08 d’abril 2016

Hores baixes

Una lesió no em permet ni aguantar els binocles ni la càmera de fotos. Avui, però, que he passat pel port a fer unes gestions, no m'he pogut estar d'asseure'm en un banc d'un dels miracles del 92: la Rambla de Mar (el nom ja mereix un post apart). 


Allà, assegut entre la turistada, he comprovat un cop més la ineficàcia dels rètols de prohibició a la nostra ciutat: turista que passava, turista que donava qualsevol cosa de menjar que dugués a sobre als Gavians. Potser caldria començar les retallades pels cartells de prohibició que ningú pensa ni complir ni fer complir.
Tornant als ocells, m'he estat una bona estona reposant i observant Coloms, Gavians argentats de potes grogues i una Gavina vulgar. El que diem una jornada completa, des del punt de vista del birdwatching.


Per si això fes poc, he pogut fer una aportació a la ciència, ja que s'ha presentat un Gavià amb una de les anelles del Zoo.


Si normalment ja demano disculpes per les fotos, avui que anava amb el mòbil, que no és precisament un iphone 6, encara més.

Au, fins aviat, espero.


25 de febrer 2016

Camarga

Darrerament publico més posts que no tenen a veure amb Barcelona, i és que amb prou feines surto per aquí en condicions. Ara, m'estic familiaritzant amb l'avifauna urbana d'altres contrades. L'última ha estat la de la Camarga.


Fa setmana i mitja vaig ser primer a Aigues Mortes. Allà, a grans trets, els ocells eren els que es podien esperar: Coloms, Pardals, Cotxes fumades, Gralles, Cueretes blanques...




A Les Saintes Maries de la Mer, però, cal replantejar el concepte de què és un ocell urbà. Què passa quan la ciutat envaeix uns aiguamolls? Doncs passa que considerarem ocells urbans els Flamencs, els Martinets blancs, els Ànecs coll-verds, les Polles d'aigua,... 





En fi, és un privilegi tenir aquesta varietat de camí al forn de pa. 

04 de gener 2016

Innocentada

El dia dels Innocents vaig anar a la platja de la Nova Icària perquè em venia de gust ser al costat del mar i,si podia ser, veure ocells marins. La veritat és que si m'hagués encaparrat a veure una gran quantitat de làrids o pelecaniformes o similars hauria tornat més aviat decebut: la major part dels ocells els vaig veure del trajecte del metro a la platja i de la platja a l'autobús. Vaig sentir Pit-roigs, Merles i un Mosquiter -trobo que n'hi ha molts, enguany-. Vaig veure una Cotxa fumada, Pardals, Coloms, Estornells i Garses. 


Ara, el que és a la platja, la llista es limita a tres espècies: Gavians argentats, Gavines rialleres i Corbs marins grossos. Una de les rialleres estava anellada. Malauradament, no parava quieta i no vaig poder llegir-ne la llegenda, tot i que era una anella del Zoo. 




Au, bon 2016.

16 de desembre 2015

Torrentera

Els SOCC barcelonins cada cop em porten menys sorpreses: gossos, gossos i més gossos.
El diumenge passat, però, al tram de passeig de Sant Joan amb travessera de Gràcia m'hi esperava una sorpresa. Modesta, però sorpresa. D'entrada, em va cridar l'atenció el cant d'un Mosquiter vulgar. A la gespa, al peu d'uns arbustos, una Cuereta torrentera anava fent la ronda. Un Pit-roig massa territorial, però, la va fer fora.



Aleshores, els esdeveniments es van precipitar: un gos es va ficar entre la vegetació i va aixecar Mosquiters, Pit-roig, Tallarols cap-negres i Merles. Un cop calmada la cosa van tornar tots, Cuereta inclosa, però el Pit-roig busca-raons va tornar a foragitar-la.
Us deixo amb unes fotos testimoni de la jornada. Sento que no siguin millors. 



