Cueretes

 Recupero un tema antic. El 2 de gener de 2013 vaig publicar aquí mateix una entrada a la qual parlava d'un dormidor de Cuereta blanca i Pinsà a avinguda del Paral·lel amb plaça Espanya. Aquest post acababa amb una profecia que dos anys després ja s'havia complert: l'Ajuntament, mogut sempre per criteris ambientals, havia eliminat les dues oliveres per fer-hi passar un carril bici. Ho explicava en un post del 17 d'abril de 2015. En aquest em preguntava què s'havia fet de les Cueretes. Avui intentaré donar resposta a aquesta pregunta.

Passant per l'embut que han deixat les obres de plaça Espanya davant de les Arenes -anava a dir "i compartint el pas amb patinets elèctrics i ciclistes a tota pastilla", però seria una imprecisió: aquests no comparteixen res amb ningú-; passant per allà, deia, fa un parell de setmanes, em va semblar veure una certa concentració de Cueretes als plàtans escarransits de davant del centre comercial. Aleshores, vaig decidir que el cap de setmana llarg m'hi deixaria caure per si veia alguna cosa. 

Dissabte 10 d'octubre al vespre m'hi vaig adreçar poc abans de la posta de sol, cap a les 18.50. La cosa, però, no es va animar fins a 10 minuts després de la posta. En un quart d'hora, entre 19.15 i 19.30, van anar arribant en grupets d'entre 4 i 10 i repartint-se entre tres dels plàtans esmentats. En vaig comptar 72, i tot Cueretes. A les 19.35 van cessar els refilets i reclams. Hi vaig tornat un matí a la sortida del sol, però era massa tard: només va sortir-ne un exemplar rerassagat.

Ahir al vespre, divendres dia 16, vaig anar-hi per comprovar que la presència dels ocells allà no havia estat una casualitat. Hi vaig tornar a la mateixa hora. De lluny em va cridar l'atenció una concentració de més de 90 Gavians argentats per damunt de la plaça. De seguida es van disgregar i em vaig concentrar en el que m'havia portat allà.  La dinàmica va ser la mateixa; només que aquest cop vaig arribar a comptar 118 Cueretes. Com a anècdota, també hi dormien un Tudó i un Estornell. Avui hi he tornat 40 minuts abans de la sortida del sol, però tot i així, quan arribava n'he vist una que ja sortia. L'èxode ja devia haver començat feia una estona perquè només n'he arribat a comptar unes 40 aproximadament. 

Tot fa pensar, doncs, que plaça Espanya és un indret important per a les Cueretes, i un cop més em pregunto quants llocs com aquest desapareixen cada dia. Si demà eliminessin aquests plàtans ningú aixecaria la veu perquè ni els plàtans són espectaculars ni hi ha veïns a la zona que percebin aquests arbres com a patrimoni seu. D'altra banda, el punt és molt concorregut, però em penso que poques persones s'han fixat en la presència d'un jóc. Esperem, doncs, que cap nova actuació municipal obligui les Cueretes a buscar un altre refugi.

Orenetes al celobert (II)

(CONTINUACIÓ)

Durant unes setmanes, cada cop que sortia veia la cua de la femella sobresortint del niu. Quan s’adonava de la meva presència, treia el cap i em mirava, i el mascle, si hi era, s’allunyava i em mirava de més lluny.

Els ous calculo que van eclosionar cap als últims dies de juny, el 29 o el 30. Per aquelles dates va reobrir l’hotel del costat, però, per sort, la major activitat tampoc semblava que hagués afectat seriosament la conducta de les Orenetes malgrat tenir llum en hores intempestives. Seguien dormint cadascuna en el seu racó habitual i jo aprofitava la pobra claror per fer les fotografies nocturnes, que també són molt poc lluïdes.

El màxim de polls que he detectat és de tres, i he de dir que al terra no ha caigut cap closca d’ou ni cap poll. El meu germà, que havia tingut nius de Cuablanca al seu balcó del Poble Sec, em comentava que ell sí que havia hagut de recollir-ne algun. Al nostre celobert vam tenir cridòria constant mentre els pollets creixien. Si jo sortia, primer treien el cap encuriosits per després amagar-se.

