Uns anys després

Recordeu allò que en el seu moment van anomenar "ligera desaceleración" i a què ara ens referim com "LA Crisi"com si avui estiguéssim nedant en l'abundància? Doncs bé, aquell fenòmen em va foragitar dels jardinets del Palau Robert perquè hi havia bofetades per asseure's en un dels seus bancs. Uns anys després hi he tornat; pel que sembla, amb la bonança la gent torna a dinar de menú i resulta més fàcil trobar un lloc per obrir la carmanyola sense posar el colze a l'ull del company de banc.

Però com que les quatre persones que em seguiu probablement esteu més interessats en els ocells que en la meva vida o en la sociologia aplicada, entrarem en matèria. Parlarem del panorama ornitològic que m'he trobat a la tornada.

Per començar, un dels meus entreteniments era apuntar les medalles de les Cotorretes de pit gris que campaven per allà. Ara, però, gairebé ni se n'hi veuen, i els nius tradicionals han desaparegut. Per contra, la cotorra de Kramer, abans absent, es deixa sentir.

Els Verdums, que no recordo haver detectat en aquella època, els dos últims cops que hi he anat eren eixordadors.Tampoc recordo haver-hi vist cap Mallerenga emplomallada, i aquests dies no ha faltat a la cita.

He trobat a faltar les Gralles i els Tallarols de casquet, però els reis segueixen sent Pit-roig i Merla. A més, Mallerengues blava i carbonera, Tallarol capnegre -un clàssic-, Tórtora turca, Colom Mosquiter i, ara que és hivern, Tudó. El Gavià argentat sobrevola, però no s'atura.

Ara és el moment d'esperar el primer Mastegatatxes, el primer Ballester, el primer Falciot.
Esperem.

Ocells dels jardins

El gener de 2016 a l'escola on treballo vam començar a participar al projecte Ocells dels jardins. Per circumstàncies hem abandonat el projecte, però jo continuo fent-ne el seguiment a títol individual perquè em sap greu que les poques dades que hem introduït no serveixin per a res. Així, dissabte 25 de gener vaig anar a l'interior d'illa Laura Albéniz, a la dreta de l'Eixample, per fer el seguiment hivernal d'enguany. 

Era conscient que la població de Becs de corall senegalesos havia augmentat des que els vam detectar per primera vegada el novembre de 2016, ja que des de classe els sento i els veig passant del jardí al pati de l'escola i d'aquí a les eixides dels edificis que els envolten; ignorava, però, la magnitud de la tragèdia: vaig arribar a comptar-ne fins a 14, encara que poden ser-ne més. M'imagino que els hiverns suaus que estem tenint n'afavoreixen l'èxit reproductiu. 

Per la resta, els ocells que es van mostrar van ser els que hi trobem habitualment a l'hivern. La Cotxa fumada va trigar, però al final es va acabar mostrant. La llista completa és la següent:

• Coloms (8).
• Tórtora turca (1)
• Pit-roig (1), sempre fidel a la cita.

• 

• Cotxa fumada (1)
• Merla (2)

• Tallarol capnegre (2)

• Pardal (5)

• Bec de corall senegalès (14)

I res, seguirem atents. Fins la propera.

Difficile est saturam non scribere

Faig el mostratge de l'itinerari SOCC 55 des de la primera edició del projecte, i he de dir que, encara que la meva actitud ha canviat -ja no renyo ningú per més que s'ho mereixi; m'ho vaig proposar i ho estic complint-, l'entusiasme resta intacte. Ara bé, després de tants anys no penso que pugui dir que aquesta o aquella espècie segueix una tendència o una altra, que és precisament l'objectiu del projecte. Les prospeccions a ciutat fan de mal dir perquè hi ha massa variables en joc.

