Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sant Antoni. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sant Antoni. Mostrar tots els missatges

26 de juny 2023

Orenetes al celobert 2023

 Des que fa dos anys, en ple confinament, a una parella d'Oreneta vulgar se li va acudir instal·lar-se al meu celobert, ara cada any espero amb candeletes que tornin. Enguany han tornat, i és per això que torno a plantar-me davant de l'ordinador després de tant de temps per actualitzar aquest blog. Les obligacions diàries no m'han permès anar fent actualitzacions durant mesos. Així, començarem per tal de no allargar-nos massa adreçant-nos, especialment, als qui s'afegeixen ara, però també hi ha algun detallet que els qui porteu uns anys tenint paciència amb mi convé que sapigueu.

1. Al meu celobert no tinc un punt ideal des d'on seguir amb tot detall les evolucions de les Orenetes, així que, per tal d'interferir al mínim amb la seva activitat, només surto quan ho he de fer amb algun altre propòsit. Aquest detall ha estat especialment important aquest any, ja que les orenetes semblen especialment sensibles a la meva presència.

2. Les fotografies són encara pitjors que a les anteriors ocasions perquè se m'ha espatllat la càmera "bona". 

3. Com que la
major part dels dies hauria d'anotar el que no passa, aniré directe als dies en què hi ha hagut algun esdeveniment curiós o destacable.

4. No repetiré la descripció del celobert; ja és en posts anteriors.

Comencem, doncs:

La primera Oreneta va aparèixer el dia 27 de març (els anys anteriors ho van fer, respectivament, el 14 de maig i el 2 d'abril). Com sempre, la vaig detectar pels refilets des d'un estenedor del tercer pis a primera hora del matí, i es va anar sentint al llarg del dia. A quarts d'1 de la matinada la veig desperta al niu, però surt volant i es posa en el fil telefònic que solien ocupar els anys anteriors, a l'alçada del niu.




Fins al 5 d'abril la tònica és cantar amb la sortida del sol des dels estenedors, algun retorn a migdia i a la nit, dormir al fil que hem dit o al niu. De l'1 al 4, però, sóc de vacances i no puc dir res del que passa.

El dia 6 d'abril, a la foto nocturna veig que del niu sobresurten dues cues. Sembla, per tant, que ja tenim parella. 


A partir d'aquest dia, hi haurà igualment refilets a primera hora del matí, crides llargues i activitat al niu; sembla que l'estan adecentant. A la nit, aniran canviant de lloc de dormir, però bàsicament s'estaran una al niu (de vegades visible, de vegades no) i l'altra al fil, al costat del niu o a altres sortints, però sempre a l'alçada del primer pis.





Entre el 28 d'abril i el 2 de maig no veig la que suposo que dorm al niu, però sospito que hi és; l'altra és als llocs habituals o no es veu. El dia 3 dormen totes dues al fil telefònic esmentat, però, curiosament, a una alçada entre el segon i el tercer pis. Des d'aquest dia una d'elles dormirà sempre -o gairebé- al fil telefònic a una alçada diferent de la d'anys anteriors. Tornarà a veure's una cua sobresortint del niu, i a més, a migdia les sorprendré algun cop aportant materials com plomes al niu.





A partir del 13 de maig les poques vegades que surto en veig una al fil a l'alçada del niu fent refilets de contacte; el cas, però, és que sembla que procurin passar més desapercebudes, pel qual penso que ja estan covant els ous. El dia 20, una d'elles trasteja al niu.

El dia 25 en sortir en detecto una la vora del niu. Aleshores, baixa l'altra. La que era a la vora del niu vola al fil a l'alçada del niu i l'altra s'hi acomoda i desapareix de la meva visió. Dos dies més tard es repeteix l'escena. Dedueixo que ja hi ha pollets, però no puc confirmar-ho fins al dia 29, en què se senten uns refilets molt dèbils. 

El dia 3de juny veig per primera vegada els pollets; es tracta de dos exemplars que treuen el cap quan els alimenten i tornen a amagar-se. A la matinada, un dels adults dorm a la part baixa del fil i l'altra no es veu, però probablement està ben amagada al niu. 



El dia 8, tots dos adults dormen al fil. Probablement, els pollets són prou grans i estan a punt de volar. L'endemà, un d'ells es deixa veure i m'ho confirma.



Els polls emprenen el vol l'11 o el 12 de juny. Per l'escàndol i les dates probablement és el dia 11, però la confirmació la tinc el dia 12, quan tots dos dormen al niu treient la cua. 


El dia 15 ja són tots, adults i polls, dormint fora del niu al fil de telèfon a diferents nivells. L'escena curiosa, però, la tenim el dia 19, quan em trobo la família al complet en el fil a l'alçada del quart pis.

En conclusió, pollada enguany ha estat més curta, però podem parlar d'èxit perquè no he hagut de recollir cap poll de terra ni han hagut d'intervenir els agents rurals. Veurem què ens deparen aquests tres mesos que els queden de ser amb nosaltres.

Com sempre, demano disculpes per les imprecisions i agrairé comentaris.


14 de gener 2023

Bandades

 Com és habitual, les últimes setmanes de desembre atreuen bandades nombroses d'Aratingues mitrades i Estornells al barri de Sant Antoni. Com escric cada any, l'explicació cal buscar-la en el cicle del lledoner: els lledons són molt llaminers per a aquestes dues espècies, però també per als Tudons, que la resta de l'any escadussegen. 





