El mercat de Sant Antoni, abans i ara

Va ser el desembre del 2018 quan, durant una llarga convalescència, vaig engegar aquest blog per compartir les meves observacions durant les passejades per Barcelona. Més d'onze anys donen per mirar les coses amb una certa perspectiva, per veure tendències, canvis... Així, revisant un post de gener de 2009, vaig pensar com han canviat les coses al mercat de Sant Antoni.

Abans de l'última reforma, la nau que va del centre del mercat a l'encreuament Manso-Comte d'Urgell oferia aquest aspecte un matí d'hivern qualsevol.

La qualitat de la foto potser no permet veure amb claredat la situació, però al matí les Gavines rialleres -acompanyades d'algun Gavià argentat- es disposaven per la teulada d'uralita hores i hores. Probablement venien atretes per això:

Amb el tancament i els llargs anys de reforma, les Gavines rialleres gairebé van desaparèixer. Se'n veia alguna sobre la carpa del mercat provisional, però sempre es podien comptar amb els dits d'una mà.

Els Gavians argentats hi seguien presents però en nombre inferior. És més, els anys que les obres van estar aturades van arribar a nidificar-hi amb èxit per l'absència de molèsties.

Un cop reformat i reobert el mercat, la imatge és aquesta: la d'uns quants individus aturats momentàniament a la teulada.

Conclusions? Jo, personalment, trobo a faltar les Gavines rialleres, però entenc totes les molèsties que provoquen tant elles com els Gavians argentats, sempre en el punt de mira quan arriba la primavera. El canvi en la gestió dels residus ha foragitat totalment les primeres i ha mantingut les altres sota control. Penso que és una lliçó per als defensors de sistemes de control més expeditius.

Abans del confinament

Ara que ha arribat la primavera és el moment de fer balanç de la temporada hivernal al parc del Castell de l'Oreneta.

La veritat és que aquest any, per diverses raons, no he pogut anar-hi més que quatre vegades, així que el seguiment no ha estat tan intensiu com en altres ocasions. No cal ni dir que l'hivern, com la tardor, ha estat càlid, però això no ha impedit que el nombre de Cotxes fumades i Tudons hagi estat elevat i que haguem tingut un bon nombre de Pinsans i alguna Cuereta torrentera.

Passarem al llistat:
Colom.

Tudó.

Gavià argentat.
Esplugabous.
Astor.
Puput.
Cotorreta de pit gris.

Gaig.
Garsa.

Mallerenga petita.
Mallerenga cuallarga.
Mallerenga emplomallada.

Mallerenga blava.
Mallerenga carbonera.
Bruel.

Mosquiter.
Tallarol de casquet.
Tallarol capnegre.
Raspinell
Estornell.
Merla.
Pit-roig.
Cotxa fumada.

Pardal comú.
Cuereta torrentera.

Cuereta blanca.
Pinsà.

Verdum.
Cadernera.
Gafarró.
He trobat a faltar les grans concentracions de fringíl·lids d'altres anys; només l'últim dissabte abans de la plaga, amb el permís dels gossos, es va veure algun grup nombrós de Pinsans.
Ara, degut al confinament, probablement ens perdrem el pas de primavera, i de la nidificació de la Puput, probablement, en veurem el final de la segona posta... si n'hi ha.
En fi, ja vindran temps millors. 

El curiós incident de la cotorra a mig matí

Aquest matí, a la superilla de Sant Antoni s'ha produït un incident que hauria passat desapercebut si no hagués estat perquè un panxut de metre vuitanta-tres s'ha aturat al mig del pas, entorpint la lliure circulació de vianants, ciclistes i vehicles, ha tret una càmera de la seva butxaca i s'ha posat a fer fotos a les branques d'un arbre.

