El curiós incident de la cotorra a mig matí

Aquest matí, a la superilla de Sant Antoni s'ha produït un incident que hauria passat desapercebut si no hagués estat perquè un panxut de metre vuitanta-tres s'ha aturat al mig del pas, entorpint la lliure circulació de vianants, ciclistes i vehicles, ha tret una càmera de la seva butxaca i s'ha posat a fer fotos a les branques d'un arbre.

La cosa ha anat així: passava jo apressat perquè m'havia deixat l'olla al foc a càrrec del meu fill, que és el més semblant a deixar-la desatesa, quan m'ha cridat l'atenció que els refilets alegres dels Pardals es transformessin en reclams d'alarma. Aleshores he vist allà lluny, en un dels plàtans que sobreviuen a la propdita superilla una taca verda. Quan m'hi he apropat s'han confirmat les meves pors: es tractava d'una Cotorra de Kramer. 

La Cotorra estava aturada en un branquilló davant una cavitat de les que tenen els plàtans d'una certa edat i furgava a dins. En una ocasió ha tret una mena de plomissol, probablement material d'un niu. En algun moment algun dels Pardals se li ha plantat davant i l'ha obligada a moure's (si mireu amb atenció es veu a les dues últimes fotos), però ben poc pot fer-hi un moixó davant d'una bestiassa amb aquest bec i aquestes dimensions. 

No m'he pogut aturar gaire més -recordeu l'olla al foc-, per la qual cosa no puc dir com ha acabat l'escena, però està clar que només li faltava al nostre Pardal la competència d'aquesta espècie exòtica tan agressiva. Pel que sembla, la petita colònia de Ronda de Sant Pau s'ha consolidat i probablement està en expansió, ja que cada cop es deixen veure més per Ronda de Sant Antoni i la superilla en general. Els plàtans van molt buscats i l'Ajuntament sembla entestat a substituir-los per espècies "menys al·lèrgenes" sense tenir en compte la important funció ecològica d'aquests arbres. No sóc biòleg ni ambientalista, però sí observador, i la meva experiència em diu que omplir la ciutat de verd, emprant l'expressió de la retòrica oficial, no ha contribuït a una varietat d'espècies més gran, i difícilment ho farà perquè els gossos els han fet seus. En canvi, conservar aquests arbres vells és fonamental per conservar un patrimoni a què no hauríem de renunciar.

Ornithobalconing

Penso que, deixant de banda la presència al meu lloc de treball, l'única diferència entre vacances i treball és que estenc la roba amb llum solar i no de matinada. Per què començo el post amb una dada íntima? Perquè, a falta de nocturnes al meu barri, la gran diferència entre estendre la roba de dia o de nit és que de dia hi ha ocells; de nit, gent que donaria per obrir un altre blog.

Entrant en matèria, quins ocells alegren les meves esteses de roba, que em fan quedar com un veí atípic (de fet, sóc un dels pocs que estenen la roba i l'únic que ho fa amb la càmera penjada al coll)? 

Amb l'arribada de l'hivern, els lledoners han anat perdent les fulles, i això sembla que foragita els ocells petits habituals com Tallarols capnegres, Mallerengues o Mosquiters, però, pel que es veu, els lledons deuen estar al punt perquè se'ls disputen moltes espècies d'ocells.

Uns dels més fidels són els Estornells, Les darreres dues setmanes no han fallat cap dia, encara que uns dies ho han fet en quantitats considerables, però d'altres només hi ha hagut individus aïllats.

Els Tudons han estat més escassos, però regulars. Tres ha estat el nombre màxim d'exemplars.que han estat picotejant els lledons aquests dies.

Però no tots els ocells donen alegria; no perquè no sigui interessant observar-los, sinó perquè són un mal símptoma. La Cotorra de Kramer, que fins ara només sobrevolava l'àrea, de fa poc és habitual a la nostra superilla. Fa uns dies, una parella -probablement de la colònia de Ronda de Sant Pau, ens va visitar per tastar els deliciosos lledons.

Les Aratingues mitrades, rares la resta de l'any, a l'hivern fan l'agost i les veiem pel carrer amb freqüència. Galanthus se'n feia resò al seu compte de Facebook. Després d'unes setmanes fent razzies pel barri el dia de Reis van decidir aturar-se davant de casa quan la tenia plena de convidats i no era oportú obrir el balcó per congelar-los tots. Ara, avui han tornat. Han estat confiades, perquè les tenia a metre i mig i no s'immutaven. N'han vingut unes 24, calculo. 

A la festa s'hi han sumat les Cotorretes de pit gris, que sempre es fan notar més.

I, quan pensava que la desfilada s'havia acabat, he vist el terra ple de Coloms, que semblaven atiborrar-se amb les restes dels lledons que, probablement, són massa durs per als seus becs.

