Mandra canicular

 No sé a vosaltres, però amb aquestes calorades a mí em pot més la mandra que l'afició. Em vaig haver d'obligar a penjar-me els binocles i anar al Jardí Botànic de Barcelona a una hora del tancament. No és el moment ideal, però abans de les 19.00h a ciutat no es pot ni respirar. La llista d'ocells, doncs, queda molt curta i sense cap aportació d'aquelles que creen afició.

Les protagonistes, si ens hem de guiar pel nombre i el soroll, van ser les Cotorres de Kramer i les de Pit Gris juntament amb les Garses.

Les segueixen les Tórtores Turques.

Probablement, el més interessant de la tarda van ser els estols de Caderneres, que mai fallen aquí, acompanyades d'un nombre elevat de volantons.

També anaven amb els seus volantons els Tallarols de Casquet i Capnegres, encara que no n'hi ha testimoni fotogràfic.

Altres espècies presents van ser el Pardal Comú, l'Estornell Vulgar, el Tudó, Orenetes Vulgar i Cuablanca, la Mallerenga Carbonera i, sobrevolant el parc, el Gavià argentat. 

Tornada al Botànic

 Les circumstàncies fan que no pugui gaudir de l'observació d'ocells urbans -i no urbans- com en altres temps. Això sí, provo d'aprofitar qualsevol moment per anar a algun punt amb una mica de verd i -el més difícil- tranquil·litat a veure què se'm posa al davant.

Diumenge, quan la cursa d'aquesta setmana ja era a les acaballes, vaig decidir passar mitja horeta al Jardí Botànic de Barcelona. Aquest lloc en el seu moment em va donar algunes alegries; ara feia temps que no hi anava. Com que tinc aquest do, vaig escollir un dia en què l'entrada era gratuïta, motiu pel qual estava més concorregut del que és habitual. Entre això i les presses no va resultar un dia gaire afortunat. Lluny queden els dies en què hi veia Durbecs, algun Blauet i Pardals de bardissa; fins i tot un cop s'hi va aturar fugaçment un estol d'unes quaranta Fredelugues (cal tenir en compte que eren temps en què encara no s'havia completat la barbaritat que va suposar el Pla Delta).

Però ja divago. Aquest diumenge l'única sorpresa va ser sorpresa relativament: una Puput rerassagada o resident, que ja acostuma a ser habitual a les nostres contrades en aquestes dates. La llista d'avistaments és la següent:

    -Gavià argentat.

    -Cotorreta de pit gris.

    -Colom.

    -Tudó.

        -Puput.

        -Cuereta blanca.

    -Pit-roig.

    -Merla.

    -Tallarol capnegre.

    -Tallarol de casquet.

    -Mosquiter vulgar: força abundant.

    -Mallerenga carbonera.

    -Mallerenga petita.

    -Garsa: omnipresent, com sempre.

    

    -Estornell.

    -Pinsà.

    -Verdum.

    -Cadernera.

També vaig veure fugaçment un rapinyaire que en un primer moment em va semblar una cosa però que, vista la foto ara me'n sembla una altra. No aventuraré cap nom per no posar-me de peus a la galleda i perdre la poca credibilitat que em deu quedar com a ocellaire, però si algú hi veu alguna cosa, agraïré comentaris.

A reveure.

Nunc reddit animus

Gairebé no m’ho podia creure: dimecres vaig poder passar dues horetes –entre dos quarts de tres i dos de cinc- al Jardí Botànic. Poques vegades les condicions que hi he trobat eren tan bones com aquest dimecres, 3 de novembre: els nens a l’escola, pocs turistes, cap soroll de serres mecàniques, aspiradores o d’altres eines de jardineria, pocs estrangers i cap autòcton.

Des del punt de vista dels ocells, cap sorpresa, però l’alegria de saber que tot segueix en el seu lloc. La sobreabundància de Pit-roig i la presència de Cotxa fumada i Pinsà comú ens indiquen que la tardor ja és aquí, encara que les temperatures no ho corroborin.
La llista d’espècies observades és la següent:
-Esparver ((Accipiter nisus). És la segona vegada que el veig per la zona i per aquestes dates. La primera vegada havia pensat que era un migrador rerassagat; ara començo a pensar que potser és un exemplar resident.
-Xoriguer (Falco tinnunculus). Una femella encalçada per tres garses.
-Gavià argentat de potes grogues (Larus michaellis).
-Colom (Columba livia). Fora del jardi.
-Tudó (Columba palumbus).
-Tórtora turca (Streptopelia decaocto).
-Cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus).
-Cotorra de Kramer (Psittacula Krameri). Un parell s’hi va aturar un moment.
-Pit-roig (Erithacus rubecula).

-Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros).
-Merla (Turdus merula).
-Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla).
-Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala).
-Mosquiter vulgar (Phylloscopus collybita).
-Mallerenga carbonera (Parus major).
-Mallerenga petita (Parus ater).
-Garsa (Pica pica).
-Estornell (Sturnus vulgaris).
-Pardal comú (Passer domesticus).

-Pardal xarrec (Passer montanus).
-Pinsà vulgar (Fringilla coelebs).
-Gafarró (Serinus serinus).
-Cadernera (Carduelis carduelis).

Audentes fortuna iuvat

Encara que estiguem en període vacacional no em puc queixar gaire. L’estiu no sol ser massa bona època per sortir a observar ocells, i si a això se li afegeix un marrec donant guerra constantment, els dies poden ser ben poc fructífers. Però insisteixo, la cosa no ha anat malament del tot.
Dimecres dia 15 vam assistir amb el meu fill a una activitat al Jardí Botànic, que sempre és un dels llocs bons per als ocells. Encara que no em pogués concentrar en els ocells, sí que anava parant l’orella i llençant mirades al meu voltant per si hi havia alguna cosa interessant, i aquesta és la llista:

-Gavià argentat (Larus Michaellis). Cap al tard, volaven en estols prou abundants cap als penya-segats de Montjuïc.
-Colom (Columba livia).
-Tudó (Columba palumbus).
-Tórtora turca (Streptopelia decaocto).
-Cotorra de Kramer (Psittacula Krameri). Dos exemplars van sobrevolar el jardí a gran alçària.
-Cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus). En aquest jardí se les sent més que no se les veu.
-Puput (Upupa epops).
-Oreneta vulgar (Hirundo rustica). Unes quantes es remullaven a l’estany. Premi per a qui les trobi a la foto.

-Oreneta cuablanca (Delichon urbicum). Vaig estar content de retrobar-les; cada dia en veig menys.
-Cuereta blanca (Motacilla alba).
-Tallarol capnegre (Sylvia atricapilla). Abundant; suposo que les niuades d’aquest any han estat generoses.
-Mosquiter comú (Phylloscopus collybita).
-Garsa (Pica pica).
-Estornell vulgar (Sturnus vulgaris).
-Pardal comú (Passer domesticus).
-Pardal xarrec (Passer montanus).
-Cadernera (Carduelis carduelis).
Ben segur que la llista queda curta, però insisteixo, l’objectiu de la sortida era un altre.

Pel que fa a dijous 16, vaig aprofitar dues horetes lliures per anar al Parc Joan Miró a veure si trobava la Cotorreta de pit gris amb medalla que citava en el post anterior i que se’m mostrava esquiva. Aquest cop, malgrat tractar-se d’hores intempestives (les quatre de la tarda conviden més a fer una migdiada que a passejar-se sota el sol estival), la sort em va ser propícia, i sense haver d’esperar-me gaire. Ben aviat va passar volant per sobre del meu cap. Vaig seguir-la cap al lloc on considerava que s’aturaria i allà era, coixejant i arrosegant la seva ala dreta enmig d’uns coloms que picotejaven el terra. M’hi vaig apropar amb els binocles i, finalment, després d’una setmana de persecució, em va permetre que li llegís el número de la medalla; que em permetés que la fotografiés ja hauria estat massa deferència. Després fins i tot em va permetre fer un tomb pel parc buscant altres ocells que detallo aquí sota.
-Gavià argentat (Larus Michaellis).
-Colom (Columba livia).
-Tórtora turca (Streptopelia decaocto).
-Cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus).
-Ballester (Apus melba)
-Cuereta blanca (Motacilla alba).
-Merla (Turdus merula).
-Tallarol capnegre (Sylvia atricapilla).
-Mosquiter comú (Phylloscopus collybita).
-Mallerenga emplomallada (Parus cristatus).

-Raspinell (Certhia brachydactyla). La foto està moguda, però del dret; es tracta d’una branca.
-Garsa (Pica pica).
-Pardal comú (Passer domesticus).
-Gafarró (Serinus serinus). Un altre premi per a qui el vegi.

