25 abril 2012

The Lazy Post

Avui em limitaré a enllaçar el meu bloc amb l’escrit que vaig fer per a l’informe del SOCC sobre l’itinerari del passeig de Sant Joan.
www.ornitologia.org/ca/quefem/monitoratge/seguiment/socc/reportsocc10.pdf 
Per si a algú li sap a poc, també penjaré una foto de la penúltima visita.
I, per si segueix sabent a poc, també diré que diumenge 8 d’abril vaig veure els primers Falciots sobre Barcelona i dimecres 18, el primer Ballester sobrevolant el Mercat de Sant Antoni.
That’s All, Folks!

16 març 2012

Un bon espectacle

Com va dir el poeta,
Que la crisis iba en serio
 uno lo empieza a comprender más tarde


Així, en aquest estat de semiinconsciència i eufòria consumista vaig acompanyar al centre comercial de Diagonal Mar a part de la meva família. Era el 27 de desembre de l'any passat. Notícies fresques, per tant. Com que les audiències amb Ses Majestats els Reis d’Orient s’han de portar amb el màxim de discreció vaig suggerir al meu fill de fer un tomb pels dominis del Ricardo Ramos, és a dir, el Parc de Diagonal Mar. Això em va refermar en l’opinió que ornitologia i criatures estan renyides. La visita llampec només em va fer dentetes.



Així, al cap d'uns dies hi vaig tornar sol (3/1/12). Tinc el mal costum de no fixar-me en els horaris, pel qual entre les 8 i les 9 vaig haver de fer un tomb per la platja, on em va sorprendre veure un Mascarell a una distància relativament curta, tot i que no suficient per captar-lo amb la càmera. L'altre ocell destacable va ser un xoriguer que feia servir un pal d'electricitat com a talaia.

Per sort, van obrir les portes del parc més d'hora de l'anunciat i m'hi vaig poder passejar amb una certa calma, envoltat només de personal de Parcs i Jardins molt amables i correctes. Així vaig tenir l'ocasió de veure un espectacle dels més bonics que es deuen poder veure a la ciutat: un estol d'oques fent unes voltes de reconeixement abans de baixar al llac. En definitiva, una de les poques satisfaccions que dóna el matinar.





El llistat complet dels dos dies és el següent:
-Oca vulgar.
-Ànec coll-verd.
-Martinet blanc.


-Polla d'aigua.
-Gavina riallera.
-Gavià argentat.
-Gavià fosc.
-Colom.
-Cuereta blanca.
-Pit-roig.
-Cotxa blava (o, almenys, això em va semblar; va volar massa ràpid).
-Rossinyol bord.
-Garsa.
-Pardal (com aquest que es banyava malgrat el fred).


-Estornell.
-Cotorreta de pit gris.
-Gafarró.
-Merla.
-Tallarol capnegre.
-Mosquiter.
-Estornell negre.
-Cotxa fumada.
-Tudó.
A més, a la platja:
-Xoriguer.
-Bernat pescaire.
-Mascarell.
-Corb marí gros.

20 gener 2012

Esquizofrènia institucional

Fa un parell de setmanes vaig presenciar un incident que podríem titllar, com a mínim, de curiós. Estava a la Biblioteca Joan Oliver quan em van cridar l'atenció dos camions de bombers aturats a l'entrada de l'interior d'illa. He dit camions, però veus més autoritzades que la meva asseguren que es tractava de dotacions. Sigui com sigui, vaig preguntar a la senyoreta del servei de préstec i, no sense ironia, em va explicar el cas. Jo, malgrat tenir matèria per una altra entrada, em vaig adreçar cap a l'interior de l'illa sense més equip que la càmera del mòbil, cosa que em permet baixar uns quants graons en el rànking de qualitat fotogràfica del meu bloc. Aquest és el panorama que em vaig trobar:


La dotació o dotacions, amb la caixa d'eines oberta, maldava per obrir una reixa que tancava el que en temps més gloriosos per a la indústria era una xemeneia i avui és una andròmina que impedeix als pares veure què fan els seus fills quan es troben darrera d'ella. I doncs, què té a veure aixo amb l'ornitologia urbana? Paciència, que ara ho sabrem.
Els bombers van aconseguir descollar la reixa, van ordenar que la gent es fés enrera i, si teniu bona vista, a la part superior de la cavitat podreu apreciar el responsable de tot l'enrenou.

 
 
Es tractava d'un gavià argentat que, ves a saber com, havia caigut pel forat de la xemeneia i no s'havia pogut envolar després. A algú se li havia acudit tancar el forat de baix, però no la sortida de fums.
Sigui perquè entre tots intimidàvem la bestiola, sigui perquè s'hi trobava bé, no es decidia a sortir, així que els bombers van recórrer a una xarxa per treure'l.


