20 de juny 2016

SOCC amb més pena que glòria

Com que un servidor és molt voluntariós, he fet aquesta edició del SOCC de nidificants del passeig de Sant Joan i tal malgrat tenir el braç dret gairebé inutilitzat; he hagut de renunciar, però, a fer el de Bellaterra. Resumint, he de dir que ha estat l'edició més surrealista de totes. Ja estic acostumat a trobar-me la fauna humana que torna de matinada, però mai havia estat tant a punt de rebre perquè sí. Afortunadament, tinc bona mà amb els borratxos. I encomanar-se a Sant Noé, patró dels bebedors, abans de sortir sol funcionar.


Però deixem de divagar. Quid multa? Les fotos denotaran que, a part que les espècies més vistoses rarament es deixen fotografiar, les sorpreses són cada cop més escasses. Ara, sempre hi ha el moment en què un pensa: "Ha valgut la pena llevar-se a les cinc." El primer, quan vaig veure aquest parell d'Aratingues mitrades posant-se en aquesta cavitat de... sabeu on?


Doncs sí, de l'Arc de Triomf. Un niu? Ni idea, però sembla que s'hi troben com a casa.


I els còrvids, siguin de la mena que siguin, comuns o no, sempre em fascinen. Em vaig aturar una bona estona amb aquesta Garsa assedegada.



Ja tocant a travessera de Gràcia, se'm va creuar per primera vegada una Mallerenga emplomallada. Sabia que n'hi havia, però mai s'havien dignat a donar senyals de vida fent aquest cens. 


Una abraçada als meus seguidors i lectors ocasionals.