25 d’octubre 2017

Rentrée

Han tornat les meves matinals de dissabte al parc del Castell de l'Oreneta. Els tres dissabtes anteriors he passat la meva horeta i mitja observant com va la migració. Ara, la meva primera sorpresa va ser veure que dos arbres que servien de talaia als ocells han desaparegut durant l'estiu. Mala notícia, penso. A més, aquest últim dissabte havien remogut la terra en el gran massís de gespa on eren aquests arbres. Quina sorpresa ens preparen els tècnics de l'Ajuntament? Si no ens haguessin decebut tantes vegades, potser podríem esperar alguna cosa bona.



Bé, passant al tema ocellístic, tenim indicis molt tímids de migració. Potser es nota una major presència de Pit-roig i de Tudó; de fet, el 7 d'octubre va passar-ne un estol força nombrós. A més, 7 i 14 hi havia força Mosquiter (comú i de Passa). 


El 21, van aparèixer un parell de Cotxes cua-roges; mai les havia vist al parc, abans.



I per la resta, pocs canvis. El proper dissabte potser no tindré dosi de pardaleig. En fi, fem el que podem amb la càmera i, em sap greu, però no he pogut introduir la llista al Ornitho.cat. Ho provaré un dia d'aquests. Tingueu uns bons dies.









25 de juliol 2017

Proles (2)

Buf! Feia temps que no em mirava el bloc i veig que vaig deixar el tema Puput molt aviat. He de dir que el tema dóna de sí. És més, l'any vinent m'apunto al projecte Nius. Resumim els fets:

28/04/2017
Es veu la Puput aportant aliment de forma espaiada a la mateixa cavitat que el dia 21 (vegeu post anterior). No es veu el pollet, que la setmana passada es veia crescudet.



6/05/2017
Una o dues Puputs (o parelles de Puputs?!?!) aporten aliments als dos respiradors de la torre. No veig cap pollet.





13/05/2017
Activitat només al respirador de l'esquerra. Arribo a veure dos adults, però no el/s pollet/s.



20/05/2017
Mateixes circumstàncies. Es veu, però, un forat taponat i un adult entrant i sortint del respirador.









27/05/2017
Començo a apuntar la freqüència de les visites. A bones hores. Visites a les 10.15, 10.50, 10.53, 10.54 i a buscar la Júlia.


3/06/2017
Ni rastre de les Puputs. Cal dir que a la finca hi ha activitat. Sembla que preparin la terrasseta per al bon temps. Fi del curs de sincro de la Júlia; fi de les visites, per tant.I fi de la violació de la intimitat d'aquesta gent.

24 d’abril 2017

Proles

Dissabte 22, al Parc del Castell de l'Oreneta, em van cridar l'atenció l'anar amunt i avall d'una Puput. Després d'una estona d'observació discreta, vaig veure que s'aturava momentàniament davant del respirador d'una torre colindant. Amb la càmera preparada, vaig esperar la següent visita, però, encara que estigués a distància prudencial, em devia detectar, perque va estar aturada una bona estona en un arbust de sota del respirador abans de tornar a desaparèixer.



Quan em va semblar que portava massa estona sense venir i, per tant, interferia massa en el seu comportament, em vaig apartar. Quan estava d'esquena, zas!, una aparició ràpida i adéu. Ara, vaig tenir temps de fer una foto. Un cop a casa, les meves sospites es van confirmar. A la foto, augmentada, es veu un pollet ja crescut reclamant la seva racció.



Per la resta, poques novetats. Només el meu primer Mastegatatxes de l'any. I no ho vaig poder comprovar, però els Gafarrons, molt pesadets, ells, sembla que també han niat. Ai, la primavera...



27 de març 2017

Tempora horribilia

A Barcelona no ens assabentem de l'arribada de la primavera pel clima, ni per les floretes, ni per altres símptomes habituals en altres contrades; aquí ens n'assabentem perquè la gent sent la necessitat imperiosa de posar-se calçat esportiu, deixar les cames a l'aire, tallar els carrers i començar a córrer. 


