Una tardor calorosa

Ha arribat el moment de fer balanç d'aquesta tardor tan estranya que ens ha tocat viure al parc del Castell de l'Oreneta. Em refereixo únicament a aspectes climatològics, sense ficar-me en altres àmbits. En general han estat uns dissabtes molt càlids amb algun dia de fred moderat, i això ha fet que el paisatge sigui hivernal ma non troppo. Passem a comentar què ens ha deparat aquesta tardor.

Al post anterior -del 19 d'octubre- deia que es notava un augment en la presència de Pit-roig, i cal dir que, realment, són gairebé ubicus. I dels dos Pinsans d'aquell dia, hem passat a una quantitat més normalitzada, tot i que trobo a faltar aquelles concentracions de fringíl·lids tan habituals fa uns anys. Sense anar més lluny, he hagut d'esperar a l'última visita (30 de novembre) per veure un nombre significatiu de Gafarrons. De Verdums no n'he detectat cap, però Ricardo Ramos comentava a twitter (16.11.2019).
Pel que fa a rareses, també el 16.11.2019 vaig detectar un Tord ala-roig. I la notícia negativa, la presència del que en un primer moment em va semblar un Bec de corall senegalès però que, altre cop per twitter, Eduard Batista em va fer veure que era un Bec de corall cuanegre.
Passem a un llistat complet.
-Colom.

-Tudó: han anat augmentant paulatinament.
-Gavià argentat: en general, només sobrevolen el parc.
-Aligot comú: m'ha regalat un dels moments intensos de tots aquests dies. La desbandada de Tudons i uns quants moixons va denunciar la seva presència.
-Puput: pel que es veu, enguany també es queda.

-Cotorreta de pit gris.
-Gaig.
-Garsa.
-Mallerenga emplomallada.
-Mallerenga petita.

-Mallerenga blava.

-Mallerenga carbonera.
-Mosquiter comú: una alegria tornar-lo a veure en un nombre significatiu.
-Mallerenga cuallarga.
-Tallarol de casquet.
-Tallarol capnegre: nombre habitual.

-Estornell vulgar: molt pocs, a diferència d'altres tardors.
-Bruel.
-Raspinell.
-Merla.
-Tord.
-Tord ala-roig.
-Pit-roig.

-Cotxa fumada.

-Bec de corrall cuanegre.

-Cuereta blanca.
-Cuereta torrentera (23.11, primera aparició).
-Pardal.
-Pinsa.
-Cadernera.

-Gafarró.
Com a novetat, allà on hi havia hagut els arbres que servien de talaia als ocells, fa unes setmanes hi van plantar uns plançons. Això hauria pogut afavorir-los, però mentre els gossos campin lliurement per la gespa mal remei tenim.

Pas de tardor

El pas de tardor sempre és un moment interessant, sobretot per als altres ornitòlegs, que pel que sembla es fan un tip de veure rareses. A mi, encara que les rareses m'evitin, la tardor m'agrada perquè, igual que la primavera, és un moment de retrobament. Primer, retrobament, amb la meva hora i mitja d'observació al parc del Castell de l'Oreneta; segon, amb espècies de pas o hivernants.

Avui, amb un dia núvol i de samarreta de màniga curta, destacaria un pas important de Ballesters -si no fos perquè he posat música forta per evitar el soroll de l'helicòpter que ens sobrevola constantment ara els estaria sentint sobre Sant Antoni-. També han passat vuit Orenetes vulgars rerassagades. 

Altres indicis de la tardor: he sentit els meus dos primers Pinsans i els Pit-roigs cantaven i reclamavem pertot arreu. També he vist els meus dos primers Mosquiters comuns des de l'hivern; d'acord, no surto gaire, però és que ni en els meus trajectes SOCC de primavera els he detectat.

No ho puc assegurar rotundament, però penso que he sentit Becs de Corall Senegalesos. Caldrà estar atents.

Per la resta, hi havia les espècies habituals en difícil convivència amb els gossos. Us deixo fins la propera amb les dues fotos que he indultat.

Exotica

Tornen els dies de feina i, amb ells, els dinars de bocata i carmanyola a l'interior d'illa Laura Albéniz. Realment, ara tinc poques ocasions de voltar per Barcelona amb els prismàtics i la càmera, així que aquesta estona em ve de fàbula. 