La cosa ha anat així: passava jo apressat perquè m'havia deixat l'olla al foc a càrrec del meu fill, que és el més semblant a deixar-la desatesa, quan m'ha cridat l'atenció que els refilets alegres dels Pardals es transformessin en reclams d'alarma. Aleshores he vist allà lluny, en un dels plàtans que sobreviuen a la propdita superilla una taca verda. Quan m'hi he apropat s'han confirmat les meves pors: es tractava d'una Cotorra de Kramer. 

La Cotorra estava aturada en un branquilló davant una cavitat de les que tenen els plàtans d'una certa edat i furgava a dins. En una ocasió ha tret una mena de plomissol, probablement material d'un niu. En algun moment algun dels Pardals se li ha plantat davant i l'ha obligada a moure's (si mireu amb atenció es veu a les dues últimes fotos), però ben poc pot fer-hi un moixó davant d'una bestiassa amb aquest bec i aquestes dimensions. 

No m'he pogut aturar gaire més -recordeu l'olla al foc-, per la qual cosa no puc dir com ha acabat l'escena, però està clar que només li faltava al nostre Pardal la competència d'aquesta espècie exòtica tan agressiva. Pel que sembla, la petita colònia de Ronda de Sant Pau s'ha consolidat i probablement està en expansió, ja que cada cop es deixen veure més per Ronda de Sant Antoni i la superilla en general. Els plàtans van molt buscats i l'Ajuntament sembla entestat a substituir-los per espècies "menys al·lèrgenes" sense tenir en compte la important funció ecològica d'aquests arbres. No sóc biòleg ni ambientalista, però sí observador, i la meva experiència em diu que omplir la ciutat de verd, emprant l'expressió de la retòrica oficial, no ha contribuït a una varietat d'espècies més gran, i difícilment ho farà perquè els gossos els han fet seus. En canvi, conservar aquests arbres vells és fonamental per conservar un patrimoni a què no hauríem de renunciar.

Uns anys després

Recordeu allò que en el seu moment van anomenar "ligera desaceleración" i a què ara ens referim com "LA Crisi"com si avui estiguéssim nedant en l'abundància? Doncs bé, aquell fenòmen em va foragitar dels jardinets del Palau Robert perquè hi havia bofetades per asseure's en un dels seus bancs. Uns anys després hi he tornat; pel que sembla, amb la bonança la gent torna a dinar de menú i resulta més fàcil trobar un lloc per obrir la carmanyola sense posar el colze a l'ull del company de banc.

Però com que les quatre persones que em seguiu probablement esteu més interessats en els ocells que en la meva vida o en la sociologia aplicada, entrarem en matèria. Parlarem del panorama ornitològic que m'he trobat a la tornada.

Per començar, un dels meus entreteniments era apuntar les medalles de les Cotorretes de pit gris que campaven per allà. Ara, però, gairebé ni se n'hi veuen, i els nius tradicionals han desaparegut. Per contra, la cotorra de Kramer, abans absent, es deixa sentir.

Els Verdums, que no recordo haver detectat en aquella època, els dos últims cops que hi he anat eren eixordadors.Tampoc recordo haver-hi vist cap Mallerenga emplomallada, i aquests dies no ha faltat a la cita.

He trobat a faltar les Gralles i els Tallarols de casquet, però els reis segueixen sent Pit-roig i Merla. A més, Mallerengues blava i carbonera, Tallarol capnegre -un clàssic-, Tórtora turca, Colom Mosquiter i, ara que és hivern, Tudó. El Gavià argentat sobrevola, però no s'atura.

Ara és el moment d'esperar el primer Mastegatatxes, el primer Ballester, el primer Falciot.
Esperem.

Ocells dels jardins

El gener de 2016 a l'escola on treballo vam començar a participar al projecte Ocells dels jardins. Per circumstàncies hem abandonat el projecte, però jo continuo fent-ne el seguiment a títol individual perquè em sap greu que les poques dades que hem introduït no serveixin per a res. Així, dissabte 25 de gener vaig anar a l'interior d'illa Laura Albéniz, a la dreta de l'Eixample, per fer el seguiment hivernal d'enguany. 

