Transició

Amb l'inici del nou curs tornen les classes de natació de la meva filla i, de retruc, les dues hores de calma que ningú em pot robar al Parc del Castell de l'Oreneta. Des de principis d'octubre fins avui s'ha produït el canvi del paisatge estival a l'hivernal, un canvi que, pel que he llegit i comprovat, a vingut una mica tard. En aquest parc, bàsicament, l'arribada de l'hivern ve marcada per l'arribada de Pinsans, alguna Cuereta torrentera i per una abundància per sobre de l'habitual de Cotxa fumada i de Tudó. Les rareses en època de pas, una de dos: o em defugen o la meva perícia ornitològica per detectar-les deixa molt que desitjar.

A dia d'avui, i des de principis d'octubre, això és el que he vist:

-Gavià argentat (només sobrevolant).

-Tudó.

-Colom.

-Ballester.

-Falciot.

-Puput.

-Oreneta cuablanaca.

-Oreneta vulgar.

-Cuereta blanca.

-Cuereta torrentera.

-Pit-roig.

-Cotxa fumada.

-Merla.

-Tallarol de casquet.

-Tallarol capnegre.

-Bruel.

-Mallerenga emplomallada.

-Mallerenga carbonera.

-Mallerenga blava.

-Mallerenga petita.

-Mallerenga cuallarga.

-Raspinell.

-Estornell.

-Garsa.

-Gaig.

-Pardal.

-Pinsà.

-Cadernera.

-Gafarró.

-Cotorreta de pit gris.

-Cotorra de Kramer.

-Aratinga mitrada (només sobrevolant).

A més, Conills i Esquirols.

Respecte a fa dos anys, quan vaig començar a visitar aquest parc, els canvis els he vist en negatiu. Per exemple, fa temps que no sento ni Picot verd ni Picot garser gros. Això podria ser relativament normal, perquè darrerament m'he aficionat al tram aïllat de la resta,  més obert, que dóna al carrer Montevideo. Ara bé, trobo a faltar les aglomeracions de fringíl·lids a la gespa; és més, de moment no he detectat cap Verdum. Això es deu, amb molta probabilitat, a la pressió dels gossos, però un altre factor, penso, i ja ho vaig comentar, va ser la tala d'un parell d'arbres aïllats aneu a saber per quina raó, ja que servien de talaia i refugi.

Tinc una especial debilitat per les Puputs. Les vaig veure el primer dia i en dos mesos no les havia detectat fins ahir, que van aparèixer en un lloc més emboscat i menys transitat per gossos.

Seguirem al peu del canó.

Swamp thing

Heus aquí un post que havia promès per a fa més de dues setmanes. El día a día se'm menja. Però no sóc aquí per explicar-vos la meva trista vida, sino per a complir una promesa. Aquí va.

Fa dues setmanes, vaig passar pel pantà de Vallvidrera amb el meu fill. No acostumo a anar-hi en cap de setmana perquè està massa freqüentat, però d'alguna manera havia de matar el temps amb el meu fill adolescent. Tenia tan poques esperances de trobar res interessant que ni tan sols portava els binocles. Però sempre hi ha el moment en què lamentes haver-te'ls deixat.

Al pantà, com és habitual, no hi havia gairebé res: un Bernat pescaire, un Cabusset i un Ànec coll-verd. Per compensar-ho, el Bernat ens va brindar un bon espectacle. A la primera foto ja el vèiem assetjant alguna cosa.

Amb un moviment ràpid va atrapar i es va empassar aquest peixet.

Moralina: per més que es dessequi el pantà per eliminar-ne les espècies exòtiques, aquestes tornen i tornen. Algun cop tindrem consciència de l'impacte que pot tenir la fauna al·lòctona en els nostres hàbitats?

En fi, espero poder actualitzar aquest blog ben aviat, però aneu a saber.

Urbes Polonicae (II)

Aquí teniu el segon fascicle, tal com us vaig prometre. Si en l'anterior parlava d'allò que sobta més a una persona acostumada als jardins barcelonins... avui començo exactament igual. 