Respecte al juny hi he trobat algun petit canvi. Per començar, el Tallarol capnegre, que sol amenitzar les meves classes des del ficus centenari, així com les Tórtores turques, que aquesta primavera van arribar a nidificar al pati de l'escola on treballo, no han donat senyals de vida en els quatre dies que m'he estat al parc.

En canvi, ha fet acte de presència un Pit-roig tafaner, que també hi és força habitual però no s'havia mostrat les últimes vegades. Probablement és una advertència que la tardor s'apropa.

No han fallat les dues Merles.

Tampoc els Pardals ni els Coloms, i fins i tot ens ha visitat una garsa.

La Cotxa fumada no trigarà a deixar-se veure.

El que sembla que és aquí per quedar-s'hi és el grupet -no gosaria dir colònia- de Becs de corall senegalesos. Una alumna meva en va detectar la presència per primera vegada ara farà tres anys en el decurs d'una activitat d'observació d'ocells de jardí. Aleshores en vam veure fins a quatre exemplars i en vam certificar la nidificació; aquests dies n'hi havia un mínim de 7, probablement 8, i cal dir que se'ls sol sentir al llarg de tot l'any.

I ja que parlem de Becs de corall, en vaig veure uns quants als jardins del Seminari Conciliar de Barcelona, edifici que, segons la bibliografia autoritzada, té el dubtós honor de d'haver acollit el primer niu de Gavià argentat de la nostra ciutat.

Per cert, "bocata" és una llicència que m'he permès perquè, per la gent que em llegeix, no penso que s'armi tant de rebombori com amb el "cumpleanys" de la Rosalía o el "reflexada" de Sau.

Bona Diada.

Fi de temporada

El juny em vaig acomiadar del parc del Castell de l'Oreneta fins a l'octubre. Des de l'abril els canvis més destacables passen per la desaparició d'hivernants comuns com la Cotxa fumada o el Pinsà.

Tenia moltes expectatives posades en la migració, ja que es va comentar molt el pas de Papamosques de collar, però a mi només em va visitar el Mastegatatxes, que en migració no és nombrós però mai falla. Farem un llistat complet comentat. 

Per si a algú li sorprenen els registres, he de puntualitzar que bàsicament em moc pel tram que queda entre el carrer Montevideo i el carrer de Gaspar Cassadó, on hi ha quatre pins famèlics i una extensió de gespa on campen lliurement els gossos, però en moments de calma és força atractiu.Aquí va la llista.

-Colom roquer domèstic: curiosament, no es prodiga gaire; entre abril i juny nomé n'hi he vist dos exemplars.

-Tudó: potser no hi és tan habitual com a l'hivern i tardor, però hi nidifica i és abundant.

-Tórtora turca: com he comentat en altres ocasions, no és tan abundant com en altres parcs, però s'hi van deixant veure alguns exemplars.

-Ballester.

-Falciot negre.

-Gavià argentat: bàsicament sobrevolen el parc.

-Martinet blanc: un exemplar sobrevolant la ronda de Dalt (4.05.19).

-Esplugabous: sobrevolen el parc regularment.

-Puput: ha fet una segona posta a l'edifici de ESEI, tot i que mai he tingut l'ocasió de veure cap poll envolant-se.

-Xoriguer: de tant en tant es deixa veure, provinent de la zona del monestir de Pedralbes.

-Cotorreta de pit gris: nidifiquen a les torres contígües i van deixant-se caure pel parc a la recerca d'aliment i de branques.

-Gaig: més discrets en aquesta època.

-Garsa: tot un clàssic.

-Oreneta vulgar:deu nidificar a prop, perquè sempre sobrevolen la mateixa zona.

-Oreneta cuablanca: més escassa.

-Mallerenga petita: escassa però regular.

-Mallerenga emplomallada: regular.

-Mallerenga blava: la més habitual de les mallerengues.

-Mallerenga carbonera: també força abundant.

-Mallerenga cuallarga: aquest any s'ha deixat veure menys.

-Raspinell: molt discret.

-Mosquiter pàl·lid: aquest any tinc la sensació que el veig més a totes bandes.

-Mosquiter musical: un exemplar el 27.04.19.

