27 de març 2017

Tempora horribilia

A Barcelona no ens assabentem de l'arribada de la primavera pel clima, ni per les floretes, ni per altres símptomes habituals en altres contrades; aquí ens n'assabentem perquè la gent sent la necessitat imperiosa de posar-se calçat esportiu, deixar les cames a l'aire, tallar els carrers i començar a córrer. 


Això és el que va passar dissabte a Can Caralleu. No contents amb tallar el carrer, també van tenir l'ocurrència d'ocupar el parc del Castell de l'Oreneta. Mal dia per observar ocells, doncs. Fins les fotografies sortien malament. Les úniques que m'atreveixo a publicar a risc de fer el rídícul són les d'aquest Bruel. Ah, i segueixo sense veure orenetes.


Aquest cap de setmana, de postres, hem tingut la Volta Ciclista a Catalunya. Acompanyant la Júlia al parc, que ja per se no és la situació idònia per mirar ocells, l'observació es va veure amenitzada pel soroll dels helicòpters que sobrevolaven Montjuïc. Les llistes, com sempre, a l'Ornithocat. 




I la setmana vinent, la cursa del Corte Inglés. Fan venir ganes de tancar-se a casa.

10 de març 2017

Endarreriments

Les obligacions laborals m'han impedit dedicar-me a aquest bloc, però mira per on avui em ve de gust dedicar-m'hi una mica. Començarem per fa dos dissabtes. Com que estic una miqueta tip del parc del Castell de l'Oreneta vaig voler recordar per què evito Collserola com la pesta. A sobre, se'm va acudir anar precisament al pantà de Vallvidrera. Què us he de dir? Em va donar la benvinguda un ciclista que cridava a ple pulmó:
-¡Albertoooo! ¡Albertooo!



L'experiència em diu que el tal Alberto devia ser un altre ciclista o un gos. Em decanto per la primera opció; en alguns països està penat anomenar "Alberto" el teu gos, però com que el tal Alberto no va aparèixer -vaig estar temptat de buscar-lo pel fons del pantà- no ho puc assegurar amb tota certesa.

El va succeir la rècua de lladrucs dels gossos de les torres del Camí del Pantà. Tot i així, algun ocell quedava quan vaig arribar a la resclosa. Uns quatre Mosquiters feien evolucions entre la barana i els arbusts del costat. També hi havia uns ànecs fent una becaina fins que els va foragitar una colla de visitants amb gos, no podria ser d'altra manera.


El llistat complet, com és habitual en els darrers temps, a l'Ornithocat.

I el dissabte següent, tornada al parc de l'Oreneta, no fos cas que l'engolís la terra per la meva absència





. Com que hi ha un degoteig de primeres observacions d'Oreneta, pensava que seria el dia de retrobar-me amb aquesta bestiola, però quan pensava que havia vist les meves dues primeres de l'any, va resultar que es tractava de Roquerols, una observació curiosa, si tenim en compte que els precipicis i canteres més propers són una mica lluny. En fi, aquests detalls són els que alegren les sortides de l'ornitòleg aficionat. 
Per la resta, el paisatge seguia sent totalment hivernal: Cotxes fumades, concentracions de Caderneres, Gafarrons, Pinsans,.. Ja veurem què passa demà.

15 de febrer 2017

Dorsa

Dissabte passat va ser un dia curiós al parc del Castell de l'Oreneta. El dia estava força gris, com és habitual els dissabte, ves a saber per quina raó. De novetats, només un Xoriguer -penso- que vaig veure fugaçment. Per la resta, la Puput, molts Fringíl·lids, Cotxes fumades, Mosquiters,...





El curiós era, senzillament, l'habilitat que demostraven tots ells per donar-me l'esquena quan els anava a fotografiar. Així, penjaré unes quantes fotos que poden ajudar a identificar els ocells d'esquena.






Per cert, l'ICO ha publicat un mini-informe sobre els resultats de l'última edició d'Ocells dels Jardins, projecte al qual participo amb la canalla de la meva escola. Corrobora una de les sensacions que tenia: aquest any hi ha una hivernada considerable de Mosquiters comuns. Fins aviat.







