Balanç dels censos

Si no m'hi obliguessin els censos, probablement no sortiria gairebé mai. Presento les fotos del meu SOCC del passeig de Sant Joan, un cop més sense sorpreses. En pocs metres vaig poder fotografiar aquest parell de pit-roigs, l'un en una font ornamental, l'altre en un parc infantil.

El Mosquiter és un altre clàssic del Parc de la Ciutadella, però apareix cada cop menys al passeig de Sant Joan.

 Aquesta Mallerenga carbonera es mostra en una cavitat d'un plàtan del passeig.

 L'Atles dels ocells nidificants de Barcelona m'ha tornat a portar al polígon industrial de la Zona Franca, i sembla que la lletjor de l'ndret s'hagi encomanat a les fotos, perquè no me n'ha sortit bé ni una, malgrat que els models siguin atractius. És el cas d'aquesta parella de Caderneres.

Ens sorprèn que els Tudons hi siguin tan comuns i, en canvi, de Coloms pràcticament no n'hi ha.

L'estampa més típica de la zona, però, podria ser la que segueix.

La zona més interessant, però,es troba al carrer número 6; es tracta d'un lloc connectat amb l'antiga llera del Llobregat amb canyís i aspecte d'abandonament. A més de sentir-s'hi el Balquer o el Rossinyol bord, hi vaig poder veure aquest Mastegatatxes tan borrós.

La Merla s'associa als arbres que guarneixen els edificis d'oficines.

Un nou atles

Per obligar-me a sortir de casa i fer alguna cosa de profit i que surti bé de preu, m'he obligat a participar en un nou projecte impulsat per l'Ajuntament i desenvolupat per l'ICO i la UB: l'Atles dels ocells nidificants de Barcelona (http://www.ornitologia.org/ca/quefem/monitoratge/atles/atles_barcelona/index.html). Vaig pensar que un projecte com aquest no podia prescindir de la meva valuosa col·laboració. Així, em vaig oferir per cobrir una quadrícula que ningú volgués i vaig acabar en un barri on els noms dels carrers són tan poètics com 3, 4, F, G...

No m'agrada fer públics resultats abans que ho facin les entitats impulsores, així que només mostraré algunes fotografies de les espècies menys interessants per als bimberos, evidentment; les altres no es deixen fotografiar amb tanta facilitat.

Aquí tenim la foto d'un resident marcant territori:

 Aquí, les d'uns visitants intentant arreplegar alguna cosa del mercat del peix:

I aquí els membres de seguretat del Consorci de la Zona Franca van interrompre el meu plàcid mostratge per demanar-me explicacions -amb tota la correcció del món, cal destacar-ho, i amb tota justícia. És el problema de sempre: com explicar al veí del balcó del davant que miraves el seu balcó amb binocles perquè s'hi havia aturat un pardalet? Com explicar que et passeges per un lloc al qual només un guillat hi aniria a passar l'estona?

Així, per al segon dia vaig informar a les oficines del propdit consorci de la meva presència , em van  expedir un permís i el segon mostratge va ser una bassa d'oli.

Doncs ja veieu, Alguna sorpresa?