Pas o hivernada

Aquest és el resum d'un trimestre d'observacions als jardins del Palau Robert. Malgrat que ara hi vaig un dia més a la setmana, les estades mai superen una hora que, a més a més, inverteixo en dinar i solucionar assumptes personals per telèfon.

Aquesta circumstància, afegida a les dimensions reduïdes del jardí, fa que la llista sigui curta.

La tardor i l'hivern són bones èpoques per als ocells del jardí, entre altres raons per una menor pressió humana: el fred no convida a estar-se en un banc a la intempèrie. Així, s'hi poden arribar a sentir gairebé simultàniament quatre pit-roigs.

A la meva llista personal, aquest trimestre hi puc sumar el Tallarol de casquet (aquesta és la raó per ìncorporar una foto tan així), el Mosquiter, la Garsa, i l'Aratinga mitrada. Un petit estol s'hi va voler aturar fa unes setmanes.

I pel que fa a la Tórtora turca, sembla que sobreviu bé a l'epidèmia que, segons sembla, les delma en altres indrets. Viure en una illa té els seus avantatges.

Trap Happiness

Amb aquest terme es refereixen els anelladors al fet que alguns ocells considerin que caure en mans de membres d’aquest col·lectiu compensa.
I les dues cotorres de la foto podrien ser un mostra d’aquest fenòmen. O d’una estulticia amb pocs prececdents en l’espècie. M’inclino per la primera opció; una bestiola que es pot enorgullir de dur la medalla B52 no es deu rebregar fàcilment.

Per cert, us passo l’enllaç d’un capítol de El medi ambient (TV3) força interessant.

http://www.tv3.cat/videos/3260550/Barcelona-2030-deu-mil-cotorres

Off the record: ahir dia 15 de desembre un aligot (Buteo buteo) va sobrevolar la Diagonal a l’alçada de Roger de Llúria a mitja altura.t.

Off the record: ahir dia 15 de desembre un aligot (Buteo buteo) va sobrevolar la Diagonal a l’alçada de Roger de Llúria a mitja altura.

Mare Nostrum

Divendres de l’altra setmana vaig poder gaudir d’una hora d’observació d’ocells marins a les immediacions del Port Olímpic. Això vol dir que, entre queixalada i queixalada del meu entrepà de fetge de cabrit (encara no sóc vegetaría, però m’hi estic posant), em mirava alguna Gavina o Gavià a través de l’objectiu de la meva càmera (no porto els binocles a la feina).

I sí, el que hi havia eren Gavians argentats, Gavines rialleres, Coloms i Pardals, sobretot. En un moment determinat, va passar un Corb marí gros, i en un altre –també determinat- un Xatrac que la manca d’augments em va impedir de determinar. Quan ja m’adreçava a l’autobús també vaig veure una Cotxa fumada i una Cuereta blanca.

Una jornada anodina, doncs, si no fos perquè fins i tot moments com aquest, en què em puc desentrendre de gairebé tot, són escassos en la meva vida. A més, vaig detectar dos Gavians anellats al Zoo de Barcelona: el PBKB i el PBLM. Un d’ells, no recordo quin, ha vist món: ha estat en un abocador de l’Empordà.

L’altra lliçó de la jornada té poc a veure amb els ocells. Pensava que l’última croada del nostre mai prou ben ponderat alcalde, ço és dir, l’erradicació del nudisme, era una altra de les comunicacions que li arriben d’instàncies superiors inaccesibles al comú dels mortals. Ara bé, el lapse de temps que vaig ser allà em vaig adonar que sóc un home de poca fe, perquè, malgrat les temperatures gèlides, primer una dona i després un home es van quedar tal com llurs respectives mares els havien dut al món (és un dir; quins estralls fa el temps) i es van capbussar al mar. Tot i així, la croada em seguex semblant inútil.

