Nihil novum sub sole

Dissabte passat, al parc del Castell de l'Oreneta, poques novetats. Cinc graus positius, un ventot emprenyador i sol. Si haguéssim de destacar alguna cosa seria l'estol de fringíl·lids: Caderneres, Gafarrons i Pinsans picotejaven entre la gespa i les floretes, envolant-se cada cop que passava un runner, un ciclista o un passeja-gossos. Però tornaven una i altra vegada, i els seus refilets alegraven una mica el matí.

Per la resta, res de nou. Una Puput -només una aquest dissabte- vol demostrar-me que es quedarà a tenyir d'estiu tot aquest hivern.

I les Cotxes fumades, que anuncien l'hivern, recordant que el temps no està tan boig.

Paisatges hivernals

Potser no notem l'hivern en les temperatures, però en el paisatge ocellístic sí. D'acord, veiem Puputs que semblen desdir aquesta afirmació, però, per exemple, el dia 29 vaig passar pel port. Com s'hi nota l'hivern? Sobretot per la presència de Corb marí gros i de Gavina riallera o vulgar. 

I al meu carrer del barri de Sant Antoni, les ràzzies d'Aratingues mitrades, Estornells i Tudons al gener o febrer són tot un clàssic. Sense anar més lluny, la vigília de Reis ens va visitar un estol d'unes quaranta Aratingues. Potser la política d'erradicar plàtans per evitar al·lèrgies té un preu massa car, ja que sembla afavorir les espècies invasores i ocells gregaris com els estornells, que en alguns indrets porten problemes seriosos.

No hi trobeu res a faltar? Jo sí: els Pardals. No sé quant de temps fa ja que no trepitgen els meu balcó, i en altres temps ho feien.

En fi, aprofito per felicitar-vos l'any nou amb deu dies de retard.

Pojectes et cetera

Desembre és mes de SOCC. Un cop més, vaig comprovar que l'ornitologia urbana no és l'afició innocent que sembla: vaig tenir raons amb un parell de perdulaires que es pensaven que els estava espiant i fotografiant. Per sort, les meves dots de convicció van funcionar i em van deixar tranquil, tot i que una parella de mossos que passava per allà casualment potser va tenir alguna cosa a veure amb el feliç desenllaç. Tornant a temes ocellístics, per sorpresa i alegria meva, vaig tornar a trobar-hi una Cuereta torrentera (aquest cop he apuntat bé la cita). Per molts anys, que les sorpreses són cada cop més escasses.

Al migdia, festa d'aniversari a l'interior d'illa Tete Montoliu. I què fa el David? Fotografiar ocellets.

Entre setmana, estar a l'aguait al pati de l'escola per si reapareixen els Becs de corall, però sembla que l'episodi de pluges anterior se'ls ha endut.

I dissabte, altre cop a fer temps al parc del Castell de l'Oreneta, on el nombre de Gafarrons va ser el més destacable. Au, fins una altra ocasió. 

Upupa Epops

El dia 3 vaig tornar -sorpresa- al Parc del Castell de l'Oreneta. Aquest cop si que es van tornar a mostrar les Puputs. Dues, no les cinc de l'altra vegada, però és una altra mostra que els surt rentable no migrar.

Per la resta, res de destacable, només un Bernat pescaire sobrevolant el parc. El llistat, el que us vaig dir: al www.ornitho.cat.  Us deixo amb alguna foto de les Puputs, d'un Pit-roig, d'una Mallerenga cuallarga i d'una Cotxa fumada.

Continuació

Reprenc els temes oberts la setmana passada. Primer, el de les Puputs del Parc del Castell de l'Oreneta. Ja no hi eren; almenys, en l'estona que hi vaig estar no van donar senyals de vida, Exemplars en migració? En fi, us deixo amb una foto d'una Cotxa fumada d'un dels arbres en què s'estaven les Puputs.