El van dipositar a terra per gran goig de vailets i grans i, després d'unes passes tentinejants, el gavià va alçar el vol.


I aquest és el reportatge. Si volem extreure una moralina, ens podem preguntar per què d'una banda les institucions s'esforcen a erradicar gavians i, a la vegada, mobilitzen bombers per salvar-ne un individu.
Setmana i mitja més tard, la xemeneia oferia aquest aspecte. Es veu que la missió de salvament s'acabava amb un informe que m'encantaria llegir, però no incloïa la recol·locació de la reixa. Què hi farem. Allunyeu les criatures d'aquest punt, no sigui que acabeu fent cua a l'ambulatori pidolant una antitetànica.


23 desembre 2011

Paisatges hivernals

Les concentracions d'Estornells són un altre indici de l'arribada de l'hivern fins i tot quan és suau com el d'enguany. Ja sé que són emprenyadors i que a certs llocs causen autèntics problemes, però a mi els seus xiulets em provoquen una certa sensació d'alegria.



Prego als afectats per la plaga que no m'escriguin missatges aïrats per aquesta darrera frase. Creguin que els comprenc. No cal que em desitgin que se'm mengin la collita d'olives ni que m'omplin de caques el balcó ni que destorbin el meu son i el dels meus fills. Prefereixo que em desitgin, com faré jo, unes bones festes i un bon 2012.

29 novembre 2011

Arquitectura preventiva

La presència d’un nombre més elevat de làrids al port de Barcelona és un indici més de l’arribada de la tardor.

  
 L’altre dia, em mirava els Gavians argentats i les Gavines rialleres de la Rambla de Mar en un passeig sense binocles i amb poca història quan vaig constatar que els blancs de l’anomenada arquitectura preventiva no són només persones de sectors socials desafavorits.
 
Per començar, una sèrie de rètols –no sé quant de temps porten allà- prohibeixen alimentar “gavines.
 
Després, unes punxes col·locades estratègicament proven de dissuadir les bèsties d’aturar-s’hi.
El Gavià de la foto, però, no es va deixar intimidar i aqui el tenim en actitud heroica. No sé com va acabar-se la història, potser malament per al nostre fakir alat. Ara, el cas és que en aquesta ocasió el mecanisme va fallar.

09 novembre 2011

Migracions


Casualment el dia 28 d‘octubre em van caure del cel dues hores lliures, prou temps per relaxar-se una estoneta al Zoo. Estava una mica mosca perquè als jardins del Palau Robert encara no havien donat senyals de vida els Pit-roigs migradors, i sobre el Mercat de Sant Antoni encara vaig poder apreciar un estol d’uns cincuanta Ballesters el dia 27.
Al Zoo, però, ja hi havia indicis de migració. D’una banda, la densitat de Pit-roigs era elevada.
I de l’altra, ja es detectaven exemplars de Cuereta torrentera, una espècie que ja tenia ganes de caçar per al meu bloc.
Si aquesta  s’hagués estat quieteta, la foto hauria pogut ser més interessant.
Això apart, el llistat d’espècies presents no va ser espectacular; dues hores no es poden estirar més.
En ordre d’aparició:
Gavia argentat.
Colom.
Cotorra de Kramer.
Ànec coll-verd.
Cotorreta de pit gris.
Pit-roig.
Estornell.
Pardal.
Gralla.
Garsa.
Gavina vulgar.
Cuereta blanca.
Tórtora turca.
Merla.
Cuereta torrentera.
Tudó.

07 octubre 2011

Dies avium II

Diumenge passat vam anar amb tota la parentela a Can Coll (Collserola) amb motiu de la celebració del Dia de les Aus amb la intenció d'assistir a l'alliberament d'ocells. Com que som així, vam arribar allà cap a la una, amb el temps just d'aparcar el cotxe com bonament vam poder i arrossegar les criatures al lloc de l'acte.
Que què hi pinta Can Coll en un bloc sobre ocells de Barcelona? Doncs bé, si ens havíem fet il·lusions de veure algun ocell fora del comú, ens vam trobar que aquests any els protagonistes eren d'allò més urbà. Si no em falla la memòria, dues merles, tres garses, una tórtora turca i dos xoriguers. Per sort, a casa som fàcils d'entusiasmar.
Aprofito per demanar excuses a la senyoreta que porta el xoriguer. Em creia que m'estalviaria problemes no penjant fotos de nens identificables, però em sembla que, malgrat no veure-se-li la cara, algú reconeixerà aquesta persona. Em sap greu; no domino l'art de retallar sense tisores.