25 de juny 2010

Back in the Saddle

Diumenge 20 de juny finalment vaig decidir sacrificar unes horetes de son per passar una estona observant ocells. Com que l’última edició del SOCC em va deixar la sensació que n’hi havia poca varietat, vaig pensar que seria escaient comprovar si només era una sensació.
Doncs bé, a banda de no veure-hi res d’espectacular, tampoc se sentien els cants del dia del SOCC. Havent-hi pollets a casa, suposo que els ocells proven de passar desapercebuts. Tot i així, en els intervals entre indigent i turista que no paga hotel, entre turista que no paga hotel i gos, entre gos i corredor de footing, entre corredor de footing i individu que acaba la festa al parc i entre individu que acaba la festa al parc i indigent vaig aconseguir fer alguna observació interessant.
Per exemple, aquest Estornell que alimentava el seu pollet en el niu del plàtan em va tenir entretingut una bona estona.


Vaig comptar 18 Cotorretes de pit gris amb medalla, com aquesta que alimentava un poll crescudet.

O aquests Ànecs collverds, que nedaven als meus peus sense timidesa.


Estava d’esquena quan va aparèixer aquest Gavià argentat amb, segons em va semblar, un colom al bec i els va foragitar qui sap on.

Els polls d’oca que comentava fa unes setmanes el Ricardo Ramos al seu bloc, com es pot apreciar, ja estan força crescuts.

I aquest “pajarito sin cola” devia estar molt escarmentat, perquè no va haver-hi manera de fer-li una foto mínimament digna.


Heus aquí la llista completa d’observacions (entre les 6.20 i les 8.30):
Oca (Anser anser)
Ànec coll-verd (Anas platyrhynchos)
Bernat pescaire (Ardea cinerea).
Polla d’aigua (Gallinula chloropus)
Gavià argentat (Larus michaellis).
Xoriguer (Falco tinnunculus)
Colom (Columba livia).
Tudó (Columba palumbus).
Tórtora turca (Streptopelia decaocto).
Cotorra de Kramer (Psittacula Krameri).
Cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus).
Aratinga de cap blau (Aratinga acuticaudata).
Aratinga mitrada (Aratinga mitrata).
Falciot (Apus apus)
Cuereta blanca (Motacilla alba).
Pit-roig (Erithacus rubecula).
Merla (Turdus merula).
Raspinell (Certhia brachydactyla)
Mallerenga blava (Parus caeruleus).
Mallerenga carbonera (Parus major).
Garsa (Pica pica).
Gralla (Corvus monedula).
Estornell vulgar (Sturnus vulgaris).
Pardal comú (Passer domesticus).
Gafarró (Serinus serinus).
Ara, l’observació del dia va ser un senyor que passejava dos gossos... LLIGATS! Vaig estar a punt de fer-li una foto perquè els que em seguiu em creguéssiu, però em temo que l’interessat no hauria interpretat correctament les meves intencions.

17 de juny 2010

Noctua

Una manera que tinc d’obligar-me a sortir és implicar-me en algun projecte. Així va començar la meva col·laboració amb el programa Noctua de seguiment de rapinyaires nocturns. La quadrícula que prospecto no es troba estrictament a Barcelona ciutat, i no per falta de ganes o de matèria estudiable. El problema és la impossibilitat de cobrir les cinc estacions en un període de dues hores en una ciutat amb aquest trànsit. Vaig escollir, doncs, cinc punts de la serra de Collserola.
Això fa que aquest post sigui atípic dins d’aquest bloc, ja que només una de les estacions es troba en el terme municipal de Barcelona, si es pot considerar Barcelona el nucli secessionista de Vallvidrera. També m’agradaria pensar que, a causa de la foscor, les fotos són atípicament pitjors del que és habitual.
Entrant en matèria, el cens té els mateixos inconvenients que un cens urbà: cotxes, gossos, gent i, en conseqüència, soroll. Tot i així, de tant en tant es deixa sentir l’udol d’algun gamarús per damunt dels lladrucs dels gossos o el xiscle d’un mussol entre guitarres flamenques dels que fan botellón a Sant Feliu de Llobregat.
En les últimes edicions, de les quatre espècies que han tingut a bé manifestar-me la seva presència (el Gamarús Strix aluco, el Mussol Athene noctua, el Xot Otus scops i l’Enganyapastors Caprimulgus europaeus) només el primer ha estat regular, i no amb profusió. Concretament, a l’última, només he sentit un màxim de dos exemplars al pantà de Vallvidrera en les dues últimes sortides.
Tot i l’escassedat d’ocells nocturns, mentre espero la posta del sol a la primera estació tinc l’ocasió de sentir l’últim concert del dia. La setmana passada aquest concert anava a càrrec de Tallarols capnegres (Sylvia melanocephala), Pit-roigs (Erithacus rubecula), Rossinyols (Luscinia Megarrynchos), Tudons (Columba palumbus), Merles (Turdus merula), Mallerengues carboneres (Parus major) i un Picot verd (Picus viridis).
Per estrany que sembli, el gran espectacle l’ofereixen els Falciots (Apus apus). Jo em situo en un punt elevat, i aquests ocells passen de la vessant del Vallès a la barcelonina a ran de terra, fins al punt que és perfectament audible el soroll de les seves ales tallant l’aire.
A més, darrerament un Xoriguer (Falco tinnunculus) s’instal·la en els cables d’alta tensió per valorar la situació ignorant la meva presència.
I aquesta vegada també va acudir a la cita un Gaig (Garrulus glandarius). Per tancar l’espera, dos Bernats pescaires (Ardea cinerea) van passar volant cap a ponent (cap al Delta del Llobregat o el pantà de Vallvidrera?).
Ja em perdonareu, però m’incomoda menys aquesta companyia que la dels que emulen el Cadillac solitario del Loquillo.

03 de juny 2010

Tristia

Dilluns dia 31, el rotatiu 20 minutos publicava la següent noticia:
http://www.20minutos.es/noticia/722625/0/aves/barcelona/matan/

Si l’afegim a la carta sobre la mort de la femella de Falcó pelegrí de la Sagrada Familia que vaig publicar fa dues entrades, la nostra confiança en les institucions decreix per moments. Aquest cop, però, no sé si m’entristeix més aquesta nova demostració de salvatgisme dels meus conciutadans –alguns el volen anomenar incivisme- o aquesta petita mostra dels estralls que ha fet l’esperit de la LOGSE en la competència lingüística d’algunes generacions. El titular no té preu; cal estar molt avesat a l’escriptura automática per trobar la relació que té amb el redactat de la noticia. En fi. I ara, una mica de nepotisme. Un oncle meu també té un bloc, i aquest cop publica un post que ens pot interessar als aficionats a l’ornitologia. Us en passo l’enllaç.
http://centenariomanolodelarco.blogspot.com/2010/06/juan-massague-2-enero-1955.html