Obrim aquest post número 200 amb el desenllaç d'aquesta, fins ara, primera posta.
Havíem acabat l'anterior amb els ous suposadament eclosionats, i realment, durant uns dies el tràfec va ser constant: entrades contínues de la parella amb reclams de contacte, piuladissa cada cop més audible,... però els pollets encara no es veien. Quan sortia al balcó, veia els progenitors volant a l'alçada de les copes dels arbres i, periòdicament, pujant per després baixar pel celobert.
El dia 23 de maig només veig un dels adults. És la nit que plovisqueja a Barcelona i, per tant, en un principi no li dono importància; penso que s'ha aixoplugat bé.
El dia 24 em sembla endevinar el primer pollet, però no ho podria assegurar.
El dia 26 ja estic convençut que un dels progenitors ha desaparegut de l'escena. És el primer dia que veig clarament plomissol i la punta del bec de dos pollets.
El dia 27 comencen a encadenar-se i desencadenar-se les desgràcies. Arribo de la feina, trec el nas pel celobert i veig una cosa estranya al terra que no és altra cosa que un dels pollets. És molt petit i, per l'aspecte, no penso que pugui prosperar. Tanmateix, assessorat pels agents rurals, el porto a una clínica veterinària després d'una discussió amb la recepcionista sobre quines espècies estan protegides i quines no. Poso el pollet en una caixa de sabates amb un drap de cuina i m'adreço cap al veterinari. Abans de pujar al taxi m'asseguro que encara és viu. Un cop al destí, totes les reticències queden al marge. Me'n vaig amb la sensació que he deixat la bestiola en bones mans.
Els dies següents procuro espaiar les sortides per evitar nous accidents i només surto a la nit a comprovar que l'únic adult dorm al fil de telèfon i, excepcionalment, al niu. A partir del 30 de maig es va deixant veure un únic pollet. Em faig creus que les orenetes puguin viure amb llum a totes hores i els escàndols que armen de tant en tant els veïns.
El 5 de juny, sota els efectes de la segona dosi de la vacuna, sembla que el pollet comenci les seves pràctiques de vol, així que entro corrents no sigui cas que, com l'any anterior, entri dins de casa. També veig a terra una cosa, però acostumat que els veïns tirin de tot no hi paro esment.
El dia següent, amb el cap ja més clar, veig que la "cosa" de terra era un pollet que devia portar dies mort -tot i que només portava allà des del dia anterior- i que l'aleteig de l'altre pollet es devia a que s'havia enganxat una pota amb els cabells que havien aportat els adults com a material per al niu.
Nova trucada als agents rurals, doncs, que es presenten unes tres hores després perquè estaven fent una altra intervenció complicada. Arribades dues agents, valoren la situació i arriben a la conclusió que cal avisar els bombers perquè els seus mitjans no els permeten dur a terme el rescat. Tot i així, una d'elles s'enfila en una escala i, amb una xarxa enganxada a un pal extensor d'aquests per pintar sostres que corria per casa, sosté l'oreneta amb la intenció que no pateixi tant. Mentrestant, l'adult va fent passades intimidatòries sense gaire efecte.
Els bombers triguen una mitja hora més i la pobra agent que sosté el pollet ja no sap com posar-se. Arriben cinc bombers i el meu celobert esdevé el més semblant al camarot dels germans Marx; nova valoració de la situació i s'arriba a la conclusió que el més fàcil serà despenjar-se des del tercer pis perquè no hi ha ningú ni al primer ni al segon. Us he parlat algun cop dels veïns del tercer? Segur que no gaire perquè això és un blog d'ornitologia, però són un tema recurrent entre les meves amistats. Ens arriba el soroll de les negociacions, però mentrestant, com que l'agent que sosté la xarxa està a punt del col·lapse, la seva companya fa una maniobra per socórrer-la i... el pollet queda alliberat! L'actuació dels bombers queda suspesa.
Abans de continuar, m'agradaria deixar clares les coses. L'actuació de les dues agents rurals va ser professional i va anar més enllà del que se'ls pot exigir. El que lamento és que la manca d'efectius impedeixi actuacions més ràpides i efectives. De la mateixa manera, és inacceptable que treballin amb material poc adequat per situacions que, en realitat, tampoc són d'una gran complexitat. Així, aplaudeixo i agraeixo la seva actuació; només que hauria preferit que estiguessin més ben equipades. Elles m'imagino que també.
Tornant a les orenetes, el resultat: un pollet mort i dos a Torreferussa i un adult desaparegut.
El dia 7 de juny comença amb l'adult restant cantant com feia temps que no es sentia. Però això, us entusiasmi o no, ja és una altra història. Tornaré amb el post 201, que no anirà d'orenetes.
