Als qui em seguiu us recordaré que la primera posta d'enguany va acabar en desastre, amb intervenció d'agents rurals i bombers els dia 7 de juny. Una de les agents que va intervenir, però, va fer-me veure que era altament probable que hi hagués segona posta donat que les dates ho permetien. Jo vaig observar que un dels adults no apareixia de feia dies, però ella insistia que això tenia solució.
El temps li va donar la raó. Cinc dies es va passar refilant com en els dies anteriors a la primera posta. El dia 12, a migdia, em sembla sentir que els cants tenen un acompanyament. Surto i veig que, efectivament, allà hi ha dos exemplars. A les 21.30, torno a sortir i veig que dormen en els seus llocs habituals: el fil telefònic i el niu respectivament.
El dia següent sembla de moviment constant: adecenten el niu, fan notar la seva presència amb una cridòria constant... Aquesta serà la tònica dels dies següents. A les nits, van variant de lloc on dormir, però sempre una es queda al niu.
A partir del dia 18, la presència d'un dels individus al niu sembla constant. La nit de Sant Joan suposarà un patiment, però el 24 m'alleuja sentir els refilets. I el dia 30, després d'un matí amb força escàndol, arriba una tarda silenciosa; quan surto a les 18.00, en trobo una al marge del niu ocupada fent-hi alguna cosa a dins.
Segueixen uns dies en què els refilets són més discrets, per dir-ho d'alguna manera, i es veu constantment una cua que sobresurt del niu. Quan em veuen, solen voler cap als estenedors de pisos superiors.
El dia 7 de juliol, el moviment em fa pensar que ja hi ha pollets. La femella treu el cap discretament del niu estant. Els reclams de contacte són constants els dies següents.
Els dies 9, 10 i 11 de juliol a Sant Antoni es fan les festes majors quan no toca, i el soroll és constant de nit i de dia. Els trabucaires i diables són els que més fan patir.
El dia 13 de juliol em sembla sentir un pollet; el 15 ja es nota clarament la piuladissa dels pollets. Per corroborar-ne la presència, aquest mateix dia dos pollets treuen el cap. El 16 em sembla veure que hi ha un tercer. Fins al dia 21, però, no en tinc la certesa. Tinc la sensació que l'adulta és més espantadissa que no pas a la primera posta. Això fa que eviti les sortides innecessàries al celobert.
El 26 de juliol és un dia interessant. Quan surto a posar una rentadora sorprenc un adult portant aliment. Els pollets s'estiren i demostren que ja estan molt crescuts. A més, un moment que surto al carrer veig al carrer el que sembla un conflicte territorial amb una tercera oreneta.
El 28 em desperta la piuladissa a l'alçada de la meva finestra. Per no incórrer en l'error de l'any anterior, en què una de les orenetes va entrar a casa, ja teníem la porta del celobert ben tancada i d'una setmana abans no esteníem els llençols. Entreobro silenciosament la finestra del lavabo i faig passar el mòbil per l'escletxa -no se m'acut res millor. començo a gravar i veig com volen de l'estenedor a al paret mitgera. Durant una bona estona, el celobert es converteix en una pista de proves. Passada una estona, els refilets comencen a sentir-se més lluny; se les veu volant a l'alçada de la terrassa. Aquest cop la posta ha estat un èxit.
Les primeres nits els tres exemplars volanders tornen al niu, Se'ls sol veure treient la cua -probablement en un intent de protegir-se de les llums de l'edifici- mentre un o dos dels adults dormen a les proximitats. Amb el pas dels dies es fa més difícil veure'ls tots junts. Solen estar-si a les hores de més insolació i a la nit, tot i que no sempre les detecto.
Tornat d'unes vacances curtes, veig habitualment tres o quatre individus, mai més. Ara, la única incertesa és fins a quan es quedaran amb nosaltres.
Com a conclusió, sembla que tres és el nombre de pollets que poden tirar endavant en aquest niu.
