Swamp thing

Heus aquí un post que havia promès per a fa més de dues setmanes. El día a día se'm menja. Però no sóc aquí per explicar-vos la meva trista vida, sino per a complir una promesa. Aquí va.

Fa dues setmanes, vaig passar pel pantà de Vallvidrera amb el meu fill. No acostumo a anar-hi en cap de setmana perquè està massa freqüentat, però d'alguna manera havia de matar el temps amb el meu fill adolescent. Tenia tan poques esperances de trobar res interessant que ni tan sols portava els binocles. Però sempre hi ha el moment en què lamentes haver-te'ls deixat.

Al pantà, com és habitual, no hi havia gairebé res: un Bernat pescaire, un Cabusset i un Ànec coll-verd. Per compensar-ho, el Bernat ens va brindar un bon espectacle. A la primera foto ja el vèiem assetjant alguna cosa.

Amb un moviment ràpid va atrapar i es va empassar aquest peixet.

Moralina: per més que es dessequi el pantà per eliminar-ne les espècies exòtiques, aquestes tornen i tornen. Algun cop tindrem consciència de l'impacte que pot tenir la fauna al·lòctona en els nostres hàbitats?

En fi, espero poder actualitzar aquest blog ben aviat, però aneu a saber.

Urbes Polonicae (II)

Aquí teniu el segon fascicle, tal com us vaig prometre. Si en l'anterior parlava d'allò que sobta més a una persona acostumada als jardins barcelonins... avui començo exactament igual. 

Em sembla recordar que explicava en el post passat que només un cop vaig sortir expressament a veure ocells, i ho vaig fer en un jardinet de Cracòvia on hi havia una gran varietat de túrdids: Merles, Grives i Grives cerdanes. Un grup de joves d'aquesta última espècie se'm va apropar confiat. És una cosa que em sorprèn: tinc la sensació que fora d'Espanya els animals en general i els ocells en particular es mostren més confiats. Algú més té aquesta sensació? Si és així, alguna rao hi deu haver.

A les ciutats amb mar o llacs, com Gdansk, Gizycko i Mikolajki, deixant de banda les coincidències, també hi havia espècies aquí rares. A Gdansk, per exemple, al costat de Gavines rialleres, hi havia alguna Gavina de mida petita que vaig ser incapaç d'identificar perquè no duia els binocles a sobre. A Mikolajki, a la regió dels llacs de Masúria, era fàcil veure-hi Gavines cendroses i Gavians argentats de potes roses.

I entrem ja en el que compartim amb les ciutats poloneses, començant per les poblacions passades per aigua, ja que hi som. A Gizycko, a més de les Gavines esmentades, hi havia Ànecs coll-verds -en aquell moment, en eclipsi- i fotges.

D'un canal de Gdansk és aquesta Polla d'aigua amb els seus polls.

Acabarem amb els ocells més comuns: els omnipresents Coloms, com aquest de la Catedral de Gdansk,..

El seu parent silvestre el Tudó, també de Gdansk.

A les ciutats poloneses no hi falten els Pardals. En algunes zones de Varsòvia hi abunden tant com recordo que abundaven aquí a la meva infantesa. Aquests són de Wroclaw.

Les Orenetes cuablanques gosaven niar fins i tot al mateix castell reial de Varsòvia.

I ja en nombre més escàs, s'hi trobaven també Mallerengues, especialment carboneres, com aquesta del museu del Diseny de Wroclaw.

I fins aquí el resum del periple polonès. Espero tornar aviat. Voldria dir que tinc temps per passejar-me per Barcelona amb els binocles i la càmera.

Polonicae Urbes (I)

Com ja és habitual per aquestes dates, acostumo a fer un post dedicat als ocells de les ciutats que visito durant les meves vacances. Enguany el país afortunat -o desgraciat, depèn de com es miri- ha estat Polònia, però si exceptuem una horeta a un parc de Cracòvia, diguem que no he anat a fer expressament ornitologia urbana. Presentarem el viatge en fascicles.

Per començar, cal dir que les ciutats i pobles que he visitat han estat, per aquest ordre i sense entretenir-me a introduir lletres poloneses, Wroclaw, Cracòvia, Varsòvia, Gizycko, Gdansk i Torun. El que diferencia aquestes ciutats de les nostres és. bàsicament, la gran quantitat de còrvids que s'hi veuen. I, encara que en la majoria d'elles predominava alguna de les espècies, a gairebé totes les ciutats hi convivien diversos tipus, com es pot apreciar en aquesta foto de Gdansk.

A Wroclaw, Varsòvia i Gdansk semblava que predominessin les Cornelles emmantellades; de fet, si a Polònia es fessin servir les persianes probablement ens haurien despertat les serenates que oferien aquests ocellots. Aquests eren en el pati d'un bloc de pisos d'època socialista.

I aquestes altres, que semblaven voltors al voltant de carronya al Serengueti, eren en un  parc de Gdansk que porta el nom de Ronald Reagan (per la seva faceta de president dels Estats Units, no d'actor).

En canvi, a Cracòvia, Chestochowa, Gizycko i Torun eren més abundants les G

ralles.

 

Les Garses eren presents arreu, però mai tan nombroses com les dues espècies anteriors.

La més escassa a les ciutats visitades, però, eren les Graules. En vaig veure en alguna ciutat que vaig deixar enrere, però de prop només aquesta es va deixar fotografiar amb el mòbil.

Fins aquí l'episodi d'avui. La setmana vinent tornarem amb altres ocells que no abunden en les ciutats de les nostres latituds.

Iuventus

El port de Barcelona no depara mai gaire alegries, Avui no ha estat cap excepció, si excloem un Gavià argentat anellat al Zoo i una Cotorreta de pit gris amb medalla del Museu de Ciències Naturals. 

Per la resta, tot han estat Pardals, Coloms, una Garsa, un Esplugabous sobrevolant el port i, típic d'aquesta època, molts Gavians, sobretot jovenets.

Esperem que arribin dies més fructífers.

Varia (...)

Fa molt de temps que no practico l'ocelleig urbà ad hoc. Els meus últims contactes amb els ocells han estat en circumstàncies especials.

La circumstància més recurrent és acompanyar la meva filla al parc.Així, per exemple, el 12 de juny vaig anar als jardins de Cándida Pérez i el primer que em va cridar l'atenció va ser un Pardal volantó que em va fer patir de valent. En la seva inconsciència, la bestiola saltironava aliè als perills que suposa passejar-se en un parc infantil. Tot i així, va demostrar que era prou viu per envolar-se amb moviments insegurs quan algú se li apropava massa.

Més endavant, va aparèixer una Merla amb becada que s'entaforava darrera l'heura.

Per segona vegada en una setmana se'm va aparèixer aquest espectacular mascle de Cotxa fumada.

El dia següent, dinant de carmanyola als jardins del Palau de Pedralbes, els ocells mostraven els primers símptomes que la calor s'apropava. 

Aquest Tudó prenia un bany en un bassal i s'assecava al solet.

Uns metres més enllà, un Tallarol capnegre prenia un bany, però aquest de sorra o fang.

Per acabar, el dia 6 de juliol entrava a la feina i, en els jardins de Laura Albéniz vaig sentir el reclam d'un Bec de corall senegalès. Sembla que s'han aclimatat a aquest parc, perquè avui n'he arribat a comptar sis.

Fins aviat. Gràcies per la fidelitat.