(9.07)

(12.07)

I així va anar fins que el dia 13 de juliol em van despertar uns refilets més propers de l’habitual. Vaig mirar per una escletxa de la persiana del dormitori i els vaig  veure tots, polls i adults, a la paret que separa el nostre pati del de l’hotel. La porta de la cuina estava oberta de bat a bat per combatre la calor i vaig tenir un mal pressentiment. Vaig córrer a tancar-la, però, en arribar, ja havia fet tard: una de les orenetes ja era dins. Pensava que havia sortit tal com havia entrat, però al cap d’una estona la meva dona va sentir un refilet suau. Després d’una recerca acurada la vaig trobar sobre la piràmide de Playmobil del meu fill. Aleshores va començar un llarg calvari, tant per a l’Oreneta com per a la meva família. Vaig fer tot el possible per orientar-la cap al camí per on havia entrat tancant portes d’habitacions, però no hi havia manera: estava molt espantada. Després d’una trompada lleu amb el vidre d’una porta -sense conseqüències, per sort- vaig desistir del projecte inicial i li vaig obrir del tot la porta del balcó per evitar mals més seriosos. En veure-ho va sortir sense pensar-s’ho. Penso que es va reorientar, perquè més tard seguia comptant cinc orenetes.

Tinc la sensació que les pràctiques de vol es van interrompre durant dos dies, però potser vaig ser jo qui no s’atrevia a obrir la porta del celobert. El cas és que el 15 van sortir i ja no van tornar fins a la nit. Precisament, aquella nit va caure una tromba d’aigua considerable sobre Barcelona, una tromba que em va fer patir molt però que tampoc les va afectar gaire.

I fins al dia d’avui, les coses segueixen així. De bon matí armen el gran escàndol abans de sortir volant i no tornen fins a quarts de nou del vespre. El mascle s’instal·la en el seu fil, la femella en un altre sota l’altra finestra de la veïna i les cues dels tres joves sobresurten del niu. Ocasionalment tornen per arrecerar-se a les hores més caloroses del dia. Sembla que tindrem companyia -i porqueria- fins a la tardor.

Orenetes al celobert (I)

Començaré aquest post intentant justificar les fotos, aquest cop no per la qualitat, sinó pel sol fet d’haver fet fotos. Entenc que fotografiar nius suposa una molèstia que pot resultar fatal per a ocells que nidifiquen. Tanmateix, en aquest cas es tracta d’una espècie antropòfila com és l’Oreneta vulgar i en un entorn que no és precisament tranquil; penso que jo fent fotos era el més petit dels seus problemes. Tot i així, he intentat interferir el mínim possible, aprofitant les tasques quotidianes com posar rentadores, estendre roba i escombrar per fer les fotos, ja que, malgrat la proximitat del niu, la seva situació no permet que pugui fotografiar-lo d’amagat. Tampoc he utilitzat mai el flaix; he esperat que alguna font de llum il·luminés el celobert per captar alguna imatge mínimament clara.

Aclarit això, començo el relat.

A principis de maig, en ple confinament, em van cridar l’atenció uns refilets que se sentien en el celobert del bloc de pisos on visc. Jo anava traient el nas, però no veia res, i no vaig veure res fins al dia 14 de maig. Aquell dia vaig corroborar que els autors d’aquests refilets eren dues Orenetes vulgars que volaven d’estenedor en estenedor i de cable telefònic en cable telefònic. És cert que havia detectat presència d’Orenetes vulgars des del balcó, però el que menys m’esperava era trobar-me-les al celobert, i quan al dia següent les vaig sorprendre en plena còpula vaig sospitar que també hi hauria un niu.

De niu, però, no n’hi havia en aquell moment; a partir d’aquell dia vaig veure com en el pis de dalt, per sobre d’una finestra, s’anava acumulant un material grisenc que el dia 1 de juny ja tenia aspecte de niu. A les nits, vaig poder observar com la femella passava les nits al niu mentre el mascle ho feia en un cable telefònic a menys que la pluja l’obligués a aixoplugar-se al costat de la femella.