08 de febrer 2017

Stultitiae variae

Els noticiaris de TV3 cada dia em fan més fàstic per tendenciosos. El d'aquest migdia s'endú la palma. Entre moltes notícies que no ho eren n'han deixat anar una que, ben analitzada, resulta absurda per alarmista i mancada de base. M'explicaré: deia la notícia que els excrements de Gavines (sense especificar, però ens han passat Rialleres, suposo que perquè és el que trobem avui als ports catalans) contenien bacteris resistents a quatre antibiòtics. Per això, s'estudiaria si les nostres platges i jardins estaven infectats. Un cop encesa l'alarma, l'han suavitzada indicant que era molt difícil que un humà s'infectés perquè calia la INGESTA (!?!?!?) dels excrements per emmalaltir. 


Particularment, em sembla imprudent una notícia com aquesta, que només contribueix a crear malestar i demonitzar una espècie (el Gavià Argentat, no la Gavina Riallera de les imatges) amb prou mala fama. Solucionarà alguna cosa? Aconseguirà altra cosa que alimentar converses de setciències de bar? I jo em pregunto: quina ingesta d'excrements no és perillosa? Potser ho hauríem de preguntar a Leo Bassi.
Per avui no m'allargo més. Us deixo amb unes fotos de dissabte al parc de l'Oreneta. L'estrella, un Corb que volava alt.




01 de febrer 2017

Roma aeterna

En els meus inicis com a blogaire, un cop vaig publicar un post sobre els Verdums de l'avinguda de Roma. Durant un temps vaig patir perquè pensava que la remodelació d'aquesta via potser els havia afectat. Però com que passo per allà habitualment ja sabia que seguien allà, encara que es poden detectar més fàcilment pels reclams i refilets que per la vista. 


Com és habitual aquest hivern, a la ciutat de Barcelona almenys, hi havia una concentració moderada de Mosquiters.



Els Verdums estaven molt alterats. Es movien ràpid i en els plàtans més alts, així que la millor foto que vaig aconseguir va ser aquesta.


I per la resta, podeu comptar...






Fins la propera.

20 de gener 2017

Nihil novum sub sole

Dissabte passat, al parc del Castell de l'Oreneta, poques novetats. Cinc graus positius, un ventot emprenyador i sol. Si haguéssim de destacar alguna cosa seria l'estol de fringíl·lids: Caderneres, Gafarrons i Pinsans picotejaven entre la gespa i les floretes, envolant-se cada cop que passava un runner, un ciclista o un passeja-gossos. Però tornaven una i altra vegada, i els seus refilets alegraven una mica el matí.




Per la resta, res de nou. Una Puput -només una aquest dissabte- vol demostrar-me que es quedarà a tenyir d'estiu tot aquest hivern.


I les Cotxes fumades, que anuncien l'hivern, recordant que el temps no està tan boig.



09 de gener 2017

Paisatges hivernals

Potser no notem l'hivern en les temperatures, però en el paisatge ocellístic sí. D'acord, veiem Puputs que semblen desdir aquesta afirmació, però, per exemple, el dia 29 vaig passar pel port. Com s'hi nota l'hivern? Sobretot per la presència de Corb marí gros i de Gavina riallera o vulgar. 




I al meu carrer del barri de Sant Antoni, les ràzzies d'Aratingues mitrades, Estornells i Tudons al gener o febrer són tot un clàssic. Sense anar més lluny, la vigília de Reis ens va visitar un estol d'unes quaranta Aratingues. Potser la política d'erradicar plàtans per evitar al·lèrgies té un preu massa car, ja que sembla afavorir les espècies invasores i ocells gregaris com els estornells, que en alguns indrets porten problemes seriosos.










No hi trobeu res a faltar? Jo sí: els Pardals. No sé quant de temps fa ja que no trepitgen els meu balcó, i en altres temps ho feien.
En fi, aprofito per felicitar-vos l'any nou amb deu dies de retard.