I fins aquí la crònica. No sóc biòleg ni ambientòleg ni res similar. Només m'agrada observar ocells, persones, la vida. Si arribo a qualsevol conclusió errònia agrairé els comentaris. Bon 2019.

La sortida i la posta

Avui, en el meu afany de localitzar dormidors de Cotorra de Kramer, m'he arribat a Montjuïc. No n'he detectat cap, però almenys he passat una bona estona. No és que hagi vist res d'espectacular, però feia temps que no aconseguia treure'm la mandra de sobre per fer alguna cosa així. La llista es quasi tan llarga com el nombre de fotos desastroses. En ordre d'aparició és la següent: 

Pit-roig (uns quants més de l'habitual; migrants o hivernants)

Tallarol de casquet (el mateix).

Merla.

Garsa.

Gavià argentat.

Cuereta blanca.

Tallarol capnegre.

Cotorreta de pit gris.

Mallerenga emplomallada.

Ballester (volant molt alt, probablement en migració).

Estornell (un altre símptoma que l'hivern s'apropa).

Colom.

Pardal.

Cotorra de Kramer.

Tudó.

Cadernera.

Gafarró.

Tórtora turca.

Mallerenga carbonera.

Mosquiter.

I al vespre, cap a la Ciutadella a fer el seguiment de les Cotorres de Kramer. L'espera sempre es fa agradable. Com que les Cotorres de Kramer són les últimes a callar, puc veure com es posen a dormir els altres ocells. 

Aquest és el soroll que fa una colònia just abans de callar.

Cuando despertó, la Psittacula todavía estaba ahí

Dissabte al vespre vaig continuar amb el cens de Cotorra de Kramer que estic duent a terme al parc de la Ciutadella. Si vaig escollir un mal dia per a la primera exploració -11 de setembre-, les Festes de la Mercè tampoc és que siguin bones dates.

Situat davant del Parlament, vaig esperar que arribessin. Acostumen a fer una paradeta al Zoo abans d'ajocar-se. Aquest exemplar amb medalla em va servir de referència...

...perquè al matí següent vaig poder comprovar que continuava allà.

Després, es van dispersar pel parc i pel passeig Lluís Companys.

Per tal de rentabilitzar les hores de son a què havia renunciat, vaig fer un tomb per la Ciutadella i els voltants, on vaig poder observar les altres tres espècies de psitàcids comunes a la nostra ciutat, com les Cotorretes de pit gris,...

...o aquest estol mixt d'Aratingues de cap blau...

...i Aratingues mitrades. 

D'altra banda, a risc de ser pesat, vaig fotografiar i publicaré fotos dels ocells que mai fallen a la ciutadella: la Merla,

la Cuereta blanca,...

la garsa,..

la Mallerenga carbonera,...

o la Gralla.

Per cert, després del 27 de setembre, segons com vagin les coses, tindran validesa unes dades compilades per a la Sociedad Española de Ornitología? 

Els psitàcids i jo (II).La cotorra de Kramer

No sé si és gaire apropiat dedicar un post a la meva relació amb les Cotorres de Kramer (Psittacula Krameri) perquè, en certa manera, és gairebé nul·la. Però, si em seguiu, ja deveu haver notat que me les enginyo molt bé per escriure ratlles sobre no-res. Comencem, doncs.
Fa un parell de setmanes comentava que, en un principi, no em prenia la molèstia de considerar les cotorres. I en l’entrada anterior lamentava haver estat incapaç de trobar-ne per fer-los una fotografia mínimament decent. Ara ja en tinc unes quantes. Elles van fer tots els possibles perquè n’aconseguís una bona fotografia, però el que veieu aquí és tot el que he pogut obtenir. Com podeu observar, una d’elles té DNI. I és que la Cotorra de Kramer és la segona espècie de psitàcid més abundant a Barcelona.

La seva identificació és força senzilla, si la comparem amb les altres espècies naturalitzades de la ciutat: fixeu-vos en el collaret –el natural, no l’artificial,- el color del bec i el dels ulls. A més, els sons que emeten no es poden confondre amb els de les altres cotorres.

És una de les altres espècies que em porten de cap quan faig el SOCC del passeig de Sant Joan, perquè nidifiquen en forats de plàtans del Zoo de Barcelona i del parc de la Ciutadella i, a primera hora del matí, fan volades amunt i avall d’aquí al passeig Lluís Companys i del passeig Lluís Companys a casa, amb la qual cosa els comptatges acaben sent estimacions aproximades. El vespre també és bona hora per observar-les; l’escàndol que armen és impressionant.

Una altra zona de la ciutat on es poden veure és Montjuïc, especialment els voltants del museu d’Arqueologia. Aquí us recomano que, a menys que busqueu emocions més fortes, demostreu que les vostres intencions són purament ornitiològiques portant els binocles a la vista i mantenint la mirada alçada, sense intercanviar somriures amb els jovenets que volten per allà.