Rambla de Mar

Les passejades per Barcelona deparen petites sorpreses. Dissabte 20 de novembre anàvem per això que anomenen la Rambla de Mar i vam veure un Gavià argentat amb anella furgant dins una paperera. La bestiola forma part del projecte d’anellament dut a terme en el zoo de Barcelona, i lluïa una esplendorosa anella de PVC verda amb la llegenda PBKX en blanc i furgava una paperera buscant alguna cosa per ompir el pap.

Pel que fa a la Gavina riallera, insistia a girar el cap cada cop que pitjava el disparador.

Nunc reddit animus

Gairebé no m’ho podia creure: dimecres vaig poder passar dues horetes –entre dos quarts de tres i dos de cinc- al Jardí Botànic. Poques vegades les condicions que hi he trobat eren tan bones com aquest dimecres, 3 de novembre: els nens a l’escola, pocs turistes, cap soroll de serres mecàniques, aspiradores o d’altres eines de jardineria, pocs estrangers i cap autòcton.

Des del punt de vista dels ocells, cap sorpresa, però l’alegria de saber que tot segueix en el seu lloc. La sobreabundància de Pit-roig i la presència de Cotxa fumada i Pinsà comú ens indiquen que la tardor ja és aquí, encara que les temperatures no ho corroborin.
La llista d’espècies observades és la següent:
-Esparver ((Accipiter nisus). És la segona vegada que el veig per la zona i per aquestes dates. La primera vegada havia pensat que era un migrador rerassagat; ara començo a pensar que potser és un exemplar resident.
-Xoriguer (Falco tinnunculus). Una femella encalçada per tres garses.
-Gavià argentat de potes grogues (Larus michaellis).
-Colom (Columba livia). Fora del jardi.
-Tudó (Columba palumbus).
-Tórtora turca (Streptopelia decaocto).
-Cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus).
-Cotorra de Kramer (Psittacula Krameri). Un parell s’hi va aturar un moment.
-Pit-roig (Erithacus rubecula).

-Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros).
-Merla (Turdus merula).
-Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla).
-Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala).
-Mosquiter vulgar (Phylloscopus collybita).
-Mallerenga carbonera (Parus major).
-Mallerenga petita (Parus ater).
-Garsa (Pica pica).
-Estornell (Sturnus vulgaris).
-Pardal comú (Passer domesticus).

-Pardal xarrec (Passer montanus).
-Pinsà vulgar (Fringilla coelebs).
-Gafarró (Serinus serinus).
-Cadernera (Carduelis carduelis).

L'estrany cas d'una garsa de tanatori

Dues raons de força major, una de cinc anys i una altra d’un, m’allunyen de la pràctica de l’ornitologia. També són les responsables de l’agonia d’aquest bloc i de l’orientació “gore” que prendrà aquesta entrada.
Dissabte 23 vaig proposar al nen d’anar al parc de la Maternitat a prendre la fresca. Per estalviar-me la Festa dels Súpers estava disposat a qualsevol cosa. Me les mamava molt dolces i estava convençut que podria gaudir d’algun indici de migració. Si un parell de Mosquiters en són un, l’objectiu es va complir, pero això ens proporciona una idea de com en va ser, de decebedora, la jornada.

La llista va ser relativament pobra, especialment si considerem que la majoria només els vaig detectar per l’oïda: Colom, Pardal, Estornell, Tudó, Pit-roig, Tallarol capnegre, Mallerenga carbonera, Mallerenga blava, Cotorreta de pit gris, Cotorra de Kramer, el propdit Mosquiter i... la protagonista de la nostra història.
Tornàvem cap a casa quan, passant pel costat del tanatori de les Corts, no em va cridar l’atenció la presència d’una Garsa. La remor d’unes plomes fregant amb alguna cosa em va fer alçar els ulls, però en principi no vaig veure res destacable. Una estoneta més tard, nou frec de plomes i la Garsa va reaparèixer. Sortia de dins de l’edifici per una finestra entreoberta. Aleshores, va passar a l’ampit de la finestra del costat, que tampoc estava tancada, i es va tornar a esmunyir cap a dins. En un minutet va tornar a sortir.

