Un SOCC accidentat

 Aquest hivern els seguiments SOCC han estat una mica accidentats. Per començar, vaig consultar la previsió de pluja per al dia 8 de desembre, però no la de vent, amb la qual cosa em vaig trobar al parc de la Ciutadella amb unes ventades que, segons em deia el sentit comú, responien a la definició de "vent fort". Així, vaig optar per tornar a casa passejant pel parc i pel port.

El dia 12 vaig tenir una mica més de sort. Una mica, perquè, com bé saben els barcelonins, el nostre Ajuntament s'omple molt la boca amb els espais verds, la biodiversitat i, citant la Greta, blah blah blah, però a l'hora de la veritat, no sé si organitzar tants actes sorollosos en els parcs afavoreix gaire aquesta riquesa d'espècies, i aquest diumenge precisament n'hi havia un en què no s'estalviaven els decibels.

A les altres seccions la cosa va anar amb una relativa tranquil·litat.

El segon cens hivernal el vaig fer el 9 de gener. En aquest cas sí que em vaig mirar tota la previsió a Barcelona, que parlava d'un vent moderat; fins i tot sortíem al TN de TV3 en la zona de "sense perill", però a les seccions 4 i 5 penso que el vent va estar a la fina frontera que separa "moderat" de "fort". 

La nota més negativa, però, va ser la gran quantitat de gossos que campaven per on els semblava. No aprofundiré en la qüestió perquè sé que és un tema sensible. Em consta que molts ornitòlegs teniu gos i suposo que, si voleu veure algun moixó, el manteniu a ratlla; em consta també que l'amo de gos conscient existeix, encara que jo no me l'he trobat mai; el mateix em passa amb el ciclista cívic i el bitllet de 500 euros. 

De la mateixa manera que abans li he retret a l'Ajuntament aquesta afició a tot el soroll que no prové dels cotxes, ara li he de reconèixer els seus tímids esforços per evitar que els gossos entrin a les zones enjardinades: s'han instal·lat tanques al voltant de moltes d'elles. Malauradament molts dels amos deuen considerar que es tracta d'obstacles perquè la seva mascota demostri amb un saltet que se li posa bé la Purina. Penso que seria el moment de recuperar els diners invertits en conscienciació i senyalització sancionant els amos amb clatellades difícils d'oblidar.

Passem al llistat d'espècies, que és el que realment us interessa als quatre gats que us apropeu a aquest blog. 

-Falcó pelegrí: un exemplar sobrevolant el transecte durant el segon mostratge.

-Gavina vulgar: nombres molt, però que molt inferiors als d'altres ocasions.

-Gavià argentat: en els nombres i les situacions habituals.

-Coloms: què us he de dir.

-Tudó: quantitats entre els 10 i el 20. Present sobretot a la Ciutadella.

-Tórtora túrca: juntament amb el Colom i el Mosquiter, l'únic present a totes les seccions.

-Cotorra de Kramer: potser els números no ho denoten, però sembla que està desplaçant els Estornells i Pardals dels forats dels plàtans.

-Aratinga mitrada: aquest cop s'han deixat veure menys.

-Cotorreta de pit gris: nombres habituals.

-Cuereta blanca: és una mena de miracle, però aquest cop n'he vist força a la Ciutadella.

-Pit-roig: en el primer cens es van mostrar en cinc de les sis seccions; al segon, només a tres.

-Cotxa fumada: nombres habituals; omnipresent, però no abundant.

-Merla: la davallada més important, especialment a la Ciutadella, on mai havia baixat dels cinc exemplars.

-Tallarol capnegre: quantitats lleugerament inferiors a les d'altres ocasions.

-Mosquiter comú: s'ha deixat veure o sentir en totes les seccions.

-Mallerenga blava: un nombre una mica més baix que en altres ocasions. 

-Mallerenga carbonera: també menys que en altres ocasions.

-Raspinell: normalment no li dóna la gana de deixar-se veure, però en aquesta ocasió un exemplar s'ha dignat a mostrar-se en les dues ocasions.