Un incís per ubicar-nos una mica. Els seguidors del blog ja deuen saber que el celobert de què parlem es troba al carrer Comte Borrell, a tocar del mercat de Sant Antoni. El pis on les orenetes van decidir instal·lar el niu és un primer d’un bloc de sis pisos amb entresol i principal, la qual cosa vol dir que, per accedir al niu des de l’exterior, les orenetes han de fer un descens de cinc pisos esquivant la bugada dels veïns. Entre el niu i el terra del celobert hi ha una alçada d’un pis i mig -aquest celobert només arriba fins al principal-. Considerant que els pisos fan 3,5 m. d’alçada, calculo, doncs, que el niu es troba a uns 6,5 m. del terra. Els propietaris del pis gairebé no s’hi estan, així que de molèsties, per aquesta part, en tenen ben poques.

El celobert es podria definir com a fosc, tètric i sorollós la major part del temps. Es tracta d’un celobert compartit entre un bloc de veïns i un hotel que, al principi del procés, estava tancat i, per tant, més tranquil que de costum. Potser per això es tracta de l'únic intent de reproducció que detecto en els vint-i-cinc anys que porto aquí.

Reprenent el relat, no tinc gaire clar quan va ser la posta, probablement entre la primera i la segona setmana de juny. I precisament el dia 6 de juny vaig sentir soroll al pis de dalt i vaig sortir al celobert: era la veïna de dalt que netejava el safareig. Després d’unes paraules de cortesia li vaig fer notar que tenia un niu d’orenetes a sobre de la seva finestra. Ella ni se n’havia adonat. Després de mirar-se'l i rumiar una estona em va dir:

-Però el deixem estar, oi?

Aquesta reacció, doncs, em va donar tranquil·litat, perquè jo ja em veia fent-li una llarga explicació sobre la necessitat de protegir les Orenetes. Almenys un front quedava tancat.

(CONTINUARÀ)

La ciència ciutadana en temps de la COVID-19

Aquest any ha estat ben estrany, i això s'ha notat en tots els projectes en què participo, fins al punt que en vaig concentrar quatre en dos dies: el SOCC de Ciutadella-passeig de Sant Joan i Ocells dels jardins el 31 de maig i el SOCC de Bellaterra (que no s'escapa de la matèria d'aquest blog) i el NOCTUA el 28 de juny.

El pas a la fase 3 va ser el que va permetre els mostratges del 31 de maig. Tradicionalment, el gran problema d'aquest mostratge ha estat la presència de nosctàmbuls a qui el dia sorprèn al parc de la Ciutadella, amb totes les molèsties que això comporta i que no repetiré per no fer-me pesat. Aquest cop, amb les discoteques tancades encara, sembla que la gent té necessitat de córrer i anar amb bicicleta en massa, i que ho han de fer a l'hora dels ocellaires. Per aquest motiu, en cas que fos veritat que la vida salvatge s'hagués obert camí en aquests dies de confinament, jo no vaig notar res absolutament; tots devien estar amagats acollonidets davant la riuada de gent que se'ls havia vingut a sobre.

Com a sensació general, em va semblar que hi havia menys diversitat i quantitat, especialment al parc de la Ciutadella. Ara bé, de fringíl·lids, tot i que la situació tampoc era per tirar coets, en vaig veure exemplars de les tres espècies habituals: Gafarró, Verdum i Cadernera.

Una altra particularitat d'aquest SOCC tardà ha estat la presència de volantons. Es van fer notar els de Tórtora turca, Garsa, Mallerenga carbonera i Cadernera.

Acabat aquest mostratge,em vaig adreçar a l'interior d'illa Laura Albéniz on potser sí que es va notar la tranquil·litat que comporta tenir tancades les atraccions infantils, perquè no recordo una primavera amb tants contactes. Vaig poder constatar que la colònia de Becs de corall senegalesos està consolidada. No hi ha un augment de la població -si més no, no és notable, però sí que el nombre d'individus es manté.