De camí cap a casa em plantejava què hi havia al tanatori de tant interessant que atragués l’ocell. Alguna cosa molt sucosa devia ser, si considerem com va arriscar el seu plomatge (fixeu-vos en el reflex de les finestres). Ara bé, per tranquil·litzar tothom us diré que en cap moment va sortir de l’interior amb res al bec.

Νóστος

Fa unes setmanes que se m’han acabat les vacances, i en tornar m’he adonat de la facilitat amb què ens acostumem als sons que ens envolten. Ara, en comptes d’esmorzar amb la música de fons de les orenetes ho faig amb la cridòria de les cotorres o les discussions de les garses.

Tornar a sentir-les fa que em senti novament a casa. D’altra banda, a la nit ja no sento el xot, sinó la selecta clientela del restaurant-hotel del costat. Aquest escàndol, més que fer-me sentir a casa fa que desitgi canviar de casa.

Dies sine linea

No, no estic de vacances. Si no actualitzo el bloc és perquè hi ha ben poca cosa a dir. Vaig portant les criatures al parc de l'Escorxador, sí, i segueix sent un lloc interessant, malgrat tot, però no hi faig observacions espectaculars: Tallarol capnegre, Mallerengues carbonera i emplomallada, Raspinell,... L'únic que em va sorprendre una mica, i d'això ja en fa algunes setmanes, va ser la presència d'un Papamosques gris.

I pel que fa al barri de Sant Antoni, les Cotorretes de pit gris van fent els seus estralls en els lledoners, els Falciots es van fent més cars de veure i, a primera hora del matí, els Ballesters es fan sentir. La sorpresa del dia, però, me l'ha donada una Gavina riallera que, aquest mátí a les 8, volava a poca alçada. No és un fet excepcional, però sí rar en aquestes dates. En honor a ells penjarem una foto d'una congènere presa diumenge al port.

Lanius Minor

Pels diaris em vaig assabentar que el Zoo de Barcelona, en col·laboració amb el Centre de Recuperació de Fauna de Vallcalent, exhibia unes instal·lacions per a Trenques destinades a la reproducció en captivitat en vista a la recuperació d’aquesta espècie en situació més que crítica. Podria dir-vos que els detalls els teniu al web del Zoo, però, com sempre, el text mostra més interès per no oblidar referències a cap càrrec ni cap entitat col·laboradora que per explicar el projecte. Més enriquidor és el debat iniciat a l’Auscat sobre el tema.

Però bé, dimecres dia 14 vaig utilitzar les criatures com a pretext per arribar-m’hi. S’agraeix visitar el Zoo un dia en què no cal fer servir els colzes per obrir-se camí. La instal·lació es troba en un racó força discret, al costat de l’antiga entrada de la Ciutadella. La veritat és que, malgrat la proximitat del parc infantil i d’una àrea de pic-nic, el lloc és tranquil. En tota l’estona que vam estar dinant en una taula contigua s’hi van apropar només dues persones, una d’elles aprofitant que feia una foto. Per sort, el vailet està d’esquena i no li hauré d'omplir la cara de píxels.

Per ser fidel als bons costums, també vaig prendre nota dels ocells en llibertat que es van voler manifestar. La llista és la d’un dia fluixet, però vaig disfrutar amb els exemplars que tot just començaven a volar.
-Esplugabous (Bubulcus ibis)

-Martinet blanc (Egretta garzetta)
-Bernat pescaire (Ardea cinerea)
-Xoriguer (Falco tinnunculus)
-Gavià argentat (Larus Michaellis amb carnet de Zoo Club)

-Colom (Columba livia)
-Tudó (Columba palumbus)
-Tórtora turca (Streptopelia decaocto)
-Aratinga de cap blau (Aratinga acuticaudata)
-Aratinga mitrada (Aratinga mitrata)
-Cotorra de Kramer (Psittacula Krameri)
-Cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus amb DNI)

