07 de desembre 2017

Portus

El port de Barcelona mai m'ha deparat grans sorpreses des del punt de vista ornitològic, però en dies  freds i assolellats sempre és agradable passejar-s'hi, sobretot quan un un es pot marcar expectatives més altes. Així, fa uns dies m'hi vaig passejar per comprovar que tot seguia en el seu lloc.



Entrant al Maremagnum per Rambla de Mar vaig trobar tot el que es pot esperar en un dia hivernal: Gavians argentats i Gavines rialleres amb turistes donant-los menjar malgrat les prohibicions. Coses de la nostra ciutat.
Ja en el Maremagnum, davant la terrassa d'un restaurant, dos Gavians i una Riallera anellada al Zoo demanaven menjar als pocs clients que hi dinaven -o hi sopaven, ves a saber.



Sortint per la zona de Pla de Palau, malgrat la quantitat de gent i de gossos, una Cuereta blanca corria per la gespa i un Mosquiter picava entre les fulles.
Em vaig desviar cap al passeig que no sé si encara es diu de Joan de Borbó per veure si hi havia les habituals Cotorretes de pit gris amb medalletes acompanyades dels inevitables Coloms i sí, hi eren.



A continuació, vaig passar al Moll de la Fusta per comprovar que el Corb marí gros seguia fidel a la seva cita hivernal. Només hi havia un exemplar, però al lloc que sol ocupar.



Aleshores, no és que el sol es pongués, però començava a estar una mica baix i els Estornells semblava que es volien ajocar i els pardals agafaven posicions sota la passarel·la de Rambla de Mar. Un Tallarol capnegre es va voler sumar a la festa.



I així vaig passar un parell d'horetes encara no,  ara passejant, ara seient una estona i satisfet de trobar-ho tot a lloc.




27 de novembre 2017

Insulae

Els interiors d'illa de l'Eixample no són precisament el Delta de l'Ebre i deparen poques -poques-sorpreses, però per a algú que està obligat a camnar un màxim de cinc minuts i que no pot fer esforços com ara aixecar uns binocles són prou consol. Aquests dies de convalescència m'he concentrat en els interiors d'illa més propers a casa, al barri de Sant Antoni. Concretament he passat estonetes als jardins de Cándida Pérez, dels Tres Tombs (dues vegades) i, encara que no és un interior d'illa, el parc infantil de l'Avinguda Mistral.


 El panorama que hi he trobat era completament tardoral. El llistat complet d'espècies trobades fins ara és el següent:
-Gavià argentat: bàsicament el trobem en els edificis que envolten els interiors d'illa. Rarament baixen al jardí.


-Colom: l'espècie més comuna.
-Tórtora turca: curiosament, hi he trobat una parella a cadascun dels parcs.


-Cotorreta de pit gris: absent als interiors d'illa més tancats, com ara el Càndida Pérez. Als Tres Tombs, a més, hi nidifica a les palmeres.


-Garsa: se sol veure a les antenes dels edificis del voltant.


-Mallerenga carbonera: més present al carrer que als interiors d'illa.
-Mallerenga blava: s'hi va deixant veure.


-Mosquiter comú: entre tres i cinc exemplars en sessions de mitja hora aproximada.



.Tallarol capnegre: entre un i dos exemplars a cada parc.
-Tallarol de casquet: un en el Càndida Pérez.
-Pit-roig: entre un i dos a cada parc.



-Cotxa fumada: clar indici de l'arribada de la tardor.


-Cuereta blanca.
-Merla: present en els parcs amb heura.
-Pardal: força abundants.


En fi, seguirem 

25 d’octubre 2017

Rentrée

Han tornat les meves matinals de dissabte al parc del Castell de l'Oreneta. Els tres dissabtes anteriors he passat la meva horeta i mitja observant com va la migració. Ara, la meva primera sorpresa va ser veure que dos arbres que servien de talaia als ocells han desaparegut durant l'estiu. Mala notícia, penso. A més, aquest últim dissabte havien remogut la terra en el gran massís de gespa on eren aquests arbres. Quina sorpresa ens preparen els tècnics de l'Ajuntament? Si no ens haguessin decebut tantes vegades, potser podríem esperar alguna cosa bona.



Bé, passant al tema ocellístic, tenim indicis molt tímids de migració. Potser es nota una major presència de Pit-roig i de Tudó; de fet, el 7 d'octubre va passar-ne un estol força nombrós. A més, 7 i 14 hi havia força Mosquiter (comú i de Passa). 


El 21, van aparèixer un parell de Cotxes cua-roges; mai les havia vist al parc, abans.



I per la resta, pocs canvis. El proper dissabte potser no tindré dosi de pardaleig. En fi, fem el que podem amb la càmera i, em sap greu, però no he pogut introduir la llista al Ornitho.cat. Ho provaré un dia d'aquests. Tingueu uns bons dies.









25 de juliol 2017

Proles (2)

Buf! Feia temps que no em mirava el bloc i veig que vaig deixar el tema Puput molt aviat. He de dir que el tema dóna de sí. És més, l'any vinent m'apunto al projecte Nius. Resumim els fets:

28/04/2017
Es veu la Puput aportant aliment de forma espaiada a la mateixa cavitat que el dia 21 (vegeu post anterior). No es veu el pollet, que la setmana passada es veia crescudet.



6/05/2017
Una o dues Puputs (o parelles de Puputs?!?!) aporten aliments als dos respiradors de la torre. No veig cap pollet.





13/05/2017
Activitat només al respirador de l'esquerra. Arribo a veure dos adults, però no el/s pollet/s.



20/05/2017
Mateixes circumstàncies. Es veu, però, un forat taponat i un adult entrant i sortint del respirador.









27/05/2017
Començo a apuntar la freqüència de les visites. A bones hores. Visites a les 10.15, 10.50, 10.53, 10.54 i a buscar la Júlia.


3/06/2017
Ni rastre de les Puputs. Cal dir que a la finca hi ha activitat. Sembla que preparin la terrasseta per al bon temps. Fi del curs de sincro de la Júlia; fi de les visites, per tant.I fi de la violació de la intimitat d'aquesta gent.

24 d’abril 2017

Proles

Dissabte 22, al Parc del Castell de l'Oreneta, em van cridar l'atenció l'anar amunt i avall d'una Puput. Després d'una estona d'observació discreta, vaig veure que s'aturava momentàniament davant del respirador d'una torre colindant. Amb la càmera preparada, vaig esperar la següent visita, però, encara que estigués a distància prudencial, em devia detectar, perque va estar aturada una bona estona en un arbust de sota del respirador abans de tornar a desaparèixer.



Quan em va semblar que portava massa estona sense venir i, per tant, interferia massa en el seu comportament, em vaig apartar. Quan estava d'esquena, zas!, una aparició ràpida i adéu. Ara, vaig tenir temps de fer una foto. Un cop a casa, les meves sospites es van confirmar. A la foto, augmentada, es veu un pollet ja crescut reclamant la seva racció.



Per la resta, poques novetats. Només el meu primer Mastegatatxes de l'any. I no ho vaig poder comprovar, però els Gafarrons, molt pesadets, ells, sembla que també han niat. Ai, la primavera...