Pel que fa al NOCTUA, el vaig fer ja en aquest període que els agrada anomenar "Nova normalitat", expressió que m'anirà molt bé el curs vinent per explicar què és un oxímoron. Tres de les cinc estacions del mostratge són en el terme municipal de Barcelona; per això en parlo aquí. Realment en aquestes tres estacions (carretera de Cerdanyola, Vista Rica i pantà de Vallvidrera) no vaig tenir sort; només es va mostrar un Gamarús a la segona estació. En canvi, al terme de Sant Feliu de Llobregat es van fer notar l'Enganyapastors i el Siboc respectivament a les dues estacions que quedaven.

Temporada de caigudes

M'acabava d'estirar per fer la migdiada quan ha vingut el meu fill a dir-me que les Orenetes que s'estan al meu celobert des de fa unes setmanes feien coses rares, que semblava que volguessin entrar a casa per la finestra del lavabo. El meu fill té el curiós costum de recordar-se que existeixo precisament quan m'estiro. però, com que aquest cop m'interrompia per una història d'ocells, no li he tirat la cavalleria per sobre i he sortit al celobert a veure què passava.

La sorpresa ha estat que la cosa no anava d'Orenetes, sinó de Falciots. Un pobre Falciot s'arrapava, efectivament, a la finestra del lavabo. La pobra bestiola semblava espantada i amb prou feines es movia. Ja sé que la saviesa popular diu que quan trobes un falciot a terra només has de llençar-lo cap amunt i ell s'envolarà tot sol gràcies al teu impuls. A mi m'ha semblat que el meu celobert era una mica difícil de remuntar, així que,com que sóc neòfit en aquests afers, hem trucat els agents rurals a veure què podíem fer, i ells m'han adreçat a la clínica veterinària Animalia del carrer Creu Coberta.

He de dir que el meu curset d'introducció a l'anellament no ha fet més fàcil l'operació. L'ocell, que estava tot arraulit, ha recobrat vida de cop i fins i tot semblava que aconseguiria envolar-se. Al final, res de res; ha derivat tot en una persecució ridícula -sense testimonis, per sort- que ha acabat amb el Falciot dins d'una caixa de sabates amb una tovallola i unes esgarrapades a la mà. 

He pensat que era important no allargar l'agonia de la bèstia, així que he agafat un taxi i, sis euros amb vint-i-cinc m'es tard, he arribat a la clínica veterinària, on m'han fet emplenar un petit informe sobre les circumstàncies de la captura. Mentre el redactava he sentit, a part de "que mono"-referint-se al Falciot-, que algú feia una trucada a algú demanat que passessin a recollir... dos Falciots! Pel que sembla, ha començat la temporada de les caigudes. 

#BigSitConfinament

Ara que ens hem desconfinat una miqueta fins a nova ordre, m'agradaria fer una llista de tots els ocells que he vist des del primer dia fins a avui.

Evidentment, no atribueixo a l'absència de molèsties la presència d'espècies que ni hauria imaginat que veuria des del meu balcó. Simplement, en condicions normals no faig servir el balcó, i ara, a part de dedicar hores a l'observació, els dies de bon temps m'hi instal·lo el despatx; això suposa moltes més oportunitats de veure ocells. Però entrem en matèria. La llista és la següent:

1. Oca vulgar: el 23 de març tres exemplars van sobrevolar el meu carrer.

2. Esplugabous: a la primavera especialment se solen veure en els seus vols entre el delta del Llobregat i el Zoo, presumiblement. Es veuen des d'individus sols fins a volades força nombroses. La més gran que he vist des del balcó aquests dies ha estat una formació de 10 (3 de maig).

3. Martinet blanc: l'ardeida menys nombrosa de les ardeides nombroses.

4. Bernat pescaire: molt habitual, també. El grup més nombrós aquests dies ha estat de tres.

5. Aligot comú: veure'n un és una mena de loteria, com la resta de rapinyaires.

6. Xoriguer comú: s'ha deixat veure dues vegades.

7. Falcó pelegrí: només se n'ha vist un.

8. Gavià argentat de potes grogues: es veu molta activitat a les terrasses.

9. Colom: res a dir.

10. Tudó: abans només es deixava veure a l'hivern, però ara els veig gairebé cada dia menjant als lledoners, i no descarto que nidifiqui a prop.

