Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Oreneta cuablanca. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Oreneta cuablanca. Mostrar tots els missatges

20 de juliol 2021

Fora de Barcelona

 

En aquest post m'he permès una llicència, que és la de sortir per primera vegada de la ciutat. I no gaire, no us penseu; amb prou feines uns deu kilòmetres. Concretament anirem a un pont ferroviari que salva l'obstacle del Llobregat entre el Prat i l'Hospitalet. 
El delta del Llobregat és el meu lloc preferit per anar a observar ocells quan tinc poc temps, que és gairebé sempre. Així, un dia fa tres anys, passant per sota d'aquest pont, em va cridar l'atenció una colònia d'Orenetes cuablanques que havia escollit el lloc esmentat per construir-hi els seus nius. En arribar a casa, vaig entrar a la pàgina del Projecte Orenetes i vaig veure que aquesta quadrícula situada en una mena de terra de ningú entre les dues poblacions estava lliure i, com que el projecte requereix un esforç mínim, vaig decidir participar-hi.
El primer any (19 de juliol de 2019) no vaig fer cap fotografia, sinó uns esquemes matussers que em permetien omplir la fitxa. Hi havia un total de 10 nius amb mostres d'activitat (utilitzant la terminologia del projecte).
El segon, 2020, en ple desconfinament (21 de juny), vaig optar per una fórmula híbrida: esquema i fotografies. El que passa és que la idea era, aleshores, fer fotos boniques d'ocellets amb les meves limitacions tècniques de sempre. 14 nius mostraven signes d'ocupació.
En canvi, enguany, 2021 (el 7 de juliol concretament), si que he volgut captar un testimoni gràfic de cadascun dels nius o grups de nius amb la càmera. El panorama, però, ha estat descoratjador. Ja quan m'apropava al pont -procedent del polígon industrial que he de prospectar per complir amb els protocols del projecte- em va estranyar no sentir la piuladissa dels altres anys. La major part dels nius estava destruïda; només quatre mostraven signes d'activitat.
Heus aquí les fotos:
Any 2021

Any 2020



Nius 2 i 3. Any 2021.


Nius 2 i 3. Any 2020.


Nius 4 i 5. Any 2021.


Nius 4 i 5. Any 2020.



Nius 6, 7 i 8. Any 2021.


Nius 6 i 7 amb les restes d'un altre. Any 2020.


Nius 9, 10 i 11. Any 2021.


Nius 9, 10 i 11. Any 2020.


Cal dir que el niu 11 ja estava destruït l'any 2019, però l'ocupaven uns Pardals.

Any 2021. Tram sobre el riu.


Any 2020. 


Nius 12 i 13. Any 2021.


Niu 14. Any 2021.


Tram sobre terra; orientació oposada. Any 2021.


Nius 15 i 16. Any 2021.


Nius 17 i 18. Any 2021.


Els nius que mostraven activitat enguany -malgrat que algun d'ells presentava una obertura al límit del que sembla que el fa habitable- eren els números 2, 6, 10 i 17. 
No sé la causa d'aquest fracàs. Predació? Deteriorament per la sequera? Penso que de fang, a la riba del Llobregat, no en falta. Vandalisme? La veritat és que el lloc és molt concorregut, especialment després del desconfinament. 
Per contra, un quilòmetre riu avall, aproximadament, al pont de Nelson Mandela, la colònia prospera amb tota normalitat. 










20 de setembre 2009

Larus vespertinus

Aquesta setmana no hi ha hagut novetats destacables. Només he pogut comprovar que el Poble Sec segueix sent un dels llocs preferits de l’Oreneta cuablanca, encara que sembla més difícil veure’n exemplars que fa uns anys. Un grupet d’unes cinc volava aquests dies per la mena d’abocador en què s’ha convertit la plaça de les Naves.
D’altra banda, dijous dia 16 uns 60 Ballesters –potser hi havia algun Falciot entre ells- es van deixar sentir i veure cap a les 8 del vespre per sobre de l’interior d’illa dels Tres Tombs. Sens dubte aquest fenòmen està relacionat amb la migració. El dia següent els podia comptar amb els dits d’una mà.

I l’altre, dissabte, no hi era per comprovar com anava la cosa. Al vespre em trobava pel port, i duia la càmera per fer alguna foto amb què il·lustrar aquesta entrada, encara que no tinguin res a veure amb el que he explicat. Tampoc és que expliqui gaire cosa.


(Oreneta cuablanca, Delichon urbicum; Ballester, Apus melba; Falciot, Apus sp.; Gavià argentat, Larus Michaellis)