-Falciot comú (Apus apus)
-Ballester (Apus melba)
-Cuereta blanca (Motacilla alba)
-Merla (Turdus merula)
-Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
-Mallerenga carbonera (Parus major)

-Garsa (Pica pica)
-Gralla (Corvus monedula)
-Estornell (Sturnus vulgaris)
-Pardal comú (Passer domesticus)
-Cadernera (Carduelis carduelis)

Realisme socialista

De l’època en què estudiava rus m’ha quedat el record de lectures d’un sentimentalisme que limitava la cursileria, amb unes metàfores tan explícites que gairebé no mereixien aquest nom. Recordo vagament un relat –no així el seu autor- en què el nen protagonista explicava a la “senyu” les excel·lències d’un arbre. Zimni dub s’anomenava, títol que es podria traduir més o menys com a El roure hivernal. L’arbre del títol era remarcable perquè servia d’aixopluc a tota mena de bèsties, des d’eriçons fins a ocells, de les arrels fins a les branques més fines.

A falta d’arbres centenaris, a l’Esquerra de l’Eixample tenim un edifici que compleix la mateixa funció: l’antiga seu de l’ONCE. No sé com està pel que fa a mamífers. Unes barreres de formigó tallen l’entrada als de més de metre cinquanta, però quant a micromamífers qualsevol afirmació seria hipòtesi i maledicència.
Ara, la façana posterior, orientada a l’interior d’illa Tete Montoliu, serveix de base a força espècies d’ocell. Els Coloms, per exemple, descansen a les seves finestres

o se serveixen de la seva ombra per fer-se magarrufes.

Merles i Garses utilitzen la seva antena com a talaia.

Els Gavians argentats en fan una àrea de caça.
Els Falciots sembla que han provat de nidificar a les seves finestres. De fet, persianes i cortines van quedar obertes. Si hi havia plats a dins segur que els van abandonar sense rentar-los. El cas és que en més d’una ocasió he vist algun d’aquests ocells introduir-se en la cavitat que s’obre entre persiana i vidre de la finestra. Evidències irrefutables de nificació, però, no n’he vist mai.

Barcelona era una festa

Dissabte 3 de juny he pogut sortir novament entre les 6.30 i les 8.45. Amb aquest do de l’oportunitat que tinc, vaig escollir Montjuïc com a objectiu de la visita. L’autobus em va deixar davant de l’estadi Serrahima. D’allà tenia la intenció de fer un tomb per la zona del Jardí Botànic i els voltants del Castell de Montjuïc per acabar al funicular.
El cant d’un parell de Tallarols capnegres, encara que apaivagat pels reclams de Cotorretes de pit gris i Cotorres de Kramer, augurava un bon dia.

En realitat, la sortida no va estar malament, però a mesura que m’apropava a la recta de l’Estadi anava veient més i més moviment. No havia pensat que per al vespre estava programada la Nit de Montjuïc. Així vaig fer la meva passejada acompanyat dels soroll que es fa quan es munten tres escenaris com a mínim: cop de martells, ordres i contraordres, generadors d’electricitat,... En definitiva, res que inquieti un ocellaire avesat als recorreguts urbans; als ocells no m’atreviria a dir si els inquieta gaire tot plegat.
El que no m’havia trobat mai, però, era gent que es reunís a les 8 del matí per cantar conjuntament cançons com una que, si no em falla la memòria, deia “open-the-eyes-of-my-heart-so-I-can-see-You”. Ara ja no ho podré dir.
Anant –o tornant- a la qüestió ocells, us presento una llista completa d’observacions:
-Gavià argentat (Larus Michaellis).

-Colom (Columba livia)
-Tudó (Columba palumbus)

-Tórtora turca (Streptopelia decaocto). Em va cridar l’atenció la seva abundància.

