Sempre ens quedarà Lutècia, però ara toca rutina. Part intrínseca d’aquesta rutina són els meus dinars al Palau Robert, on torno a presenciar indicis de migració. Un Mastegatatxes escàpol sembla que vol repetir en aquest indret tan poc oportú.

Però el que produeix sensació de rutina és el retrobament amb la B 11,

  la C 16

 

i la B 15.

Potser són les úniques afavorides per la crisi, ja que sembla que s’ha incrementat el nombre de persones amb carmanyola o entrepà, i per més que vulguin estalviar, sempre els quedaran unes molletes de pa per a cotorres i coloms.



Lutetia

De vegades, els aficionats als ocells urbans anem de vacances a altres ciutats i, encara que la nostra prioritat no sigui l'ornitologia a la ciutat de destí, no podem estar-nos de mirar una mica i comparar amb el que és nostre. El que ens distingeix de l'ornitòleg comú, però, és que nosaltres no podem anar el primer dissabte de setembre al Remolar a fer ostentació de com s'ha ampliat la nostra llista: un altre cop la modèstia de les nostres observacions ens mata.

Aquest estiu he tingut l'ocasió d'anar a París i, per no perdre el costum, he fet una llisteta del que he vist sense utilitzar els binocles ni l'oïda. L'obrirem amb aquests Ànecs col-verds dels Jardins de Luxemburg.

Pel que fa a làrids, s'hi veia algun Gavià argentat i algunes Gavines rialleres al Sena.

No podien faltar-hi tampoc els Coloms, encara que ens crida l'atenció l'abundància de Tudons, com aquests que feien la seva serenata cada matí i cada vespre a la teulada de l'ediici del davant del meu apartament.

De Pardals també se'n trobaven, però em va semblar que n'hi havia poquets, com aquest dels voltants de Notre Dame.

El còrvid més abundant era la Cornella, seguida de la Gralla i, en nombre més escàs, de la Garsa. Aquesta del Louvre...

...o aquesta de sota la Torre Eiffel em va semblar que feien una estampa ben peculiar.

També vaig sentir o veure alguna Merla o Mallerengues (Blava, Cuallarga, Carbonera), però la veritat és que ocells més petits no es feien sentir gaire.

Fins que no vaig tornar a Barcelona no em vaig adonar que allò que m'havia faltat durant aquella setmana eren els xiscles de les Cotorretes de pit gris.

Esquizofrènia institucional (II)

Fa uns mesos vaig publicar una entrada on narrava el rescat d'un gavià argentat que havia quedat atrapat en una xemeneia. Recupero el tema perquè uns mesos després es va repetir la incidència. Aquest cop no em vaig quedar a presenciar el desenllaç; vaig marxar quan arribava la Guàrdia Urbana.

Al cap d'uns dies algú va buscar una solució al problema i se li va acudir això: tapiar l'obertura.

Ara plantegem: el problema, exactament, quin era? Probablement que la gent molestava les forces de seguretat per nimietats com un gavià argentat atrapat en una xemeneia. Així, el problema està resolt perquè ja ningú les tornarà a destorbar per aquest motiu.

Ara, dubto que l'Ajuntament hagi contractat una empresa de treballs verticals per tapar la sortida de fums. No conec estadístiques de caiguda de làrids dins de xemeneies, però seria interessant obrir de nou el forat d'aqui uns anys per veure quin és el panorama.

Un nou atles

Per obligar-me a sortir de casa i fer alguna cosa de profit i que surti bé de preu, m'he obligat a participar en un nou projecte impulsat per l'Ajuntament i desenvolupat per l'ICO i la UB: l'Atles dels ocells nidificants de Barcelona (http://www.ornitologia.org/ca/quefem/monitoratge/atles/atles_barcelona/index.html). Vaig pensar que un projecte com aquest no podia prescindir de la meva valuosa col·laboració. Així, em vaig oferir per cobrir una quadrícula que ningú volgués i vaig acabar en un barri on els noms dels carrers són tan poètics com 3, 4, F, G...

No m'agrada fer públics resultats abans que ho facin les entitats impulsores, així que només mostraré algunes fotografies de les espècies menys interessants per als bimberos, evidentment; les altres no es deixen fotografiar amb tanta facilitat.

Aquí tenim la foto d'un resident marcant territori:

 Aquí, les d'uns visitants intentant arreplegar alguna cosa del mercat del peix:

I aquí els membres de seguretat del Consorci de la Zona Franca van interrompre el meu plàcid mostratge per demanar-me explicacions -amb tota la correcció del món, cal destacar-ho, i amb tota justícia. És el problema de sempre: com explicar al veí del balcó del davant que miraves el seu balcó amb binocles perquè s'hi havia aturat un pardalet? Com explicar que et passeges per un lloc al qual només un guillat hi aniria a passar l'estona?