-Bruel: regular.

-Cargolet: molt escàs.

-Bosqueta vulgar: primer cop que la detecto al parc (1.06.19)

-Tallarol de casquet: més escàs que a l'hivern, però nia aquí.

-Tallarol capnegre: força abundant.

-Pit-roig: probablement nidifica al parc, però no es fa notar com a l'hivern.

-Papamosques gris: escàs.

-Mastegatatxes: ja ho hem comentat a dalt.

-Merla: més escassa que en altres parcs.

-Capsigrany: una sorpresa; també el dia 27.04.19 al jardí de darrera de l'ESEI. 

-Estornell: també nidifica a l'edifici de l'ESEI, en bon veïnatge amb les Puputs. Tampoc en sé res del seu èxit reproductiu, però les entrades i sortides amb aliment al bec són constants.

-Estornell negre. 

-Verdum: més escàs aquest any.

-Cadernera: nidifica al parc.

-Gafarró: el mateix.

-Pardal: pel que sembla, nidifica sota les teules de l'edifici de l'ESEI.

SOCC urbà, 2019

Estic convençut que tots aquests anys de SOCC donarien per un anecdotari ben nodrit, i penso que els que tenim un itinerari urbà podríem proporcinar-ne el gruix més gran. Ara, normalment perquè les anècdotes tinguin gràcia cal temps i distància; de vegades ni així n'arriben a tenir. 

Fer un itinerari urbà a Barcelona és viure de prop l'incivisme dels barcelonins, de milers i milers de persones que es passen les ordenances municipals pels pebrots quan no els van bé. Ciutadans de pagès, us pensàveu que els pixa-pins només toquen la pera a casa vostra? Doncs no; aquí hi hem de conviure 365 dies l'any.

Tornant al SOCC; la diferència horària entre el primer cens de primavera i el segon determina la manera diferent de ser incívics dels barcelonins. El primer sol coincidir amb l'hora de la primera pixada dels gossos. Així, en el cas de la primera secció, la del parc de la Ciutadella, la zona on potencialment la riquesa ornítica hauria de ser més gran, això es tradueix en el fet que les merles i els pit-roigs en particular es mostren menys confiats. De fet, només vaig poder detectar un pit-roig. Per la resta, en el parc hi havia sobretot les espècies més generalistes: coloms, estornells, tórtores turques, les tres espècies més comunes de psitàcids (fa temps que no es creuen en el meu camí aratingues de cap blau ni Lloros del Senegal) i -per sort- Pardals.

L'ocell més notable -encara que la seva presència al parc és habitual- va ser la Cornella.

En el segon cens encara és massa d'hora per la major part de gossos, però els barcelonins rebem els reforços del turisme de borratxera. Pel que sembla, abans que arribi jo la nit ha estat llarga, així que Gavians i Coloms comparteixen en bona companyonia el que els noctàmbuls no han estat capaços de recollir. Així, vaig recórrer la secció sota la cridòria eixordadora dels Gavians, de les Aratingues mitrades -van arribar a concentrar-se'n fins a 60-, les Cotorretes de pit gris i les Cotorres de Kramer i també Papagais, Cacatues i lleons del zoo. Si hi sumem els crits d'una francesa que reclamava un cafè i que, curiosament, anava al pas propi de la metodologia SOCC, qualsevol sent el reclam de -posem- un Papamosques gris!

Les altres seccions en tots dos censos han estat més tranquil·les. En el primer destacaria la presència de Mosquiter pàl·lid. En el segon, destacaria el Papamosques gris, fidel a la plaça de Tetuan, l'increment moderat de Gafarrons i el retorn del Verdum, que torna a nidificar a la secció després d'alguns anys.

Em sap greu haver començat tan rondinaire i acabar igual, però el que hauria de ser un moment de voluntariat agradable de vegades es transforma en un esport de risc perquè cal esquivar ciclistes i perdulaires (de vegades fins i tot individus que són les dues coses a la vegada) o en una prova d'autocontrol per no enfrontar-se a cada amo de gos que considera que les tanques no estan fetes per a la seva mascota que mira que bonica i intel·ligent que és.

Fins la propera. Espero estar més calmat, però és que ara ho tinc molt fresc tot.