallerenga carbonera.

-Mallerenga blava.

-Mallerenga petita.
-Mallerenga emplomallada.
-Mallerenga cuallarga.
-Raspinell: es manifesta poc.
-Garsa: vigilant el trànsit de la Ronda de Dalt.

-Estornell.

-Pardal: més poc comú que l'any passat.

-Pinsà: abundant; no ha decrescut la presència. Veurem demà.

-Cadernera.

-Gafarró: menys que l'any passat.

-Cotorreta de pit gris.

-Cotorra de Kramer.

Seguiré atent a la nidificació de les Puputs.

Ornithobalconing

Penso que, deixant de banda la presència al meu lloc de treball, l'única diferència entre vacances i treball és que estenc la roba amb llum solar i no de matinada. Per què començo el post amb una dada íntima? Perquè, a falta de nocturnes al meu barri, la gran diferència entre estendre la roba de dia o de nit és que de dia hi ha ocells; de nit, gent que donaria per obrir un altre blog.

Entrant en matèria, quins ocells alegren les meves esteses de roba, que em fan quedar com un veí atípic (de fet, sóc un dels pocs que estenen la roba i l'únic que ho fa amb la càmera penjada al coll)? 

Amb l'arribada de l'hivern, els lledoners han anat perdent les fulles, i això sembla que foragita els ocells petits habituals com Tallarols capnegres, Mallerengues o Mosquiters, però, pel que es veu, els lledons deuen estar al punt perquè se'ls disputen moltes espècies d'ocells.

Uns dels més fidels són els Estornells, Les darreres dues setmanes no han fallat cap dia, encara que uns dies ho han fet en quantitats considerables, però d'altres només hi ha hagut individus aïllats.

Els Tudons han estat més escassos, però regulars. Tres ha estat el nombre màxim d'exemplars.que han estat picotejant els lledons aquests dies.

Però no tots els ocells donen alegria; no perquè no sigui interessant observar-los, sinó perquè són un mal símptoma. La Cotorra de Kramer, que fins ara només sobrevolava l'àrea, de fa poc és habitual a la nostra superilla. Fa uns dies, una parella -probablement de la colònia de Ronda de Sant Pau, ens va visitar per tastar els deliciosos lledons.

Les Aratingues mitrades, rares la resta de l'any, a l'hivern fan l'agost i les veiem pel carrer amb freqüència. Galanthus se'n feia resò al seu compte de Facebook. Després d'unes setmanes fent razzies pel barri el dia de Reis van decidir aturar-se davant de casa quan la tenia plena de convidats i no era oportú obrir el balcó per congelar-los tots. Ara, avui han tornat. Han estat confiades, perquè les tenia a metre i mig i no s'immutaven. N'han vingut unes 24, calculo. 

A la festa s'hi han sumat les Cotorretes de pit gris, que sempre es fan notar més.

I, quan pensava que la desfilada s'havia acabat, he vist el terra ple de Coloms, que semblaven atiborrar-se amb les restes dels lledons que, probablement, són massa durs per als seus becs.

I fins aquí la crònica. No sóc biòleg ni ambientòleg ni res similar. Només m'agrada observar ocells, persones, la vida. Si arribo a qualsevol conclusió errònia agrairé els comentaris. Bon 2019.

Transició

Amb l'inici del nou curs tornen les classes de natació de la meva filla i, de retruc, les dues hores de calma que ningú em pot robar al Parc del Castell de l'Oreneta. Des de principis d'octubre fins avui s'ha produït el canvi del paisatge estival a l'hivernal, un canvi que, pel que he llegit i comprovat, a vingut una mica tard. En aquest parc, bàsicament, l'arribada de l'hivern ve marcada per l'arribada de Pinsans, alguna Cuereta torrentera i per una abundància per sobre de l'habitual de Cotxa fumada i de Tudó. Les rareses en època de pas, una de dos: o em defugen o la meva perícia ornitològica per detectar-les deixa molt que desitjar.

A dia d'avui, i des de principis d'octubre, això és el que he vist:

-Gavià argentat (només sobrevolant).

-Tudó.

-Colom.

-Ballester.

-Falciot.

-Puput.

-Oreneta cuablanaca.

-Oreneta vulgar.

-Cuereta blanca.

-Cuereta torrentera.

-Pit-roig.

-Cotxa fumada.

-Merla.

-Tallarol de casquet.

-Tallarol capnegre.

-Bruel.

-Mallerenga emplomallada.

-Mallerenga carbonera.

-Mallerenga blava.

-Mallerenga petita.

-Mallerenga cuallarga.

-Raspinell.

-Estornell.

-Garsa.

-Gaig.

-Pardal.

-Pinsà.

-Cadernera.

-Gafarró.

-Cotorreta de pit gris.

-Cotorra de Kramer.

-Aratinga mitrada (només sobrevolant).

A més, Conills i Esquirols.

Respecte a fa dos anys, quan vaig començar a visitar aquest parc, els canvis els he vist en negatiu. Per exemple, fa temps que no sento ni Picot verd ni Picot garser gros. Això podria ser relativament normal, perquè darrerament m'he aficionat al tram aïllat de la resta,  més obert, que dóna al carrer Montevideo. Ara bé, trobo a faltar les aglomeracions de fringíl·lids a la gespa; és més, de moment no he detectat cap Verdum. Això es deu, amb molta probabilitat, a la pressió dels gossos, però un altre factor, penso, i ja ho vaig comentar, va ser la tala d'un parell d'arbres aïllats aneu a saber per quina raó, ja que servien de talaia i refugi.

Tinc una especial debilitat per les Puputs. Les vaig veure el primer dia i en dos mesos no les havia detectat fins ahir, que van aparèixer en un lloc més emboscat i menys transitat per gossos.

Seguirem al peu del canó.

Swamp thing

Heus aquí un post que havia promès per a fa més de dues setmanes. El día a día se'm menja. Però no sóc aquí per explicar-vos la meva trista vida, sino per a complir una promesa. Aquí va.

Fa dues setmanes, vaig passar pel pantà de Vallvidrera amb el meu fill. No acostumo a anar-hi en cap de setmana perquè està massa freqüentat, però d'alguna manera havia de matar el temps amb el meu fill adolescent. Tenia tan poques esperances de trobar res interessant que ni tan sols portava els binocles. Però sempre hi ha el moment en què lamentes haver-te'ls deixat.

Al pantà, com és habitual, no hi havia gairebé res: un Bernat pescaire, un Cabusset i un Ànec coll-verd. Per compensar-ho, el Bernat ens va brindar un bon espectacle. A la primera foto ja el vèiem assetjant alguna cosa.

Amb un moviment ràpid va atrapar i es va empassar aquest peixet.

Moralina: per més que es dessequi el pantà per eliminar-ne les espècies exòtiques, aquestes tornen i tornen. Algun cop tindrem consciència de l'impacte que pot tenir la fauna al·lòctona en els nostres hàbitats?

En fi, espero poder actualitzar aquest blog ben aviat, però aneu a saber.