14 de juliol 2019

Fi de temporada

El juny em vaig acomiadar del parc del Castell de l'Oreneta fins a l'octubre. Des de l'abril els canvis més destacables passen per la desaparició d'hivernants comuns com la Cotxa fumada o el Pinsà.
Tenia moltes expectatives posades en la migració, ja que es va comentar molt el pas de Papamosques de collar, però a mi només em va visitar el Mastegatatxes, que en migració no és nombrós però mai falla. Farem un llistat complet comentat. 
Per si a algú li sorprenen els registres, he de puntualitzar que bàsicament em moc pel tram que queda entre el carrer Montevideo i el carrer de Gaspar Cassadó, on hi ha quatre pins famèlics i una extensió de gespa on campen lliurement els gossos, però en moments de calma és força atractiu.Aquí va la llista.
-Colom roquer domèstic: curiosament, no es prodiga gaire; entre abril i juny nomé n'hi he vist dos exemplars.
-Tudó: potser no hi és tan habitual com a l'hivern i tardor, però hi nidifica i és abundant.


-Tórtora turca: com he comentat en altres ocasions, no és tan abundant com en altres parcs, però s'hi van deixant veure alguns exemplars.
-Ballester.
-Falciot negre.
-Gavià argentat: bàsicament sobrevolen el parc.
-Martinet blanc: un exemplar sobrevolant la ronda de Dalt (4.05.19).
-Esplugabous: sobrevolen el parc regularment.
-Puput: ha fet una segona posta a l'edifici de ESEI, tot i que mai he tingut l'ocasió de veure cap poll envolant-se.



-Xoriguer: de tant en tant es deixa veure, provinent de la zona del monestir de Pedralbes.
-Cotorreta de pit gris: nidifiquen a les torres contígües i van deixant-se caure pel parc a la recerca d'aliment i de branques.


-Gaig: més discrets en aquesta època.
-Garsa: tot un clàssic.


-Oreneta vulgar:deu nidificar a prop, perquè sempre sobrevolen la mateixa zona.
-Oreneta cuablanca: més escassa.
-Mallerenga petita: escassa però regular.


-Mallerenga emplomallada: regular.
-Mallerenga blava: la més habitual de les mallerengues.


-Mallerenga carbonera: també força abundant.
-Mallerenga cuallarga: aquest any s'ha deixat veure menys.
-Raspinell: molt discret.
-Mosquiter pàl·lid: aquest any tinc la sensació que el veig més a totes bandes.
-Mosquiter musical: un exemplar el 27.04.19.
-Bruel: regular.
-Cargolet: molt escàs.
-Bosqueta vulgar: primer cop que la detecto al parc (1.06.19)
-Tallarol de casquet: més escàs que a l'hivern, però nia aquí.
-Tallarol capnegre: força abundant.


-Pit-roig: probablement nidifica al parc, però no es fa notar com a l'hivern.
-Papamosques gris: escàs.
-Mastegatatxes: ja ho hem comentat a dalt.
-Merla: més escassa que en altres parcs.
-Capsigrany: una sorpresa; també el dia 27.04.19 al jardí de darrera de l'ESEI. 
-Estornell: també nidifica a l'edifici de l'ESEI, en bon veïnatge amb les Puputs. Tampoc en sé res del seu èxit reproductiu, però les entrades i sortides amb aliment al bec són constants.
-Estornell negre. 
-Verdum: més escàs aquest any.


-Cadernera: nidifica al parc.
-Gafarró: el mateix.


-Pardal: pel que sembla, nidifica sota les teules de l'edifici de l'ESEI.


10 de juny 2019

SOCC urbà, 2019

Estic convençut que tots aquests anys de SOCC donarien per un anecdotari ben nodrit, i penso que els que tenim un itinerari urbà podríem proporcinar-ne el gruix més gran. Ara, normalment perquè les anècdotes tinguin gràcia cal temps i distància; de vegades ni així n'arriben a tenir. 

Fer un itinerari urbà a Barcelona és viure de prop l'incivisme dels barcelonins, de milers i milers de persones que es passen les ordenances municipals pels pebrots quan no els van bé. Ciutadans de pagès, us pensàveu que els pixa-pins només toquen la pera a casa vostra? Doncs no; aquí hi hem de conviure 365 dies l'any.


