Més sobre ocells i criatures

Amb les vacances, comencen les visites a parcs que queden una mica més llunyet de casa per tal que la criatura eixampli els seus horitzons. Això també seria un alicient per a mi, però la veritat és que vigilar un nen i observar ocells té un cert grau d’incompatibilitat; es corre el risc de patir estrabisme.

Les vacances, doncs, m’han portat, entre altres llocs, al Parc de la Ciutadella (dissabte 4 de juliol). Entre la calorada i tot no vaig poder observar res de destacable, malgrat ser un dels parcs més rics de Barcelona. No val la pena ni fer-ne una llista. Només en destacaria els Ànecs collverds en eclipsi, alguns amb pollets, encara. Els Pardals eren els únics que estaven una mica més actius. També vaig poder anotar alguna medalla de Cotorreta de pit gris.

També he anat a parar alguns dies al Parc Joan Miró, que malgrat les gentades –és un dels pocs parcs amb ombres- sempre permet veure espècies poc comunes a la ciutat. A més, ahir dia 8 hi vaig veure una Cotorreta de pit gris amb medallla. Com que no portava els binocles, hi he tornat avui per si hi havia sort i podia llegir-ne el número.
He encertat el dia, perquè als deu minuts queia una tromba que no m’ha permès fer gairebé res. El més interessant han estat els Raspinells i Mallerengues emplomallades, que s’haurien deixat fotografiar si no hagués estat pel diluvi. Tot i així, la llista és més digna de ser publicada.

Pardal (Passer domesticus)
Colom (Columba livia)
Gavià argentat (Larus Michaellis)
Falciot negre (Apus apus)
Ballester (Apus melba)
Cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus)
Gafarró (Serinus serinus)
Mallerenga emplomallada (Parus cristatus)
Raspinell (Certhia brachydactyla)
Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala)
Tórtora turca (Streptopelia decaocto)
Merla (Turdus merula)
Ah, i la Cotorreta amb medalleta no ha aparegut.

Setmana Santa

Queden ja només un parell de dies perquè els blocs personals s’omplin de postals i comentaris de viatges de Setmana Santa. Jo seguiré fidel als meus principis: el lloc més llunyà al qual hauré anat d’aquí a aleshores serà el castell de Montjuïc. A més, cap dia hauré sortit amb la intenció d’observar ocells. Ara bé, ja he comentat alguna altra vegada que les alegries de l’ocellaire urbà són modestes, i n’he tingut alguna. Sempre m’agrada veure la insolència amb què els Raspinells s’enfilen pel tronc dels arbres, encara que s’amaguin quan veuen l’objectiu d’una càmera. I que dues Tórtores, que simbolitzen la fidelitat, copulin amb tota impudícia en una branca baixa, és un bon símptoma en temps en què res no és segur. Això és el que vaig poder presenciar al Parc Joan Miró dimecres dia 8.

Divendres 10, tornant a casa cap a les 8 del vespre, els Falciots, barrejats amb Ballesters, ja eren força nombrosos. Aquella cridòria alegre i impertinent que ens acompanya fins a les acaballes de l’estiu (en algunes pel·lícules espanyoles fins i tot es deixa sentir a ple hivern) omplia el cel ennuvolat. Vaig veure un individu entrant en un forat d’aquells que les construccions de l’Eixample tenen a la part alta, indici clar de nidificació. En breu provaré d’esbrinar el tecnicisme emprat per referir-se al forat en qüestió i el publicaré; serà inevitable referir-s’hi un altre cop. Ara bé, si algun dels dos habituals del bloc el sap, li agraïré que m’estalviï la feina.

Raspinell (Certhia brachydactyla), Tórtora turca (Streptopelia decaocto), Falciot negre (Apus apus), Ballester (Apus melba).

Més fora que a dins

Anar a observar ocells al Zoo de Barcelona un dia de cada dia és un privilegi. És veritat que a la nostra ciutat mai es pot dir “podríem aprofitat dimarts per fer tal cosa o tal altra; segur que no hi ha ningú”. Sempre hi ha algú. Però en dia laborable només sentirem deu vegades allò de “si té dos geps és un camell; si en té un és un dromedari,” frase amb la que pares i mares de tot el món i de tota condició resumeixen la seva saviesa en matèria de zoologia davant dels seus fills.
Un dels atractius del Zoo és la coneguda colònia de Bernats pescaires (Ardea cinerea), que s’ha enriquit amb la presència de Martinets blancs (Egretta garzetta) i d’Esplugabous (Bubulcus ibis) que pidolen engrunes a les àrees de pícnic. També tindrem una lliçó pràctica per entendre el significat d’oportunisme en el regne animal.

Dimarts dia 20 em vaig proposar de passar un bon matí d’observació. A l’hivern sempre podem trobar-nos amb alguna sorpresa. En el meu cas, després d’uns quants anys d’observació, el més espectacular va ser un Blauet (Alcedo atthis) el dia 13 d’octubre del 2003. Però ni de lluny tot el que publicava en un llistat la revista del Zoo. Aquest dia en concret va ser més aviat pobre en varietat. Vaig trobar a faltar els fringíl·lids, els Tallarols, el Raspinell (Certhia Brachydactyla) y el Mosquiter (Phylloscopus collybita); ja comentava que aquest última espècie, tot i ser-hi present, darrerament es fa notar menys.

Les alegries del dia van ser la Cuereta torrentera (Motacilla cinerea), normalment associada als recintes dels grans mamífers, i el Bruel (Regulus ignicapillus); és la primera vegada que l’hi veig.
Per si és d’interès, aquí va la llista:
-Corb marí gros (Phalacrocorax carbo) (Sobrevolant el parc)
-Esplugabous (Bubulcus ibis)
-Martinet blanc (Egretta garzetta)
-Bernat pescaire (Ardea cinerea)
-Ànec coll-verd (Anas platyrrynchos)
-Gavina riallera (Larus ridibundus)
-Gavià argentat (Larus Michaellis)

-Colom (Columba livia)

-Tudó (Columba palumbus)

-Tórtora turca (Streptopelia decaocto)

-Cotorra de Kramer (Psittacula Krameri)
-Cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus)
-Cuereta blanca (Motacilla alba)
-Pit-roig (Erithacus rubecula)
-Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros)
-Merla (Turdus merula)
-Bruel (Regulus ignicapillus)
-Mallerenga blava (Parus caeruleus)
-Mallerenga carbonera (Parus major)
-Garsa (Pica pica)
-Gralla (Corvus monedula)
-Estornell (Sturnus vulgaris)
-Pardal comú (Passer domesticus)
-Pinsà comú (Fringilla coelebs).

Cotorres i Estornells amenitzen la visita amb els seus crits i xiulets. De fora, les Aratingues contribueixen a l’escàndol. I en sortir, un Alberto Fernández Díaz molt seriós canvia impressions amb un cercle de persones amb cara de pal, tot llençant llambregades al Zoo. Fernández Díaz a l’antic feu de Portabella amb un desdoblament de les instal·lacions en perspectiva. Mal auguri.