12 d’octubre 2015

La sortida i la posta

Avui, en el meu afany de localitzar dormidors de Cotorra de Kramer, m'he arribat a Montjuïc. No n'he detectat cap, però almenys he passat una bona estona. No és que hagi vist res d'espectacular, però feia temps que no aconseguia treure'm la mandra de sobre per fer alguna cosa així. La llista es quasi tan llarga com el nombre de fotos desastroses. En ordre d'aparició és la següent: 

Pit-roig (uns quants més de l'habitual; migrants o hivernants)
Tallarol de casquet (el mateix).
Merla.
Garsa.
Gavià argentat.
Cuereta blanca.
Tallarol capnegre.
Cotorreta de pit gris.
Mallerenga emplomallada.
Ballester (volant molt alt, probablement en migració).
Estornell (un altre símptoma que l'hivern s'apropa).
Colom.
Pardal.
Cotorra de Kramer.


Tudó.


Cadernera.
Gafarró.
Tórtora turca.
Mallerenga carbonera.




Mosquiter.

I al vespre, cap a la Ciutadella a fer el seguiment de les Cotorres de Kramer. L'espera sempre es fa agradable. Com que les Cotorres de Kramer són les últimes a callar, puc veure com es posen a dormir els altres ocells. 





Aquest és el soroll que fa una colònia just abans de callar.





25 de setembre 2015

Cuando despertó, la Psittacula todavía estaba ahí

Dissabte al vespre vaig continuar amb el cens de Cotorra de Kramer que estic duent a terme al parc de la Ciutadella. Si vaig escollir un mal dia per a la primera exploració -11 de setembre-, les Festes de la Mercè tampoc és que siguin bones dates.


Situat davant del Parlament, vaig esperar que arribessin. Acostumen a fer una paradeta al Zoo abans d'ajocar-se. Aquest exemplar amb medalla em va servir de referència...


...perquè al matí següent vaig poder comprovar que continuava allà.


Després, es van dispersar pel parc i pel passeig Lluís Companys.


Per tal de rentabilitzar les hores de son a què havia renunciat, vaig fer un tomb per la Ciutadella i els voltants, on vaig poder observar les altres tres espècies de psitàcids comunes a la nostra ciutat, com les Cotorretes de pit gris,...



...o aquest estol mixt d'Aratingues de cap blau...


...i Aratingues mitrades. 


D'altra banda, a risc de ser pesat, vaig fotografiar i publicaré fotos dels ocells que mai fallen a la ciutadella: la Merla,


la Cuereta blanca,...


la garsa,..


la Mallerenga carbonera,...

o la Gralla.


Per cert, després del 27 de setembre, segons com vagin les coses, tindran validesa unes dades compilades per a la Sociedad Española de Ornitología? 

04 de setembre 2015

Quadern de vacances

Els que em segueixen ja saben que, quan torno de vacances, porto fotos dels ocells d'ambients humanitzats que visito. Aquest any no serà una excepció. Disculpeu la qualitat d'algunes fotos.

1. Limoges (França). A algú a part de a mi li provoca una certa inquietud l'estàtua? Per cert, l'ocell és un Tudó.



2. Limoges (França). Colom.


3. Oradour-sur-Glâne. Cotxa fumada.


3. Caen. Gavinot.


4. Caen. Gavina vulgar i Estornells.


4. Caen. Garsa.


5. Caen. Cornella.


6. Caen. Tórtora tuirca.


7. Caen. Gavià argentat de potes roses.


Apèndix: totes les fotos de Caen estan fetes des del balcó de l'apartment.

8. Ouistreham. Corbs marins grossos.


9. Ouistreham. Xoriguer.


10. Ouistreham. Passerells.



11. Ouistreham. Gavina cendrosa.


12. Cementiri nord-americà d'Omaha Beach. Cadernera.


13. Dunkerque. Gavià argentat de potes roses.


14. Njeuwport (Bèlgica). Corb marí gros. 


15. Njeuwport. Fotja juvenil 


16. Un  lloc a prop d'Ypres (Bèlgica). Gralla.


17. Cementiri australià al Somme. Cuereta blanca.


18. Péronne (França). Polla d'aigua.


19. La Roche-en-Ardenne (Bèlgica). Ànec coll-verd en eclipsi.


20. Waterloo (Bèlgica). Gralles.


21. Comblain-au-Pont, Bèlgica. Oques de galta blanca i domèstiques.



22. Liège (Bèlgica). Graula.


23. Saint-Vith (Bèlgica). Pica-soques blau.



24. Berlin. Cornella emmantellada.