Tornant al SOCC; la diferència horària entre el primer cens de primavera i el segon determina la manera diferent de ser incívics dels barcelonins. El primer sol coincidir amb l'hora de la primera pixada dels gossos. Així, en el cas de la primera secció, la del parc de la Ciutadella, la zona on potencialment la riquesa ornítica hauria de ser més gran, això es tradueix en el fet que les merles i els pit-roigs en particular es mostren menys confiats. De fet, només vaig poder detectar un pit-roig. Per la resta, en el parc hi havia sobretot les espècies més generalistes: coloms, estornells, tórtores turques, les tres espècies més comunes de psitàcids (fa temps que no es creuen en el meu camí aratingues de cap blau ni Lloros del Senegal) i -per sort- Pardals.



L'ocell més notable -encara que la seva presència al parc és habitual- va ser la Cornella.
En el segon cens encara és massa d'hora per la major part de gossos, però els barcelonins rebem els reforços del turisme de borratxera. Pel que sembla, abans que arribi jo la nit ha estat llarga, així que Gavians i Coloms comparteixen en bona companyonia el que els noctàmbuls no han estat capaços de recollir. Així, vaig recórrer la secció sota la cridòria eixordadora dels Gavians, de les Aratingues mitrades -van arribar a concentrar-se'n fins a 60-, les Cotorretes de pit gris i les Cotorres de Kramer i també Papagais, Cacatues i lleons del zoo. Si hi sumem els crits d'una francesa que reclamava un cafè i que, curiosament, anava al pas propi de la metodologia SOCC, qualsevol sent el reclam de -posem- un Papamosques gris!


Les altres seccions en tots dos censos han estat més tranquil·les. En el primer destacaria la presència de Mosquiter pàl·lid. En el segon, destacaria el Papamosques gris, fidel a la plaça de Tetuan, l'increment moderat de Gafarrons i el retorn del Verdum, que torna a nidificar a la secció després d'alguns anys.


Em sap greu haver començat tan rondinaire i acabar igual, però el que hauria de ser un moment de voluntariat agradable de vegades es transforma en un esport de risc perquè cal esquivar ciclistes i perdulaires (de vegades fins i tot individus que són les dues coses a la vegada) o en una prova d'autocontrol per no enfrontar-se a cada amo de gos que considera que les tanques no estan fetes per a la seva mascota que mira que bonica i intel·ligent que és.




Fins la propera. Espero estar més calmat, però és que ara ho tinc molt fresc tot.

06 d’abril 2019

Sequera

La pluja torna a Barcelona després de mesos d'absència. També estan començant a tornar Ballesters i Falciots negres, i els Esplugabous reemprenen els seus vols entre delta del Llobregat i Zoo com cada primavera.
Darrerament molts maldecaps m'aparten de la meva afició, però, afortunadament, les sessions d'observació d'ocells urbans de dissabte al matí al Parc del Castell de l'Oreneta són inevitables, encara que ara siguin quinzenals. 
Si fem un resum de la situació des del mes de desembre, en general cal dir que, malgrat la suavitat de les temperatures i la sequera extrema -fa dues setmanes, el parc feia pena- les dades són molt semblants a les de l'hivern passat. Això vol dir: Tudons, Pinsans, Cotxes fumades i Estornells. Malauradament, parlar de diferències sovint vol dir parlar d'absències; i aquest hivern m'han faltat el Tord i el Verdum. Aquest últim s'ha deixat sentir als jardins de les torres collindants, però no al parc mateix.


Donem pas a un llistat complet comentat:
-Aligot comú: el vaig veure per primer cop en aquesta àrea volant molt alt, el 3 de febrer.



-Xoriguer comú: Un clàssic que no es prodiga.
-Gavià argentat: a l'hivern sobrevola el parc i se sol aturar en grues i xemeneies dels edificis collindants.


-Colom: poc habitual; se'l troba més aviat per la zona del Monestir de Pedralbes.
-Tudó: un resident del parc; sí, la seva població sembla que augmenta a l'hivern.



-Tórtora turca: poc habitual, es va deixar fotografiar l'11 de gener.