Això és el que va passar dissabte a Can Caralleu. No contents amb tallar el carrer, també van tenir l'ocurrència d'ocupar el parc del Castell de l'Oreneta. Mal dia per observar ocells, doncs. Fins les fotografies sortien malament. Les úniques que m'atreveixo a publicar a risc de fer el rídícul són les d'aquest Bruel. Ah, i segueixo sense veure orenetes.


Aquest cap de setmana, de postres, hem tingut la Volta Ciclista a Catalunya. Acompanyant la Júlia al parc, que ja per se no és la situació idònia per mirar ocells, l'observació es va veure amenitzada pel soroll dels helicòpters que sobrevolaven Montjuïc. Les llistes, com sempre, a l'Ornithocat. 




I la setmana vinent, la cursa del Corte Inglés. Fan venir ganes de tancar-se a casa.

10 de març 2017

Endarreriments

Les obligacions laborals m'han impedit dedicar-me a aquest bloc, però mira per on avui em ve de gust dedicar-m'hi una mica. Començarem per fa dos dissabtes. Com que estic una miqueta tip del parc del Castell de l'Oreneta vaig voler recordar per què evito Collserola com la pesta. A sobre, se'm va acudir anar precisament al pantà de Vallvidrera. Què us he de dir? Em va donar la benvinguda un ciclista que cridava a ple pulmó:
-¡Albertoooo! ¡Albertooo!



L'experiència em diu que el tal Alberto devia ser un altre ciclista o un gos. Em decanto per la primera opció; en alguns països està penat anomenar "Alberto" el teu gos, però com que el tal Alberto no va aparèixer -vaig estar temptat de buscar-lo pel fons del pantà- no ho puc assegurar amb tota certesa.

El va succeir la rècua de lladrucs dels gossos de les torres del Camí del Pantà. Tot i així, algun ocell quedava quan vaig arribar a la resclosa. Uns quatre Mosquiters feien evolucions entre la barana i els arbusts del costat. També hi havia uns ànecs fent una becaina fins que els va foragitar una colla de visitants amb gos, no podria ser d'altra manera.


El llistat complet, com és habitual en els darrers temps, a l'Ornithocat.

I el dissabte següent, tornada al parc de l'Oreneta, no fos cas que l'engolís la terra per la meva absència





. Com que hi ha un degoteig de primeres observacions d'Oreneta, pensava que seria el dia de retrobar-me amb aquesta bestiola, però quan pensava que havia vist les meves dues primeres de l'any, va resultar que es tractava de Roquerols, una observació curiosa, si tenim en compte que els precipicis i canteres més propers són una mica lluny. En fi, aquests detalls són els que alegren les sortides de l'ornitòleg aficionat. 
Per la resta, el paisatge seguia sent totalment hivernal: Cotxes fumades, concentracions de Caderneres, Gafarrons, Pinsans,.. Ja veurem què passa demà.

15 de febrer 2017

Dorsa

Dissabte passat va ser un dia curiós al parc del Castell de l'Oreneta. El dia estava força gris, com és habitual els dissabte, ves a saber per quina raó. De novetats, només un Xoriguer -penso- que vaig veure fugaçment. Per la resta, la Puput, molts Fringíl·lids, Cotxes fumades, Mosquiters,...





El curiós era, senzillament, l'habilitat que demostraven tots ells per donar-me l'esquena quan els anava a fotografiar. Així, penjaré unes quantes fotos que poden ajudar a identificar els ocells d'esquena.






Per cert, l'ICO ha publicat un mini-informe sobre els resultats de l'última edició d'Ocells dels Jardins, projecte al qual participo amb la canalla de la meva escola. Corrobora una de les sensacions que tenia: aquest any hi ha una hivernada considerable de Mosquiters comuns. Fins aviat.