27 de maig 2010

Ardeidae

Un petit canvi en els horaris m’ha deixat sense la mitja hora setmanal d’observació tranquil·la de què gaudia fins ara. Així, torno a la situació de fa uns mesos: aprofitar les esperes d’autobusos i les estades al parc amb els meus fills –en moments de màxima afluència infantil- i, sobretot sobretot, anar sempre amb el cap alçat.
Les modestes alegries d’aquests dies es limiten gairebé a observacions de Bernats pescaires o Esplugabous sobrevolant la carcassa del Mercat de Sant Antoni, indici de l’activitat que es viu a la colònia del Zoo de Barcelona.

Fa unes setmanes m’hi vaig deixar caure i ho vaig poder comprovar. L’observació més interessant va ser la d’aquest Bernat pescaire sobre un niu de Cotorretes de pit gris. Va fer tota la volta al niu amb el posat típic d’aquests ocells quan volen omplir-se el pap. Aquesta vegada, però, es va haver d’acontentar amb uns branquillons per fer reformes al seu propi niu.


Per cert, se sol parlar de “colònia de Bernats pescaires”, però em fa l’efecte que cada cop hi són més abundants Esplugabous i Martinets blancs. De fet, tornant a Sant Antoni, les volades d’Esplugabous tampoc eren tan freqüents com ara.

21 de maig 2010

Ubinam gentium sumus?

Avui em limitaré a copiar una carta del lector de El Periódico de Catalunya.

LA FAUNA URBANA
Falcó abandonat
Anna Malet
Barcelona

A la web de l’Ajuntament de Barcelona dedicada als falcons urbans es dóna informació, fotografies i vídeos del projecte de reintroducció del falcó pelegrí a la ciutat. Des de fa uns dies es pot llegir a la web la notícia que la femella que criava a la Sagrada Família va morir el 21 d’abril a causa d’un accident. Aquell dia era a prop de la Sagrada Família, quan vaig veure per terra un falcó greument ferit, amb l’ala trencada i una ferida oberta. Els ciutadans que érem per allà vam trucar els guàrdies forestals. Eren les 19.30 hores i, segons sembla, van contestar que a aquella hora ja no podien anar a recollir l’animal. La Guàrdia Urbana tampoc es va fer responsable de l’au, i per això, amb tres ciutadans més, vam agafar el falcó i vam anar a la clínica veterinària més pròxima. La veterinària, al comprovar que es tractava d’una espècie protegida, va tornar a trucar els guàrdies forestals i aquests van tornar a dir que no es podien fer càrrec de l’animal fins l’endemà. Al final ens vam adreçar a una clínica veterinària especialitzada en animals exòtics, on vam haver de pagar la visita i l’hospitalització del falcó fins l’endemà.Al llegir després la notícia de la femella de falcó morta, em decep saber que, segurament, l’exemplar que em vaig trobar era aquesta femella que s’esmenta a la web i que, fins i tot, tenia implantada una webcam perquè els ciutadans poguessin veure el seu niu de prop. Aquesta femella, aparentment tan important per a l’Ajuntament de Barcelona, va ser abandonada. Em fa vergonya saber que tenim un ajuntament que no atén les seves responsabilitats.
Què més podria dir?

07 de maig 2010

Tenere non potes, potes non perdere diem

Divendres 28 d’abril em vaig solidaritzar amb la campanya de TV3 que es proposava conscienciar-nos del valor que té aprofitar el temps. Aíxí, els 30 minuts que tenia per dinar van donar per a aixó:
Només entrar, els Coloms picotejaven el terra a la recerca de les engrunes que els meus predecessors havien deixat al terra mentre les Cotorretes de pit gris seguien enfrascades en la reconstrucció dels seus nius i les que estaven marcades amb medalles no es deixaven veure; les merles de totes les edats, sexes i condicions se’m passejaven gairebé entre els peus i,

per contra, els Pit-roigs es deixaven sentir però no veure, encara que l’espectacle van ser les Tórtores turques que foragitaven un parell de Gralles aqui fotografiades,

probablement per assetjar els seus ous o polls, i a continuació vaig llençar una salva de fotografies a un pobre Tallarol capnegre que passava per allà al temps que jo solucionava certs problemes domèstics per via telefònica amb la meva dona,

fins que es va interposar una Mallerenga blava, un ocell que sempre és bonic de veure,

i a continuació un ocell misteriós em va tenir una estona capficat, bé, una estona no, una setmana, perquè quan vaig sense binocles em refio de la meva càmera i en condicions lumíniques deficients la càmera demostra que no és miraculosa, total, que no gosaria afirmar vehementment a quina espècie pertany, malgrat que tinc bones raons, encara que resulti insòlit, per afirmar que es tracta d’una femella de Mastegatatxes,

i perquè el dubte no m’inquietés massa va aparèixer un Gafarró que em va alegrar els últims minuts al jardí amb la seva dringadissa impertitnent i autosuficient;

ah, i totes aquestes escenes eren ignorades per Gavians argentats i Falciots que sobrevolaven el parc.
Bé, doncs això; espero trigar menys la propera vegada. Material no me’n falta; em falta temps per redactar i per sortir, que és el que em convindria.