Temporada de caigudes

M'acabava d'estirar per fer la migdiada quan ha vingut el meu fill a dir-me que les Orenetes que s'estan al meu celobert des de fa unes setmanes feien coses rares, que semblava que volguessin entrar a casa per la finestra del lavabo. El meu fill té el curiós costum de recordar-se que existeixo precisament quan m'estiro. però, com que aquest cop m'interrompia per una història d'ocells, no li he tirat la cavalleria per sobre i he sortit al celobert a veure què passava.

La sorpresa ha estat que la cosa no anava d'Orenetes, sinó de Falciots. Un pobre Falciot s'arrapava, efectivament, a la finestra del lavabo. La pobra bestiola semblava espantada i amb prou feines es movia. Ja sé que la saviesa popular diu que quan trobes un falciot a terra només has de llençar-lo cap amunt i ell s'envolarà tot sol gràcies al teu impuls. A mi m'ha semblat que el meu celobert era una mica difícil de remuntar, així que,com que sóc neòfit en aquests afers, hem trucat els agents rurals a veure què podíem fer, i ells m'han adreçat a la clínica veterinària Animalia del carrer Creu Coberta.

He de dir que el meu curset d'introducció a l'anellament no ha fet més fàcil l'operació. L'ocell, que estava tot arraulit, ha recobrat vida de cop i fins i tot semblava que aconseguiria envolar-se. Al final, res de res; ha derivat tot en una persecució ridícula -sense testimonis, per sort- que ha acabat amb el Falciot dins d'una caixa de sabates amb una tovallola i unes esgarrapades a la mà. 

He pensat que era important no allargar l'agonia de la bèstia, així que he agafat un taxi i, sis euros amb vint-i-cinc m'es tard, he arribat a la clínica veterinària, on m'han fet emplenar un petit informe sobre les circumstàncies de la captura. Mentre el redactava he sentit, a part de "que mono"-referint-se al Falciot-, que algú feia una trucada a algú demanat que passessin a recollir... dos Falciots! Pel que sembla, ha començat la temporada de les caigudes. 

Ocells a la premsa

Sembla que aquesta setmana els diaris s’han posat d’acord per parlar d’ocells. En farem un breu resum.
-Diumenge 4 d’abril, al “Magazine” de La Vanguardia, Andrés Trapiello publicava l’article “El gorrión y sus cómplices” a la seva secció “Extraño país este”. En ell volia retre homenatge al desaparegut Miguel Delibes, lamentar-se per la reducció dràstica del nombre de pardals i saldar comptes amb un lector que li va adreçar una carta irada.

-Dilluns 5, a El Periódico Joan Carles Senar contestava a la lectora Esther García per què les cotorres argentines prosperaven tan bé a Barcelona.

-Dimarts 6, El País, com si d’una notícia fresca es tractés, advertia el lector sobre l’amenaça que el canvi climàtic suposava per als ocells, especialment els migratoris. Per reforçar aquesta informació, hi apareixia una entrevista a l’ornitòleg Ian Newton.

-El mateix dia, també El Periódico publicava una notícia breu amb foto de Ricardo Ramos en què s’explicava l’odissea d’una gavina riallera anellada al Zoo que ha aparegut a Estònia en un interval de tan sols nou dies. Ara bé, al blog del Ricardo Ramos s’explica millor la història.
Premsa apart, ahir vaig sentir per primer cop aquest any els falciots. També els vaig veure entrant i sortint d’aquestes cavitats tan pròpies dels edificis de l’Eixample el nom de les quals segueixo ignorant. Definitivament, ja tenim la primavera aqui.

