Nius (III)

Al parc del Castell de l'Oreneta ha tornat l'acció. El dia 19 de maig la Puput va tornar a donar senyals de vida. Si no m'equivoco, aquest cop portava el que semblaven materials, o potser és alguna bèstia que no identifico. Una segona posta? Tot sembla indicar-ho.

El dia 26 -la qualitat de la foto no permet veure-ho gaire clar- portava clarament una larva.

Els seus veïns Pardals continuaven molt actius. Les fotos de la copulació del dia 19 ja estan penjades a totes les xarxes. Només faltaven aquí.

Sembla que hi ha dos nius sota les teules separats uns quants metres.

A la següent sembla que es veu l'adult alimentant un poll. O no? No s'acaba de veure clar.

Pel que fa als Estornells, la rapidesa amb què entren i surten de l'altre respirador no permet afirmar res amb certesa.

Per la resta, poca cosa. És el que té estar apostat en un únic lloc que a sobre és transitat. Els Tallarols capnegres canten tota l'estona.

Agraïré comentaris, en privat o en obert, si considereu que arribo a conclusions equivocades.

Un any més hem estat fidels a la cita del SOCC de passeig de Sant Joan. En aquesta ocasió no hi ha hagut tanpoc cap sorpresa. En el primer mostratge la pregunta sempre és "Quina cursa/festa/festival hi ha avui?", i a la segona el bon temps ha arribat i el parc de la Ciutadella s'omple d'individus que surten dels locals d'oci i dels seus predadors; l'ornitologia urbana entra dins la categoria d'esport de risc.

En la primera edició, malgrat arribar quan la gespa estava presa pels Gavians argentats, es va deixar veure alguna Merla, algun Tallarol capnegre i algun Pit-roig: els que muntaven les paradetes per a la Cursa de bombers es van encarregar de foragitar els Gavians.

Ja en el passeig Lluís Companys la nota dominant eren els Estornells, omnipresents en tot el traçat.

Les Tórtores turques no queden enrere.

Els Pardals, per alguna raó, es deixen veure menys a les estàtues, que tradicionalment els feien de refugi. En algun cas la restauració pot haver-hi tingut alguna cosa a veure.

En aquesta època els Gavians argentats potser estan una mica més actius. Aquest, en concret, contribuïa a magnificar la llegenda negra de l'espècie.

Al segon mostratge, el parc de la Ciutadella estava especialment tranquil: només quatre gossos, cap acte ciutadà, cap "botellón". Això, però, no es va traduir en varietat d'ocells. Ara bé, les Merles estaven més tranquil·les.

Tot augurava un SOCC tirant a discret.

Sí que m'ha semblat que hi ha una dispersió més gran de la Cotorra de Kramer. De fet, no n'havia vist mai a plaça Tetuan, i hi semblaven molt afincades.

Però no s'ha de perdre l'esperança fins que no es guarden els binocles a la funda. A la cinquena secció van reaparèixer les Caderneres, que en altres anys, sense ser abundants, mai havien fallat a la cita. Aquest cop hi havia indicis de nidificació.

Una Mallerenga carbonera cautelosa es va quedar observant abans d'entrar al niu en un plàtan.

I no n'hi ha testimoni gràfic perquè es movien molt amunt en els plàtans, però vaig poder presenciar el que gairebé podríem anomenar "irrupció" de Papamosques grisos. 

Els números complets els podreu consultar al seu temps a la pàgina del projecte. Quedeu contents i lliures de malaltia.

Nius (II)

Una conjunció de factors m'ha impedit apropar-me al parc del Castell de l'Oreneta durant unes setmanes. Per això, aquest any no he pogut fer el seguiment exhaustiu del niu de Puputs que vaig fer l'any passat. Una llàstima.

El dia 14 d'abril, però, vaig poder comprovar l'èxit -fins a la data- de la nidificació. Si augmentem el tamany de la tercera foto podem veure-hi un poll obrint bé el bec.

No sé quina estructura té aquest respirador per dins, però el fet que també es posi per l'altre forat fa pensar en més d'un pollet.

I en aquesta foto LQ podem endevinar una larva al bec de l'adult.

Mentrestant, els veïns de dalt i del costat, Pardals i Estornells respectivament, seguien amb les seves tasques, tot i que no vaig tenir tanta sort amb la càmera.

Hi he tornat el cinc d'aquest mes, però només vaig poder sentir una Puput cantant lluny. Al seu niu ara només hi entrava i en sortia un Estornell, com també al respirador del costat. Al niu del Pardal tampoc hi havia activitat. 

La pluja em va impedir quedar-m'hi més estona, o sigui que tampoc en vaig treure res més en clar. Les fotos em van quedar grises com el dia. L'única mitja sorpresa va ser la presència d'un Bernat pescaire que s'envolava mentre jo treia la càmera. M'acomiado amb les millors fotos del dia. Imagineu-vos com són les pitjors.