-Cotorra de Kramer (Psittacula Krameri)
-Cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus)
-Falciot comú (Apus apus)
-Oreneta vulgar (Hirundo rustica)
-Oreneta cuablanca (Delichon urbicum).
-Cuereta blanca (Motacilla alba)
-Pit-roig (Erithacus rubecula)
-Merla (Turdus merula)
-Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
-Bruel (Regulus ignicapilla). Era la primera vegada que el detectava a Monjuïc.
-Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus)
-Mallerenga petita (Parus ater)
-Mallerenga blava (Parus caeruleus)
-Mallerenga carbonera (Parus major). Es tractava d’adults que treien els jovenets a passejar.
-Mallerenga emplomallada (Parus cristatus)
-Garsa (Pica pica). Em van cridar l’atenció els moviments d’aquest exemplar per foragitar els coloms.

-Estornell (Sturnus vulgaris)

-Pardal comú (Passer domesticus)
-Gafarró (Serinus serinus)
-Cadernera (Carduelis carduelis)

Back in the Saddle

Diumenge 20 de juny finalment vaig decidir sacrificar unes horetes de son per passar una estona observant ocells. Com que l’última edició del SOCC em va deixar la sensació que n’hi havia poca varietat, vaig pensar que seria escaient comprovar si només era una sensació.
Doncs bé, a banda de no veure-hi res d’espectacular, tampoc se sentien els cants del dia del SOCC. Havent-hi pollets a casa, suposo que els ocells proven de passar desapercebuts. Tot i així, en els intervals entre indigent i turista que no paga hotel, entre turista que no paga hotel i gos, entre gos i corredor de footing, entre corredor de footing i individu que acaba la festa al parc i entre individu que acaba la festa al parc i indigent vaig aconseguir fer alguna observació interessant.
Per exemple, aquest Estornell que alimentava el seu pollet en el niu del plàtan em va tenir entretingut una bona estona.

Vaig comptar 18 Cotorretes de pit gris amb medalla, com aquesta que alimentava un poll crescudet.

O aquests Ànecs collverds, que nedaven als meus peus sense timidesa.

Estava d’esquena quan va aparèixer aquest Gavià argentat amb, segons em va semblar, un colom al bec i els va foragitar qui sap on.

Els polls d’oca que comentava fa unes setmanes el Ricardo Ramos al seu bloc, com es pot apreciar, ja estan força crescuts.

I aquest “pajarito sin cola” devia estar molt escarmentat, perquè no va haver-hi manera de fer-li una foto mínimament digna.

Heus aquí la llista completa d’observacions (entre les 6.20 i les 8.30):
Oca (Anser anser)
Ànec coll-verd (Anas platyrhynchos)
Bernat pescaire (Ardea cinerea).
Polla d’aigua (Gallinula chloropus)
Gavià argentat (Larus michaellis).
Xoriguer (Falco tinnunculus)
Colom (Columba livia).
Tudó (Columba palumbus).
Tórtora turca (Streptopelia decaocto).
Cotorra de Kramer (Psittacula Krameri).
Cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus).
Aratinga de cap blau (Aratinga acuticaudata).
Aratinga mitrada (Aratinga mitrata).
Falciot (Apus apus)
Cuereta blanca (Motacilla alba).
Pit-roig (Erithacus rubecula).
Merla (Turdus merula).
Raspinell (Certhia brachydactyla)
Mallerenga blava (Parus caeruleus).
Mallerenga carbonera (Parus major).
Garsa (Pica pica).
Gralla (Corvus monedula).
Estornell vulgar (Sturnus vulgaris).
Pardal comú (Passer domesticus).
Gafarró (Serinus serinus).
Ara, l’observació del dia va ser un senyor que passejava dos gossos... LLIGATS! Vaig estar a punt de fer-li una foto perquè els que em seguiu em creguéssiu, però em temo que l’interessat no hauria interpretat correctament les meves intencions.