Audentes fortuna iuvat

Encara que estiguem en període vacacional no em puc queixar gaire. L’estiu no sol ser massa bona època per sortir a observar ocells, i si a això se li afegeix un marrec donant guerra constantment, els dies poden ser ben poc fructífers. Però insisteixo, la cosa no ha anat malament del tot.
Dimecres dia 15 vam assistir amb el meu fill a una activitat al Jardí Botànic, que sempre és un dels llocs bons per als ocells. Encara que no em pogués concentrar en els ocells, sí que anava parant l’orella i llençant mirades al meu voltant per si hi havia alguna cosa interessant, i aquesta és la llista:

-Gavià argentat (Larus Michaellis). Cap al tard, volaven en estols prou abundants cap als penya-segats de Montjuïc.
-Colom (Columba livia).
-Tudó (Columba palumbus).
-Tórtora turca (Streptopelia decaocto).
-Cotorra de Kramer (Psittacula Krameri). Dos exemplars van sobrevolar el jardí a gran alçària.
-Cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus). En aquest jardí se les sent més que no se les veu.
-Puput (Upupa epops).
-Oreneta vulgar (Hirundo rustica). Unes quantes es remullaven a l’estany. Premi per a qui les trobi a la foto.

-Oreneta cuablanca (Delichon urbicum). Vaig estar content de retrobar-les; cada dia en veig menys.
-Cuereta blanca (Motacilla alba).
-Tallarol capnegre (Sylvia atricapilla). Abundant; suposo que les niuades d’aquest any han estat generoses.
-Mosquiter comú (Phylloscopus collybita).
-Garsa (Pica pica).
-Estornell vulgar (Sturnus vulgaris).
-Pardal comú (Passer domesticus).
-Pardal xarrec (Passer montanus).
-Cadernera (Carduelis carduelis).
Ben segur que la llista queda curta, però insisteixo, l’objectiu de la sortida era un altre.

Pel que fa a dijous 16, vaig aprofitar dues horetes lliures per anar al Parc Joan Miró a veure si trobava la Cotorreta de pit gris amb medalla que citava en el post anterior i que se’m mostrava esquiva. Aquest cop, malgrat tractar-se d’hores intempestives (les quatre de la tarda conviden més a fer una migdiada que a passejar-se sota el sol estival), la sort em va ser propícia, i sense haver d’esperar-me gaire. Ben aviat va passar volant per sobre del meu cap. Vaig seguir-la cap al lloc on considerava que s’aturaria i allà era, coixejant i arrosegant la seva ala dreta enmig d’uns coloms que picotejaven el terra. M’hi vaig apropar amb els binocles i, finalment, després d’una setmana de persecució, em va permetre que li llegís el número de la medalla; que em permetés que la fotografiés ja hauria estat massa deferència. Després fins i tot em va permetre fer un tomb pel parc buscant altres ocells que detallo aquí sota.
-Gavià argentat (Larus Michaellis).
-Colom (Columba livia).
-Tórtora turca (Streptopelia decaocto).
-Cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus).
-Ballester (Apus melba)
-Cuereta blanca (Motacilla alba).
-Merla (Turdus merula).
-Tallarol capnegre (Sylvia atricapilla).
-Mosquiter comú (Phylloscopus collybita).
-Mallerenga emplomallada (Parus cristatus).

-Raspinell (Certhia brachydactyla). La foto està moguda, però del dret; es tracta d’una branca.
-Garsa (Pica pica).
-Pardal comú (Passer domesticus).
-Gafarró (Serinus serinus). Un altre premi per a qui el vegi.

Ens hauria de cridar l’atenció un detall: a cap de les dues llistes hi apareix el Falciot negre (Apus apus). Bé, és molt fàcil determinar la data en què es veu el primer ocell d’un any després de la migració, però l’últim ja és més pelut. M’he adonat que, aquesta última setmana, només he vist falciots al vespre, i avui només un. És clar que encara se’n deixaran veure molts, però la seva cridòria ja no forma part dels sons que ens acompanyen durant uns mesos a la ciutat.

Setmana Santa

Queden ja només un parell de dies perquè els blocs personals s’omplin de postals i comentaris de viatges de Setmana Santa. Jo seguiré fidel als meus principis: el lloc més llunyà al qual hauré anat d’aquí a aleshores serà el castell de Montjuïc. A més, cap dia hauré sortit amb la intenció d’observar ocells. Ara bé, ja he comentat alguna altra vegada que les alegries de l’ocellaire urbà són modestes, i n’he tingut alguna. Sempre m’agrada veure la insolència amb què els Raspinells s’enfilen pel tronc dels arbres, encara que s’amaguin quan veuen l’objectiu d’una càmera. I que dues Tórtores, que simbolitzen la fidelitat, copulin amb tota impudícia en una branca baixa, és un bon símptoma en temps en què res no és segur. Això és el que vaig poder presenciar al Parc Joan Miró dimecres dia 8.

