Temporal

 Diumenge tenia intenció de tornar al Trencaones, però va resultar que estava tancat degut al temporal. De totes maneres, el trajecte cap allà té el seu interès. De camí, davant del port de ferries cap a Itàlia i el Marroc, a les palmeres, s'hi solen veure Estornells, Gafarrons, Cotxes fumades i Tórtores turques.

Una certa activitat va fer que no hi hagués concentracions de làrids.

A la Porta d'Europa -insisteixo, quin nom- m'hi vaig aturar una bona estona buscant sense èxit Gavians argentats i Gavines rialleres amb anelles. A banda, és un bon lloc per observar les capbussades dels Xatracs becllargs. Aquest cop n'hi havia un mínim de cinc. També s'hi solen veure Corbs marins grossos.

Al trosset d'escullera que es podia veure, abans de girar cua, una Garsa i quatre Pardals.

Després de girar cua, em vaig adreçar al Port Vell amb la intenció fer un tomb per Maremagnum i el Moll de la Fusta. En aquest recorregut circular vaig poder veure i sentir cinc Mosquiters vulgars. A l'edifici de Duanes, també una Garsa i Pardals.

Al Maremagnum, a part dels inevitables làrids de sempre, dues Cueretes blanques suposo que desplaçades de la gespa per la presència dels gossos i els seus amos, com sempre fent cas omís de les prohibicions.

A qui no molesten els gossos és a les Cotorretes de pit gris i Cotorres de Kramer.

Al moll de la fusta, fidel a la cita anual, el Corb marí gros fent la toilette a la boia de sempre.

I després d'esquivar manades i manades de bicicletaires, tornant a l'inici de Rambla de Mar, entre Gavines rialleres i Gavians argentats atrets pel menjar que els tirava una família malgrat les prohibicions, un Gavià fosc que em va alegrar el matí, ja que feia un parell d'anys que no me'n trobava cap.

I aquí s'acaba la meva passejada dominical. En realitat, el confinament perimetral ha reactivat les meves sortides urbanes.

Portus

El port de Barcelona mai m'ha deparat grans sorpreses des del punt de vista ornitològic, però en dies  freds i assolellats sempre és agradable passejar-s'hi, sobretot quan un un es pot marcar expectatives més altes. Així, fa uns dies m'hi vaig passejar per comprovar que tot seguia en el seu lloc.

Entrant al Maremagnum per Rambla de Mar vaig trobar tot el que es pot esperar en un dia hivernal: Gavians argentats i Gavines rialleres amb turistes donant-los menjar malgrat les prohibicions. Coses de la nostra ciutat.

Ja en el Maremagnum, davant la terrassa d'un restaurant, dos Gavians i una Riallera anellada al Zoo demanaven menjar als pocs clients que hi dinaven -o hi sopaven, ves a saber.

Sortint per la zona de Pla de Palau, malgrat la quantitat de gent i de gossos, una Cuereta blanca corria per la gespa i un Mosquiter picava entre les fulles.

Em vaig desviar cap al passeig que no sé si encara es diu de Joan de Borbó per veure si hi havia les habituals Cotorretes de pit gris amb medalletes acompanyades dels inevitables Coloms i sí, hi eren.

A continuació, vaig passar al Moll de la Fusta per comprovar que el Corb marí gros seguia fidel a la seva cita hivernal. Només hi havia un exemplar, però al lloc que sol ocupar.

Aleshores, no és que el sol es pongués, però començava a estar una mica baix i els Estornells semblava que es volien ajocar i els pardals agafaven posicions sota la passarel·la de Rambla de Mar. Un Tallarol capnegre es va voler sumar a la festa.

I així vaig passar un parell d'horetes encara no,  ara passejant, ara seient una estona i satisfet de trobar-ho tot a lloc.