Com que aquest cop he fet els deures i he entrat els resultats a l'ornitho.cat, em sento autoritzat a publicar una llista completa. Aquí va:

Oca (2)

Corb marí (2)

Esplugabous (2)

Gavina riallera (1, 2)

Gavià argentat (1, 2)

Colom (1, 2)

Tudó (1, 2)

Tórtora turca (1, 2)

Cotorra de Kramer (1, 2)

Aratinga de cap blau (1)

Aratinga mitrada (1, 2)

Aratinga nandai (1)

Cotorreta de pit gris (1, 2)

Cuereta torrentera (1, 2)

Cuereta blanca (1, 2)

Pit-roig (1, 2) 

Cotxa fumada (1, 2)

Merla (1, 2)

Tallarol capnegre (1, 2)

Mosquiter (1, 2)

Malleranga cuallarga (1, 2)

Mallerenga blava (1, 2)

Mallerenga carbonera (1, 2)

Raspinell (2)

Garsa (1, 2)

Gralla (1)

Estornell negre (2)

Estornell vulgar (1, 2)

Pardal (1, 2)

Gafarró (2)

Verdum (2)

El que sí que puc dir és que les actuacions de l'Ajuntament, potser benintencionades, no han tingut la repercussió positiva que tant prediquen. Més verd? Potser sí, però aquest verd no pot repercutir en augment de biodiversitat mentre no es solucionin alguns problemes, i perdoneu que m'aparti del que és estrictament ornitologia.

Per començar, les noves zones verdes en gran mesura les han preses els sense sostre; ells sí que, malauradament, segueixen una tendència ascendent, i sembla que l'Ajuntament hagi delegat les seves funcions a les ONGs i l'assumpte està enquistat.

Els altres que ocupen aquets nous espais són les terrasses de bars i fleques amb dret a cafè, que són una altra plaga.

I finalment, el tema recurrent: sí, he vist les cordes per evitar el pas als parterres; sí, he vist els rètols de prohibició; però en un país  -i que ningú se m'enfadi- en què en els últims anys tant s'ha dit que les lleis estan per complir-les, sembla que les ordenances municipals no entrin dins d'aquesta categoria. Resumint: els gossos campen per totes bandes sense control, impunement. Ja s'han gastat molts recursos en campanyes de sensibilització i en senyalització; és el moment de recuperar els quartos invertits amb garrotades.

Una tardor calorosa

Ha arribat el moment de fer balanç d'aquesta tardor tan estranya que ens ha tocat viure al parc del Castell de l'Oreneta. Em refereixo únicament a aspectes climatològics, sense ficar-me en altres àmbits. En general han estat uns dissabtes molt càlids amb algun dia de fred moderat, i això ha fet que el paisatge sigui hivernal ma non troppo. Passem a comentar què ens ha deparat aquesta tardor.

Al post anterior -del 19 d'octubre- deia que es notava un augment en la presència de Pit-roig, i cal dir que, realment, són gairebé ubicus. I dels dos Pinsans d'aquell dia, hem passat a una quantitat més normalitzada, tot i que trobo a faltar aquelles concentracions de fringíl·lids tan habituals fa uns anys. Sense anar més lluny, he hagut d'esperar a l'última visita (30 de novembre) per veure un nombre significatiu de Gafarrons. De Verdums no n'he detectat cap, però Ricardo Ramos comentava a twitter (16.11.2019).
Pel que fa a rareses, també el 16.11.2019 vaig detectar un Tord ala-roig. I la notícia negativa, la presència del que en un primer moment em va semblar un Bec de corall senegalès però que, altre cop per twitter, Eduard Batista em va fer veure que era un Bec de corall cuanegre.
Passem a un llistat complet.
-Colom.

-Tudó: han anat augmentant paulatinament.
-Gavià argentat: en general, només sobrevolen el parc.
-Aligot comú: m'ha regalat un dels moments intensos de tots aquests dies. La desbandada de Tudons i uns quants moixons va denunciar la seva presència.
-Puput: pel que es veu, enguany també es queda.

-Cotorreta de pit gris.
-Gaig.
-Garsa.
-Mallerenga emplomallada.
-Mallerenga petita.

-Mallerenga blava.

-Mallerenga carbonera.
-Mosquiter comú: una alegria tornar-lo a veure en un nombre significatiu.
-Mallerenga cuallarga.
-Tallarol de casquet.
-Tallarol capnegre: nombre habitual.