Divendres 10, tornant a casa cap a les 8 del vespre, els Falciots, barrejats amb Ballesters, ja eren força nombrosos. Aquella cridòria alegre i impertinent que ens acompanya fins a les acaballes de l’estiu (en algunes pel·lícules espanyoles fins i tot es deixa sentir a ple hivern) omplia el cel ennuvolat. Vaig veure un individu entrant en un forat d’aquells que les construccions de l’Eixample tenen a la part alta, indici clar de nidificació. En breu provaré d’esbrinar el tecnicisme emprat per referir-se al forat en qüestió i el publicaré; serà inevitable referir-s’hi un altre cop. Ara bé, si algun dels dos habituals del bloc el sap, li agraïré que m’estalviï la feina.

Raspinell (Certhia brachydactyla), Tórtora turca (Streptopelia decaocto), Falciot negre (Apus apus), Ballester (Apus melba).

Varia (II)

Ahir, dia 6, cap a les 8 del vespre, vaig veure el meu primer Falciot de la temporada sobrevolant el Mercat de Sant Antoni. Fa dies que n'hi ha citacions i hi he estat atent, però no va ser fins ahir que un exemplar es va dignar a mostrar-se. En el moment més inesperat, com sol succeir. Sense càmera i sense binocles -no els acostumo a portar per anar a comprar el pa. I això que la imatge hauria pogut ser bonica, fins i tot amb la meva càmera. El Falciot no s'hauria vist, però sí el mercat i una lluna impressionant.

D'altra banda, em passo el dia enganxat al webcam dels Falcons de la Sagrada Família. Si no fos per les campanades em semblaria que han penjat una foto fixa per als crèduls com jo. Necessito urgentment un mecenes per seguir amb la vida contemplativa que porto darrerament.

(Falciot (Apus apus), Falcó pelegrí (Falco peregrinus)

Ballesters, Barça i mitjans de comunicació

La notícia del dia pel que fa a avifauna urbana fa referència als Ballesters (Apus Melba) que nidifiquen a Can Barça. No queda clar, ironitza en J. C. Fernández-Ordóñez a l’Auscat, si la remodelació de l’estadi afectarà els Ballesters o si, pel contrari, els Ballesters es veuran afectats per la remodelació. El cas és que avui els rotatius feien un concurs a veure qui la deia més grossa, transformant el Ballester en Vencejo, sense cognoms, i fins i tot en Vencejo común. Els ornitòlegs capten la importància de la diferència. Per als profans –i per entendre’ns-, senzillament dir-los que vindria a ser com parlar d’un Ford a seques; no és el mateix un Ford Focus Sedan que un Ford Taurus.
No tinc la intenció de repassar tota la premsa, però fins ara el que s’endu la palma és, probablement, el diari Sport, que, entre altres coses, transforma un Taurus en un Focus. No em malinterpreteu, no és que menystingui el nostre admirable Falciot negre (Apus apus, es a dir, el Vencejo común o Vencejo sense atributs dels diaris). El que passa és que si en castellà l’anomenen común és per alguna cosa. També és més fàcil veure un Focus pel carrer que no un Taurus.
Tampoc vull fer un buidatge de tot el que s’ha dit sobre el seu estatus de protecció perquè si no acabaré embolicant-me del tot; em penso que algun dels rotatius crea alguna figura de protecció nova, com si les qüestions legals no fossin ja prou complicades.
A part del fet en si, m’inquieta que el departament de Medi Ambient, només hagi detectat indicis de nidificació al Nou Camp i a Nou Barris. Com a mínim, a l’Esquerra de l’Eixample també hi nidifica, concretament, davant del Parc de l’Escorxador i, probablement, a l’Avinguda Mistral. Potser és millor deixar-los en la ignorància. Del contrari poden aplicar aquella sentència de “es reprodueix bé en altres zones de la ciutat” i, en conseqüència, desentendre’s del cas.
Avui no hi ha fotos.