-Garsa: quantitats habituals i, com sempre, apareixen on els ve de gust i quan els ve de gust.

-Gralla: encara més capricioses que les anteriors. Aquest cop n'han aparegut un parell en el segon mostratge.

-Estornell: sobretot vulgars. Nombre inferior que en anteriors ocasions. Aquest any, en general, en veig menys a ciutat.

-Pardal comú: sembla que ha perdut la batalla per la secció 2 davant dels Estornells i les Cotorres de Kramer.

-Gafarró: només en vaig sentir en el primer mostratge, però en seccions en què abans no havia aparegut.

-Cadernera: també va aparèixer només en el primer mostratge. També és cert que els fringíl·lids es fan notar més a la primavera.

I això és el que ens han deparat aquestes sortides. Confiem que casos com el de la Merla no siguin l'inici d'una tendència.

Un altre confinament

 Al final no hi ha hagut prudència que valgués i la Malaltia amb majúscules m'ha acabat afectant. Resultat: el Nadal enlaire i altre cop el balcó com a consol. Malauradament, l'hivern no és època de pas i, per tant, m'he hagut de conformar amb les visites dels residents i la d'un hivernant. 

La llista d'aquest onze dies a casa és la següent:

-Gavià argentat: sobrevolant els terrats.

-Cotorra de Kramer: passant de llarg.

-Cotorreta de pit gris: ídem.

-Colom domèstic.

-Tórtora turca.

-Cotxa fumada: pel terrat d'uns veïns del davant que, pel que es veu, és molt atractiu per a tota mena d'ocells.

-Merla: molt confiades, com sempre. S'aturen al meu balcó, al del veí del costat i el del davant picant els lledons secs.

-Tallarol capnegre: la parella nidificant, suposo.

-Mosquiter comú: de dos en dos, tot i que ara fa uns dies que no se'ls veu.

-Mallerenga blava: en solen passar tres cap a migdia.

-Estornell: algun exemplar aïllat ha sobrevolat el carrer.

-Pardal: aquests dies algun exemplar s'ha apropat al balcó, cosa poc habitual.

-Gafarró: se'n sentia algun per la cantonada o sobrevolant el carrer.

Unes xifres discretes, però suposo que ben aviat Aratingues i Tudons vindran a animar una mica el panorama.

BON ANY

Tornada al Botànic

 Les circumstàncies fan que no pugui gaudir de l'observació d'ocells urbans -i no urbans- com en altres temps. Això sí, provo d'aprofitar qualsevol moment per anar a algun punt amb una mica de verd i -el més difícil- tranquil·litat a veure què se'm posa al davant.

Diumenge, quan la cursa d'aquesta setmana ja era a les acaballes, vaig decidir passar mitja horeta al Jardí Botànic de Barcelona. Aquest lloc en el seu moment em va donar algunes alegries; ara feia temps que no hi anava. Com que tinc aquest do, vaig escollir un dia en què l'entrada era gratuïta, motiu pel qual estava més concorregut del que és habitual. Entre això i les presses no va resultar un dia gaire afortunat. Lluny queden els dies en què hi veia Durbecs, algun Blauet i Pardals de bardissa; fins i tot un cop s'hi va aturar fugaçment un estol d'unes quaranta Fredelugues (cal tenir en compte que eren temps en què encara no s'havia completat la barbaritat que va suposar el Pla Delta).

Però ja divago. Aquest diumenge l'única sorpresa va ser sorpresa relativament: una Puput rerassagada o resident, que ja acostuma a ser habitual a les nostres contrades en aquestes dates. La llista d'avistaments és la següent:

    -Gavià argentat.

    -Cotorreta de pit gris.

    -Colom.

    -Tudó.

        -Puput.

        -Cuereta blanca.

    -Pit-roig.

    -Merla.

    -Tallarol capnegre.

    -Tallarol de casquet.

    -Mosquiter vulgar: força abundant.