Em sembla recordar que explicava en el post passat que només un cop vaig sortir expressament a veure ocells, i ho vaig fer en un jardinet de Cracòvia on hi havia una gran varietat de túrdids: Merles, Grives i Grives cerdanes. Un grup de joves d'aquesta última espècie se'm va apropar confiat. És una cosa que em sorprèn: tinc la sensació que fora d'Espanya els animals en general i els ocells en particular es mostren més confiats. Algú més té aquesta sensació? Si és així, alguna rao hi deu haver.

A les ciutats amb mar o llacs, com Gdansk, Gizycko i Mikolajki, deixant de banda les coincidències, també hi havia espècies aquí rares. A Gdansk, per exemple, al costat de Gavines rialleres, hi havia alguna Gavina de mida petita que vaig ser incapaç d'identificar perquè no duia els binocles a sobre. A Mikolajki, a la regió dels llacs de Masúria, era fàcil veure-hi Gavines cendroses i Gavians argentats de potes roses.

I entrem ja en el que compartim amb les ciutats poloneses, començant per les poblacions passades per aigua, ja que hi som. A Gizycko, a més de les Gavines esmentades, hi havia Ànecs coll-verds -en aquell moment, en eclipsi- i fotges.

D'un canal de Gdansk és aquesta Polla d'aigua amb els seus polls.

Acabarem amb els ocells més comuns: els omnipresents Coloms, com aquest de la Catedral de Gdansk,..

El seu parent silvestre el Tudó, també de Gdansk.

A les ciutats poloneses no hi falten els Pardals. En algunes zones de Varsòvia hi abunden tant com recordo que abundaven aquí a la meva infantesa. Aquests són de Wroclaw.

Les Orenetes cuablanques gosaven niar fins i tot al mateix castell reial de Varsòvia.

I ja en nombre més escàs, s'hi trobaven també Mallerengues, especialment carboneres, com aquesta del museu del Diseny de Wroclaw.

I fins aquí el resum del periple polonès. Espero tornar aviat. Voldria dir que tinc temps per passejar-me per Barcelona amb els binocles i la càmera.

Polonicae Urbes (I)

Com ja és habitual per aquestes dates, acostumo a fer un post dedicat als ocells de les ciutats que visito durant les meves vacances. Enguany el país afortunat -o desgraciat, depèn de com es miri- ha estat Polònia, però si exceptuem una horeta a un parc de Cracòvia, diguem que no he anat a fer expressament ornitologia urbana. Presentarem el viatge en fascicles.

Per començar, cal dir que les ciutats i pobles que he visitat han estat, per aquest ordre i sense entretenir-me a introduir lletres poloneses, Wroclaw, Cracòvia, Varsòvia, Gizycko, Gdansk i Torun. El que diferencia aquestes ciutats de les nostres és. bàsicament, la gran quantitat de còrvids que s'hi veuen. I, encara que en la majoria d'elles predominava alguna de les espècies, a gairebé totes les ciutats hi convivien diversos tipus, com es pot apreciar en aquesta foto de Gdansk.

A Wroclaw, Varsòvia i Gdansk semblava que predominessin les Cornelles emmantellades; de fet, si a Polònia es fessin servir les persianes probablement ens haurien despertat les serenates que oferien aquests ocellots. Aquests eren en el pati d'un bloc de pisos d'època socialista.

I aquestes altres, que semblaven voltors al voltant de carronya al Serengueti, eren en un  parc de Gdansk que porta el nom de Ronald Reagan (per la seva faceta de president dels Estats Units, no d'actor).

En canvi, a Cracòvia, Chestochowa, Gizycko i Torun eren més abundants les G

ralles.

 

Les Garses eren presents arreu, però mai tan nombroses com les dues espècies anteriors.

La més escassa a les ciutats visitades, però, eren les Graules. En vaig veure en alguna ciutat que vaig deixar enrere, però de prop només aquesta es va deixar fotografiar amb el mòbil.

Fins aquí l'episodi d'avui. La setmana vinent tornarem amb altres ocells que no abunden en les ciutats de les nostres latituds.