Següent: el tema Becs de corall del pati de l'escola. Dissabte de l'altra setmana m'hi vaig arribar força d'hora, tan d'hora com em va permetre el deficient servei d'autobús de dissabte al matí. Vaig poder constatar que havien criat. A la primera foto espero que hi sapigueu veure un adult i un volantó.

A la segona -més difícil-, un volantó i dos adults.

Per tant, sembla que podem confirmar la nidificació. Tanmateix, ara el dubte és si es tracta de Becs de corall cuanegres o senegalesos. Algun detallet ens va fer pensar la setmana passada que eren Cuanegres, però ara en tenim dubtes seriosos. El fet que estiguessin molt alts, la qualitat de les fotos  i la meva inexperiència amb aquestes espècies no em permeten extreure conclusions clares. Agraïré comentaris.

Un problema és que després del diluvi de la setmana passada no els he tornat a detectar. Tanmateix, sóc ocellaire de bon conformar i tenir quatre Mosquiters al jardí aquest diumenge per mi  va ser una festa. 

Seguirem atents.

Res inopinatae

He decidit que, d'ara en endavant, penjaré les meves observacions del parc del Castell de l'Oreneta a l'Ornithocat per no cansar els meus seguidors. Aquest bloc començava a semblar només un recull de llistes i fotos cutres. Provarem que torni a ser el que sempre ha estat: un desplegament de pedanteria i fotos cutres. Així, només comentaré el més destacable. I és que en aquesta setmana i mitja m'he endut sorpreses. 

Per començar, dissabte 5 els problemes d'aparcament em van portar a una secció del parc més oberta, menys arbrada. Allà em va sorprendre la presència de Puputs. 

Aquest ocell, en altre temps estival, cada cop és més freqüent a l'hivern. El que no esperava era veure'n cinc individus junts. Seguiré atent, a veure si es queden o marxen.

Si la sorpresa va ser considerable, més gran va ser la que em vaig endur dimarts al pati de l'escola. Amb ocasió de la Setmana de la Ciència, vaig treure alguns alumnes a pasturar per així col·laborar una mica amb el projecte Ocells dels jardins. Doncs bé, el primer ocell que vam veure va ser un Bec de corall cuanegre (primer vaig pensar que era senegalès). A més, anava acompanyat de dos congèneres més. 

Divendres vam repetir l'experiència i encara hi eren.

Avui hi he anat sol, però no els he vist. Com que em cau a prop, seguiré vigilant i informant. Diuen que ara és època de nidificació.

Que bé. Acabo el post amb una història inacabada. To be continued...

Més parc de l'Oreneta

Abans de començar, he d'agrair a un comentarista anònim la meva patinada en una entrada en què anomenava Cuereta groga una Torrentera. La meva integritat mental ja fa aigua per totes bandes.

Bé, comencem. Aquest pot ser un dels meus últims posts amb accents diacrítics, eles geminades i pronoms febles a la manera tradicional. Potser per al proper m'ha vagat de llegir la nova normativa. 

Cada dissabte vaig puntualment al Parc del Castell de l'Oreneta, i la veritat és que un s'endú poques sorpreses. El llistat de fa dues setmanes és gairebé igual que els de les dues setmanes següents, però he notat el canvi d'estació, em sembla. Per exemple, encara que a ca meva, al barri de Sant Antoni, s'hagin sentit fins la setmana passada, aquí els Ballesters ja han desaparegut. Les Orenetes tampoc no hi eren avui. 

Per contra, la presència de Pit-roig es reforça setmana a setmana. I avui, allò que els britànics anomenen el pas del Willow-Chaff, estava en el seu punt àlgid. També es van veient més Estornells i algun Pinsà.

Ara, si el pas d'una estació a una altra és apassionant no es pot dir el mateix de les meves fotos. Només tinc fotos raonablement acceptables d'espècies antipàtiques. Els macos no són fàcils de caçar i només la meva manca de dignitat em permet publicar-ne (adeu, -ne!) les fotos. Apasiau!.

Aquí hi ha una Mallerenga cuallarga.

Aquí, un Pit-roig.

I aquest porta pèl, i no ploma.