Així, per al segon dia vaig informar a les oficines del propdit consorci de la meva presència , em van  expedir un permís i el segon mostratge va ser una bassa d'oli.

Doncs ja veieu, Alguna sorpresa?

Rara avis

Diumenge, sota el títol de "La fauna indòmita del Zoo", El Periódico de Catalunya tornava a tocar, de la mà de Carles Cols, el tema de la fauna oportunista del Zoo (http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/fauna-indomita-del-zoo-2041681). Per si el títol fos poc, també s'al·ludia a un grup de persones denominades Equip Verd que vetllen per les poblacions d'aquests animalons que viuen a costa dels seus congèneres captius. L'estrella eren els eriçons, però un cop més es tractaven les difícils relacions entre Bernats pescaires i Cotorretes de pit gris citant Josep Garcia, probablement la persona més entesa en la matèria.

El que em va fer més gràcia, però, va ser que es recuperés la història de l'ocellot misteriós que sobrevolava el cel barceloní a finals de la dècada dels 80, si no em falla la memòria. En el moment jo feia el que feia la meitat dels barcelonins, fotre-me'n tant com podia. Quan em vaig aficionar als ocells, però, em va  tornar l'interès pel tema i, després d'algunes consideracions, consultes amb criptozoòlegs  i antropòlegs especialitzats en llegendes urbanes, vaig concloure que es podia tractar d'avistaments de Bernats pescaires de la colònia del Zoo. Em consola veure que hi ha qui comparteix l'opinió.

Aetherias cupis volitare per auras

Quan vaig començar aquest bloc ja fa uns anys, em vaig imposar quatre normes de supervivència:

1. No respondre a amenaces ni provocacions.

2. No respondre a les peticions de cita per aparentment innocents que fossin.

3. No no respondre als meus alumnes.

4. La quarta devia ser poc important perquè l’he oblidada.

Fins avui he respectat les quatre normes, fins i tot la que he oblidat, però avui em saltaré la tercera, (que té una mica de primera, també, la veritat).

A risc d’avorrir més encara els meus tres seguidors amb assumptes que ni els incumbeixen ni els interessen, respondré en obert l’últim comentari dels meus alumnes de 4t d’ESO redactat durant la classe d’informàtica:

BON DIAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA!! Com va, Daviddd!!!! Bé,he observat que no has publicat el meu superrrcomentari!!! No es que estigui enfadat, imagino que no l'has acceptat encara , de manera que no es mostra al blog... Volia dir-te que es per mi tot un honor ser partícip del blog més interesant de tot el mon electrònic!! En fi, que m'he llegit tots els teus articles i penso que ets un gran coneixedor de la ornitologia, tema que, com he dit, em sembla d'allò més interessant... Ets el millor i sempre estaras al nostre cor!!!! GRÀCIES PEL TEU TREBALL I DEDICACIÓ!! Salutacions cordials, d' un gran fan(àtic)teu. A SU MADRE!!!!!!

En aquests moments estic molt content de no ser ni el seu professor de català ni el d’ètica; ja tinc prous fracassos cotidians com per responsabilitzar-me d’un altre.

Doncs bé, noies i nois, ja teniu el vostre raconet al meu bloc i, per emprenyadors que sigueu, també en el meu cor. De vegades som així d’irracionals. Dos cursos fent-me la vida impossible i encara tinc bones paraules per a vosaltres, els que us quedeu i els que no. M'acomiado amb uns versos de Marcial descontextualitzats. No espereu que us els tradueixi; no us ho puc donar tot mastegat.

Aetherias, lascive, cupis volitare per auras:

I, fuge; sed poteras tutior esse domi.

I perquè l'entrada tingui alguna relació amb ornitologia urbana, un enllaç amb la notícia anual de La Vanguardia sobre els falcons de la Sagrada Família: http://www.lavanguardia.com/fotos/20120616/54312897186/los-halcones-nacidos-esta-primavera-en-la-sagrada-familia-han-empezado-a-sobrevolar-las-inmediacione.html

The Lazy Post

Avui em limitaré a enllaçar el meu bloc amb l’escrit que vaig fer per a l’informe del SOCC sobre l’itinerari del passeig de Sant Joan.
www.ornitologia.org/ca/quefem/monitoratge/seguiment/socc/reportsocc10.pdf 

Per si a algú li sap a poc, també penjaré una foto de la penúltima visita.

I, per si segueix sabent a poc, també diré que diumenge 8 d’abril vaig veure els primers Falciots sobre Barcelona i dimecres 18, el primer Ballester sobrevolant el Mercat de Sant Antoni.

That’s All, Folks!