    -Mallerenga carbonera.

    -Mallerenga petita.

    -Garsa: omnipresent, com sempre.

    

    -Estornell.

    -Pinsà.

    -Verdum.

    -Cadernera.

També vaig veure fugaçment un rapinyaire que en un primer moment em va semblar una cosa però que, vista la foto ara me'n sembla una altra. No aventuraré cap nom per no posar-me de peus a la galleda i perdre la poca credibilitat que em deu quedar com a ocellaire, però si algú hi veu alguna cosa, agraïré comentaris.

A reveure.

Benvinguts, creuers (i, de passada, creueristes)

De vegades m'entra una necessitat imperiosa d'olorar mar. Se'm sol passar... anant al mar. Així que, mentre la major part de vosaltres estava penjant les seves fotografies del Global Bird Day o entrant les seves llistes de rareses a les diferents plataformes, jo vaig anar a l'escullera del nostre port a veure com s'hi manifestava la migració. La darrera vegada que hi havia anat havia estat el mes de març, en temps de confinament perimetral, així que el paisatge que m'hi vaig trobar era ben diferent del d'aquell dia.

Per començar, entre l'estació marítima i aquest pont que anomenen Porta d'Europa la pobresa ornítica era exasperant: només els habituals Estornells, Tórtores turques, Coloms i algun Gavià argentat despistat. 

Arribat a la Porta d'Europa, ja es veia algun grupet de Gavina rialllera, que sempre fa una mica de tardor, però també quatre d'aquells Bellvitges flotants que anomenen creuers. "Oloraràs poc mar," vaig dir-me, i sí, tenia raó. 

Malgrat tot, l'espigó estava menys concorregut. En aquests moments ja havia vist la meitat de les espècies que m'havia de trobar en la resta de la jornada. En tota la passejada només vaig veure aquest Gavià argentat que no es devia trobar gaire bé, perquè no es va moure en tota l'estona, i algun altre va sobrevolar-me, però poca cosa. Sembla que els clubs nàutics també estaven a ple rendiment.

Ja de tornada, un Corb marí emplomallat va treure el cap entre unes roques a l'alçada de l'heliport. 

A l'estació de ferrys, un Bernat pescaire solitari es passejava entre els contenidors.

I enmig de tota la grisor, una Cadernera va voler posar la nota de color, tot i que no li va donar la gana deixar-se fotografiar.

Finalment, unes Cotorretes de pit gris van posar punt i final a una jornada que no passarà als annals de l'ornitologia per haver estat estimulant.

Després de la pluja

 Dimarts al migdia va caure una d'aquelles trombes d'aigua tan habituals a finals d'estiu i principis de tardor a la nostra ciutat. Això va deixar els jardins del Palau Robert sense gent i, així, quan va sortir el sol els ocells es van deixar veure, confiats per l'absència de molèsties. No és que es veiessin espècies rares; tampoc han arribat els hivernants i de migrants no en vaig veure. Hi havia els habituals Coloms, Tudons i Tórtores turques.

Els Pardals, tan cars de veure en aquest parc de vegades, es van mostrar en zones que no els són habituals.

Pel que fa als altres passeriformes, els habituals Tallarol capnegre, Pit-roig, Verdum, Mallerengues blava i carbonera i també el Tallarol de casquet, més discret habitualment. Fugaçment em va semblar veure un Tallarol de garriga de pas, però no hi posaria les mans al foc. Seria la primera vegada que n'hi veig un.

Però pel que més em va servir que el parc estigués desert va ser per comptar les Merles. Ja em semblava que que n'hi havia força, però vaig poder comprovar que en són vuit com a mínim. La nota trista és que no sembla que gaudeixin d'una salut admirable, almenys no totes elles.

El dia següent, amb tots els bancs del parc ja ocupats, va ser més difícil trobar les Merles i només vaig poder afegir a la llista la Cotorreta de pit gris, els Becs de corall senegalesos (sentits però no vistos), la Gralla i el Gavià argentat.