Fins que no s'aturen davant del meu balcó, però, les Aratingues passen unes setmanes fent volades de reconeixement pels carrers dels voltants. Enguany he tingut la sensació que s'aturaven més sovint a terrats i antennes, un comportament que havia vist en altres zones de la ciutat però no aquí. 




Els Estornells m'han semblat considerablement més nombrosos -fan de mal comptar-. El gruix de l'esbart desapareix amb els lledons; aleshores només queda algun individu aïllat.



Les Aratingues, en canvi, es resisteixen a desaparèixer. Aquesta setmana, pel que sembla, encara han fet alguna passada a escurar les branques.

I la resta d'ocells? Un altre dels clàssics, la Tórtora turca, ja està atrafegada amb copulacions i construcció de nius.


Les Merles es prenen les invasions amb filosofia i s'ho miren tot des dels terrat o els llums de Nadal esperant el seu torn per recuperar els seus dominis.


La Cotxa fumada s'ha deixat veure més aviat que l'any passat, o bé m'he estat més estona al balcó, ves a saber.

Els Pardals, tan cars de veure habitualment, han fet acte de presència. 

Els Gafarrons canten de les copes dels arbres estant a les cantonades assolellades.

També s'han deixat veure les habituals Mallerengues blaves i el Tallarol capnegre, que mai falla.

El Tallarol de casquet se m'ha mostrat per primer cop des del mes dur del dur confinament.

I també han  passat alguns Mosquiters comuns, tan escassos aquest any a ciutat. 

Les fotos, com sempre, només com a testimoni.

Bon any.


26 d’agost 2021

Orenetes al celobert (5)

 Als qui em seguiu us recordaré que la primera posta d'enguany va acabar en desastre, amb intervenció d'agents rurals i bombers els dia 7 de juny. Una de les agents que va intervenir, però, va fer-me veure que era altament probable que hi hagués segona posta donat que les dates ho permetien. Jo vaig observar que un dels adults no apareixia de feia dies, però ella insistia que això tenia solució.

El temps li va donar la raó. Cinc dies es va passar refilant com en els dies anteriors a la primera posta. El dia 12, a migdia, em sembla sentir que els cants tenen un acompanyament. Surto i veig que, efectivament, allà hi ha dos exemplars. A les 21.30, torno a sortir i veig que dormen en els seus llocs habituals: el fil telefònic i el niu respectivament. 


El dia següent sembla de moviment constant: adecenten el niu, fan notar la seva presència amb una cridòria constant... Aquesta serà la tònica dels dies següents. A les nits, van variant de lloc on dormir, però sempre una es queda al niu.



A partir del dia 18, la presència d'un dels individus al niu sembla constant. La nit de Sant Joan suposarà un patiment, però el 24 m'alleuja sentir els refilets. I el dia 30, després d'un matí amb força escàndol, arriba una tarda silenciosa; quan surto a les 18.00, en trobo una al marge del niu ocupada fent-hi alguna cosa a dins. 

Segueixen uns dies en què els refilets són més discrets, per dir-ho d'alguna manera, i es veu constantment una cua que sobresurt del niu. Quan em veuen, solen voler cap als estenedors de pisos superiors.

El dia 7 de juliol, el moviment em fa pensar que ja hi ha pollets. La femella treu el cap discretament del niu estant. Els reclams de contacte són constants els dies següents.

Els dies 9, 10 i 11 de juliol a Sant Antoni es fan les festes majors quan no toca, i el soroll és constant de nit i de dia. Els trabucaires i diables són els que més fan patir.

El dia 13 de juliol em sembla sentir un pollet; el 15 ja es nota clarament la piuladissa dels pollets. Per corroborar-ne  la presència, aquest mateix dia dos pollets treuen el cap. El 16 em sembla veure que hi ha un tercer. Fins al dia 21, però, no en tinc la certesa. Tinc la sensació que l'adulta és més espantadissa que no pas a la primera posta. Això fa que eviti les sortides innecessàries al celobert. 


El 26 de juliol és un dia interessant. Quan surto a posar una rentadora sorprenc un adult portant aliment. Els pollets s'estiren i demostren que ja estan molt crescuts. A més, un moment que surto al carrer veig al carrer el que sembla un conflicte territorial amb una tercera oreneta.


El 28 em desperta la piuladissa a l'alçada de la meva finestra. Per no incórrer en l'error de l'any anterior, en què una de les orenetes va entrar a casa, ja teníem la porta del celobert ben tancada i d'una setmana abans no esteníem els llençols. Entreobro silenciosament la finestra del lavabo i faig passar el mòbil per l'escletxa -no se m'acut res millor. començo a gravar i veig com volen de l'estenedor a al paret mitgera. Durant una bona estona, el celobert es converteix en una pista de proves. Passada una estona, els refilets comencen a sentir-se més lluny; se les veu volant a l'alçada de la terrassa. Aquest cop la posta ha estat un èxit. 

Les primeres nits els tres exemplars volanders tornen al niu, Se'ls sol veure treient la cua -probablement en un intent de protegir-se de les llums de l'edifici- mentre un o dos dels adults dormen a les proximitats. Amb el pas dels dies es fa més difícil veure'ls tots junts. Solen estar-si a les hores de més insolació i a la nit, tot i que no sempre les detecto. 




Tornat d'unes vacances curtes, veig habitualment tres o quatre individus, mai més. Ara, la única incertesa és fins a quan es quedaran amb nosaltres.

Com a conclusió, sembla que tres és el nombre de pollets que poden tirar endavant en aquest niu.