Ens hauria de cridar l’atenció un detall: a cap de les dues llistes hi apareix el Falciot negre (Apus apus). Bé, és molt fàcil determinar la data en què es veu el primer ocell d’un any després de la migració, però l’últim ja és més pelut. M’he adonat que, aquesta última setmana, només he vist falciots al vespre, i avui només un. És clar que encara se’n deixaran veure molts, però la seva cridòria ja no forma part dels sons que ens acompanyen durant uns mesos a la ciutat.

Festival de fringíl·lids

El Jardí botànic d’espècies mediterrànies és un dels millors llocs d’observació d’ocells que podem trobar a la ciutat. Com que els ornitòlegs barcelonins estem acostumats a no sentir els avions al delta del Llobregat –alguns, segons sembla, no senten ni els fotògrafs “de natura”- seran capaços d’aïllar-se del soroll de les eines els jardiners.

Ahir, dia 3 de març, hi vaig passar a comprovar si els migrants començaven a fer-hi acte de presència, però m’hi vaig trobar una situació ben curiosa. D’una banda, les espècies presents eren les que s’hi poden trobar qualsevol dia de l’hivern més cru. De l’altra, l’escàndol que armaven era més propi de l’efervescència primaveral. Gafarrons (Serinus serinus) i Caderneres (Carduelis carduelis) ja assajaven les seves copulacions, i les Garses (Pica pica) s’esmerçaven a arranjar els seus nius.

Suposo que el nombre de visites –unes cinc persones amb les quals ni vaig coïncidir- va fer que la sortida es pugués considerar un èxit. El nombre d’espècies era gairebé el de sempre, però semblava que es deixessin veure més. He dit veure, no fotografiar. Les fotos que publico semblen més aviat tretes d’un concurs de l’ocell misteriós. Com que no sóc amic dels premis ni dels càstigs, passo a indicar els ocells de què es tracta: Pinsà comú (Fringilla coelebs), Verdum (Carduelis chloris) i Durbec (Coccothraustes coccothraustes) graciós que em va arruinar la foto girant-se en el precís moment de prémer el botonet. Passo al llistat complet, comentat quan convé:

-Gavià argentat de potes grogues (Larus michaellis).
-Colom (Columba livia). Solen passar sobrevolant el jardí; mai n’hi he vist d’aturats.
-Tudó (Columba palumbus).
-Tórtora turca (Streptopelia decaocto).
-Aratinga (Aratinga sp.). Un estol de deu va sobrevolar el jardí i no vaig ser capaç d’esbrinar de quina espècie es tractava.
-Pardal de bardissa (Prunella modularis). És la segona vegada que detecto l’espècie al jardí.
-Pit-roig (Erithacus rubecula). Molt abundant encara. Més endavant el nombre d’individus minva... o calla.
-Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros). Potser el nombre d’individus ha baixat una mica, però segueix sent prou abundant.
-Merla (Turdus merula). En aquest parc es comporta més com a la naturalesa que com en altres parcs urbans, així que en puc dir poc. Alguna cantava.
-Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla). Molt actius, molt cantaires i força abundants.
-Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala). Se’n pot dir el mateix.
-Mosquiter vulgar (Phylloscopus collybita). Pocs i/o silenciosos.
-Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus). Fent de Mallerenga cuallarga.
-Mallerenga blava (Parus Caeruleus).
-Mallerenga carbonera (Parus major). Eixordadora.
-Garsa (Pica pica). Preocupantment abundant.
-Estornell (Sturnus vulgaris).
-Pardal comú (Passer domesticus). Potser és més abundant fora dels límits del parc.
-Pardal xarrec (Passer montanus). Col·labora amb els fringíl·lids i els jardiners a fer un bon escàndol.
-Pinsà vulgar (Fringilla coelebs). Encara n’hi ha molts que es mouen per la zona alta del jardí.
-Gafarró (Serinus serinus). Ubicu. Potser és més abundant en zones obertes (Austràlia, Califòrnia).
-Verdum (Carduelis chloris). Més aviat escàs.
-Cadernera (Carduelis carduelis). Abundant en zones obertes i en els límits del parc.
-Lluer (Carduelis spinus). Només en compto un barrejat amb els Pinsans)
-Durbec (Coccothraustes coccothraustes). En compto quatre com a mínim.
Els més rars, doncs, han quedat per al final. És la primera vegada que els detecto en el jardí, però és clar, sembla que aquest any n’hi ha hagut molts a Catalunya. Hauria estat estrany que deixessin de visitar el nostre Jardí botànic.