11: Tórtora turca: penso que nidifica en un lledoner del costat de casa. L'any passat niava en un plàtan a la cantonada; enguany sembla que les ha fet fora la competència amb els Estornells.

12. Falciot negre: van aparèixer el 28 de març. El confinament m'ha impedit comprovar en quins respiradors nien enguany.

13. Ballester: van arribar el 21 de març. Al matí i al vespre especialment se sent la seva cridòria.

14. Abellerol: el dia 26 d'abril tres exemplars mínim van sobrevolar el carrer.

15. Oreneta vulgar: se'n van veure en pas el dia 24 de març, però després se n'han anat veient amb regularitat especialment el vespre.

16. Oreneta cuablanca: igual que la vulgar, també se'n van veure per primer cop de pas el dia 24 de març, però després no ha estat tan habitual com la vulgar.

17. Pit-roig: l'he vist en dues ocasions. Probablement es tractava d'un individu que va hivernar una mica més avall, a la zona del mercat de Sant Antoni.

18. Merla: una parella nia al costat del meu balcó. És probablement el passeriforme que més es deixa veure habitualment.

19. Tallarol de casquet: no l'havia vist mai al meu carrer. Un mascle va estar un temps cantant, mostrant-se confiat i donant indicis de nidificació. Un dia fins i tot es va deixar veure la femella. De totes maneres, a partir de cert dia ja no s'ha mostrat més.

20: Tallarol capnegre: és un habitual del carrer. També es deixava veure la femella, però penso que han nidificat més lluny.

21. Mosquiter de passa: el 25 d'abril, després de la llevantada; va suscitar una mica de debat a twitter.

22. Mosquiter xiulaires: els dies 22 i 26 d'abril.

23. Mosquiter pàl·lid: el 7 de maig; no el vaig veure, només el vaig sentir.

24. Mosquiter comú: sol voltar més per la cantonada que no davant de casa; un dia, però, es va atrevir amb el lledoner de davant.

25. Mastegatatxes: va aparèixer el dia de Sant Jordi; a la setmana següent, o era el mateix o n'hi havia un altre. Sigui com sigui, els moviments que va fer en tota la setmana van ser els mateixos cada cop que es va mostrar. Tenia afició a les mateixes branques dels mateixos lledoners.

26. Papamosques de collar: també va aparèixer el dia 23 d'abril. Com que era una femella, en un primer moment vaig pensar que es tractava d'un Mastegatatxes.

27. Mallerenga carbonera: només s'ha deixat caure en un parell d'ocasions, malgrat ser força comuna a Barcelona.

28. Mallerenga blava: sol anar apareixent. Dues de les que han vingut tenien unes anelles de color d'origen incert, ja que no hi havia cap inscripció i els faltava l'anella metàl·lica a l'altre pota.

29. Garsa: una parella es va deixant veure pels terrats.

30. Gralla: també han sobrevolat el carrer. Fa temps havien nidificat a l'avinguda Mistral i, penso, al carrer Tamarit davant del mercat.

31. Estornell: se'l va sentint perquè nia davant del mercat, penso.

32. Pardal: se'ls sent en els plàtans de la cantonada. Algun cop s'han aventurat als lledoners de davant.

33. Gafarró: aquest any sembla que han niat en un lledoner a prop del balcó, per la cridòria que es sent.

34. Cotorra de Kramer: solen passar un o dos exemplars volant a baixa altura.

35. Cotorreta de pit gris: també passen volant, aquestes en grups més grans normalment. 

36. Aratinga mitrada: han sobrevolat el carrer en dues ocasions en grupets poc nombrosos.

M'han sorprès les absències de la Cuereta blanca i la Cotxa fumada, que en anys anteriors fins i tot s'havia aixoplugat al meu balcó, però realment aquest any no l'he vista ni als voltants del mercat.

Potser hauria d'afegir la Cornella negra i la Tallareta vulgar, però realment no puc assegurar rotundament que es tractés d'aquests ocells perquè només els vaig veure fugaçment. 

Les fotos són totes preses del balcó.

El que més greu em sap de tot plegat és no poder fer el seguiment de les Puputs al parc del Castell de l'Oreneta o el SOCC.

Què hi farem.