-Estornell vulgar: molt pocs, a diferència d'altres tardors.
-Bruel.
-Raspinell.
-Merla.
-Tord.
-Tord ala-roig.
-Pit-roig.

-Cotxa fumada.

-Bec de corrall cuanegre.

-Cuereta blanca.
-Cuereta torrentera (23.11, primera aparició).
-Pardal.
-Pinsa.
-Cadernera.

-Gafarró.
Com a novetat, allà on hi havia hagut els arbres que servien de talaia als ocells, fa unes setmanes hi van plantar uns plançons. Això hauria pogut afavorir-los, però mentre els gossos campin lliurement per la gespa mal remei tenim.

Pas de tardor

El pas de tardor sempre és un moment interessant, sobretot per als altres ornitòlegs, que pel que sembla es fan un tip de veure rareses. A mi, encara que les rareses m'evitin, la tardor m'agrada perquè, igual que la primavera, és un moment de retrobament. Primer, retrobament, amb la meva hora i mitja d'observació al parc del Castell de l'Oreneta; segon, amb espècies de pas o hivernants.

Avui, amb un dia núvol i de samarreta de màniga curta, destacaria un pas important de Ballesters -si no fos perquè he posat música forta per evitar el soroll de l'helicòpter que ens sobrevola constantment ara els estaria sentint sobre Sant Antoni-. També han passat vuit Orenetes vulgars rerassagades. 

Altres indicis de la tardor: he sentit els meus dos primers Pinsans i els Pit-roigs cantaven i reclamavem pertot arreu. També he vist els meus dos primers Mosquiters comuns des de l'hivern; d'acord, no surto gaire, però és que ni en els meus trajectes SOCC de primavera els he detectat.

No ho puc assegurar rotundament, però penso que he sentit Becs de Corall Senegalesos. Caldrà estar atents.

Per la resta, hi havia les espècies habituals en difícil convivència amb els gossos. Us deixo fins la propera amb les dues fotos que he indultat.

Exotica

Tornen els dies de feina i, amb ells, els dinars de bocata i carmanyola a l'interior d'illa Laura Albéniz. Realment, ara tinc poques ocasions de voltar per Barcelona amb els prismàtics i la càmera, així que aquesta estona em ve de fàbula. 

Respecte al juny hi he trobat algun petit canvi. Per començar, el Tallarol capnegre, que sol amenitzar les meves classes des del ficus centenari, així com les Tórtores turques, que aquesta primavera van arribar a nidificar al pati de l'escola on treballo, no han donat senyals de vida en els quatre dies que m'he estat al parc.

En canvi, ha fet acte de presència un Pit-roig tafaner, que també hi és força habitual però no s'havia mostrat les últimes vegades. Probablement és una advertència que la tardor s'apropa.

No han fallat les dues Merles.

Tampoc els Pardals ni els Coloms, i fins i tot ens ha visitat una garsa.

La Cotxa fumada no trigarà a deixar-se veure.

El que sembla que és aquí per quedar-s'hi és el grupet -no gosaria dir colònia- de Becs de corall senegalesos. Una alumna meva en va detectar la presència per primera vegada ara farà tres anys en el decurs d'una activitat d'observació d'ocells de jardí. Aleshores en vam veure fins a quatre exemplars i en vam certificar la nidificació; aquests dies n'hi havia un mínim de 7, probablement 8, i cal dir que se'ls sol sentir al llarg de tot l'any.

I ja que parlem de Becs de corall, en vaig veure uns quants als jardins del Seminari Conciliar de Barcelona, edifici que, segons la bibliografia autoritzada, té el dubtós honor de d'haver acollit el primer niu de Gavià argentat de la nostra ciutat.

Per cert, "bocata" és una llicència que m'he permès perquè, per la gent que em llegeix, no penso que s'armi tant de rebombori com amb el "cumpleanys" de la Rosalía o el "reflexada" de Sau.

Bona Diada.