-Puput: durant l'hivern no s'han deixat veure, encara que habitualment hi són.El cas, però, és que el 2 de març ja teníem un adult movent'se amunt i avall amb larves al bec i presumiblement alimentant polls en el respirador d'un edifici collindant.




-Cuereta blanca: és que els encanta la gespa...
-Cuereta torrentera: poc nombrosa, però habitual.
-Pit-roig: nombrós. Molt territorial a les últimes visites.
-Cotxa fumada: present en totes les seves modalitats tots els dies.




-Merla: escassa i menys confiada que en altres pacs urbans de Barcelona.
-Tallarol de casquet: força habitual.
-Tallarol capnegre: molt comú i fidel als seus llocs de nidificació i d'estada.
-Tallarol de garriga: poc nombrós, però se'l sol veure de pas. El dia 23 de març hi passava un exemplar.
-Mosquiter comú: força comú.




-Bruel: que mono.
-Mallerenga carbonera.
-Mallerenga blava.


-Mallerenga petita.
-Mallerenga emplomallada.
-Mallerenga cuallarga.
-Raspinell: es manifesta poc.
-Garsa: vigilant el trànsit de la Ronda de Dalt.


-Estornell.


-Pardal: més poc comú que l'any passat.
-Pinsà: abundant; no ha decrescut la presència. Veurem demà.



-Cadernera.

-Gafarró: menys que l'any passat.
-Cotorreta de pit gris.
-Cotorra de Kramer.
Seguiré atent a la nidificació de les Puputs.


08 de gener 2019

Ornithobalconing

Penso que, deixant de banda la presència al meu lloc de treball, l'única diferència entre vacances i treball és que estenc la roba amb llum solar i no de matinada. Per què començo el post amb una dada íntima? Perquè, a falta de nocturnes al meu barri, la gran diferència entre estendre la roba de dia o de nit és que de dia hi ha ocells; de nit, gent que donaria per obrir un altre blog.
Entrant en matèria, quins ocells alegren les meves esteses de roba, que em fan quedar com un veí atípic (de fet, sóc un dels pocs que estenen la roba i l'únic que ho fa amb la càmera penjada al coll)? 
Amb l'arribada de l'hivern, els lledoners han anat perdent les fulles, i això sembla que foragita els ocells petits habituals com Tallarols capnegres, Mallerengues o Mosquiters, però, pel que es veu, els lledons deuen estar al punt perquè se'ls disputen moltes espècies d'ocells.
Uns dels més fidels són els Estornells, Les darreres dues setmanes no han fallat cap dia, encara que uns dies ho han fet en quantitats considerables, però d'altres només hi ha hagut individus aïllats.





Els Tudons han estat més escassos, però regulars. Tres ha estat el nombre màxim d'exemplars.que han estat picotejant els lledons aquests dies.



Però no tots els ocells donen alegria; no perquè no sigui interessant observar-los, sinó perquè són un mal símptoma. La Cotorra de Kramer, que fins ara només sobrevolava l'àrea, de fa poc és habitual a la nostra superilla. Fa uns dies, una parella -probablement de la colònia de Ronda de Sant Pau, ens va visitar per tastar els deliciosos lledons.




Les Aratingues mitrades, rares la resta de l'any, a l'hivern fan l'agost i les veiem pel carrer amb freqüència. Galanthus se'n feia resò al seu compte de Facebook. Després d'unes setmanes fent razzies pel barri el dia de Reis van decidir aturar-se davant de casa quan la tenia plena de convidats i no era oportú obrir el balcó per congelar-los tots. Ara, avui han tornat. Han estat confiades, perquè les tenia a metre i mig i no s'immutaven. N'han vingut unes 24, calculo. 





A la festa s'hi han sumat les Cotorretes de pit gris, que sempre es fan notar més.




I, quan pensava que la desfilada s'havia acabat, he vist el terra ple de Coloms, que semblaven atiborrar-se amb les restes dels lledons que, probablement, són massa durs per als seus becs.


I fins aquí la crònica. No sóc biòleg ni ambientòleg ni res similar. Només m'agrada observar ocells, persones, la vida. Si arribo a qualsevol conclusió errònia agrairé els comentaris. Bon 2019.