Era conscient que la població de Becs de corall senegalesos havia augmentat des que els vam detectar per primera vegada el novembre de 2016, ja que des de classe els sento i els veig passant del jardí al pati de l'escola i d'aquí a les eixides dels edificis que els envolten; ignorava, però, la magnitud de la tragèdia: vaig arribar a comptar-ne fins a 14, encara que poden ser-ne més. M'imagino que els hiverns suaus que estem tenint n'afavoreixen l'èxit reproductiu. 

Per la resta, els ocells que es van mostrar van ser els que hi trobem habitualment a l'hivern. La Cotxa fumada va trigar, però al final es va acabar mostrant. La llista completa és la següent:

• Coloms (8).
• Tórtora turca (1)
• Pit-roig (1), sempre fidel a la cita.

• 

• Cotxa fumada (1)
• Merla (2)

• Tallarol capnegre (2)

• Pardal (5)

• Bec de corall senegalès (14)

I res, seguirem atents. Fins la propera.

Difficile est saturam non scribere

Faig el mostratge de l'itinerari SOCC 55 des de la primera edició del projecte, i he de dir que, encara que la meva actitud ha canviat -ja no renyo ningú per més que s'ho mereixi; m'ho vaig proposar i ho estic complint-, l'entusiasme resta intacte. Ara bé, després de tants anys no penso que pugui dir que aquesta o aquella espècie segueix una tendència o una altra, que és precisament l'objectiu del projecte. Les prospeccions a ciutat fan de mal dir perquè hi ha massa variables en joc.

Com que aquest cop he fet els deures i he entrat els resultats a l'ornitho.cat, em sento autoritzat a publicar una llista completa. Aquí va:

Oca (2)

Corb marí (2)

Esplugabous (2)

Gavina riallera (1, 2)

Gavià argentat (1, 2)

Colom (1, 2)

Tudó (1, 2)

Tórtora turca (1, 2)

Cotorra de Kramer (1, 2)

Aratinga de cap blau (1)

Aratinga mitrada (1, 2)

Aratinga nandai (1)

Cotorreta de pit gris (1, 2)

Cuereta torrentera (1, 2)

Cuereta blanca (1, 2)

Pit-roig (1, 2) 

Cotxa fumada (1, 2)

Merla (1, 2)

Tallarol capnegre (1, 2)

Mosquiter (1, 2)

Malleranga cuallarga (1, 2)

Mallerenga blava (1, 2)

Mallerenga carbonera (1, 2)

Raspinell (2)

Garsa (1, 2)

Gralla (1)

Estornell negre (2)

Estornell vulgar (1, 2)

Pardal (1, 2)

Gafarró (2)

Verdum (2)

El que sí que puc dir és que les actuacions de l'Ajuntament, potser benintencionades, no han tingut la repercussió positiva que tant prediquen. Més verd? Potser sí, però aquest verd no pot repercutir en augment de biodiversitat mentre no es solucionin alguns problemes, i perdoneu que m'aparti del que és estrictament ornitologia.

Per començar, les noves zones verdes en gran mesura les han preses els sense sostre; ells sí que, malauradament, segueixen una tendència ascendent, i sembla que l'Ajuntament hagi delegat les seves funcions a les ONGs i l'assumpte està enquistat.

Els altres que ocupen aquets nous espais són les terrasses de bars i fleques amb dret a cafè, que són una altra plaga.

I finalment, el tema recurrent: sí, he vist les cordes per evitar el pas als parterres; sí, he vist els rètols de prohibició; però en un país  -i que ningú se m'enfadi- en què en els últims anys tant s'ha dit que les lleis estan per complir-les, sembla que les ordenances municipals no entrin dins d'aquesta categoria. Resumint: els gossos campen per totes bandes sense control, impunement. Ja s'han gastat molts recursos en campanyes de sensibilització i en senyalització; és el moment de recuperar els quartos invertits amb garrotades.