Sequera

La pluja torna a Barcelona després de mesos d'absència. També estan començant a tornar Ballesters i Falciots negres, i els Esplugabous reemprenen els seus vols entre delta del Llobregat i Zoo com cada primavera.

Darrerament molts maldecaps m'aparten de la meva afició, però, afortunadament, les sessions d'observació d'ocells urbans de dissabte al matí al Parc del Castell de l'Oreneta són inevitables, encara que ara siguin quinzenals. 

Si fem un resum de la situació des del mes de desembre, en general cal dir que, malgrat la suavitat de les temperatures i la sequera extrema -fa dues setmanes, el parc feia pena- les dades són molt semblants a les de l'hivern passat. Això vol dir: Tudons, Pinsans, Cotxes fumades i Estornells. Malauradament, parlar de diferències sovint vol dir parlar d'absències; i aquest hivern m'han faltat el Tord i el Verdum. Aquest últim s'ha deixat sentir als jardins de les torres collindants, però no al parc mateix.

Donem pas a un llistat complet comentat:

-Aligot comú: el vaig veure per primer cop en aquesta àrea volant molt alt, el 3 de febrer.

-Xoriguer comú: Un clàssic que no es prodiga.

-Gavià argentat: a l'hivern sobrevola el parc i se sol aturar en grues i xemeneies dels edificis collindants.

-Colom: poc habitual; se'l troba més aviat per la zona del Monestir de Pedralbes.

-Tudó: un resident del parc; sí, la seva població sembla que augmenta a l'hivern.

-Tórtora turca: poc habitual, es va deixar fotografiar l'11 de gener.

-Puput: durant l'hivern no s'han deixat veure, encara que habitualment hi són.El cas, però, és que el 2 de març ja teníem un adult movent'se amunt i avall amb larves al bec i presumiblement alimentant polls en el respirador d'un edifici collindant.

-Cuereta blanca: és que els encanta la gespa...

-Cuereta torrentera: poc nombrosa, però habitual.

-Pit-roig: nombrós. Molt territorial a les últimes visites.

-Cotxa fumada: present en totes les seves modalitats tots els dies.

-Merla: escassa i menys confiada que en altres pacs urbans de Barcelona.

-Tallarol de casquet: força habitual.

-Tallarol capnegre: molt comú i fidel als seus llocs de nidificació i d'estada.

-Tallarol de garriga: poc nombrós, però se'l sol veure de pas. El dia 23 de març hi passava un exemplar.

-Mosquiter comú: força comú.

-Bruel: que mono.

-Mallerenga carbonera.

-Mallerenga blava.

-Mallerenga petita.
-Mallerenga emplomallada.
-Mallerenga cuallarga.
-Raspinell: es manifesta poc.
-Garsa: vigilant el trànsit de la Ronda de Dalt.

-Estornell.

-Pardal: més poc comú que l'any passat.

-Pinsà: abundant; no ha decrescut la presència. Veurem demà.

-Cadernera.

-Gafarró: menys que l'any passat.

-Cotorreta de pit gris.

-Cotorra de Kramer.

Seguiré atent a la nidificació de les Puputs.

Nunc reddit animus

Gairebé no m’ho podia creure: dimecres vaig poder passar dues horetes –entre dos quarts de tres i dos de cinc- al Jardí Botànic. Poques vegades les condicions que hi he trobat eren tan bones com aquest dimecres, 3 de novembre: els nens a l’escola, pocs turistes, cap soroll de serres mecàniques, aspiradores o d’altres eines de jardineria, pocs estrangers i cap autòcton.

Des del punt de vista dels ocells, cap sorpresa, però l’alegria de saber que tot segueix en el seu lloc. La sobreabundància de Pit-roig i la presència de Cotxa fumada i Pinsà comú ens indiquen que la tardor ja és aquí, encara que les temperatures no ho corroborin.
La llista d’espècies observades és la següent:
-Esparver ((Accipiter nisus). És la segona vegada que el veig per la zona i per aquestes dates. La primera vegada havia pensat que era un migrador rerassagat; ara començo a pensar que potser és un exemplar resident.
-Xoriguer (Falco tinnunculus). Una femella encalçada per tres garses.
-Gavià argentat de potes grogues (Larus michaellis).
-Colom (Columba livia). Fora del jardi.
-Tudó (Columba palumbus).
-Tórtora turca (Streptopelia decaocto).
-Cotorreta de pit gris (Myiopsitta monachus).
-Cotorra de Kramer (Psittacula Krameri). Un parell s’hi va aturar un moment.
-Pit-roig (Erithacus rubecula).

-Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros).
-Merla (Turdus merula).
-Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla).
-Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala).
-Mosquiter vulgar (Phylloscopus collybita).
-Mallerenga carbonera (Parus major).
-Mallerenga petita (Parus ater).
-Garsa (Pica pica).
-Estornell (Sturnus vulgaris).
-Pardal comú (Passer domesticus).

-Pardal xarrec (Passer montanus).
-Pinsà vulgar (Fringilla coelebs).
-Gafarró (Serinus serinus).
-Cadernera (Carduelis carduelis).

...et requievit die septimo

O el setè dia es va quedar ben descansat. De fet sóc jo qui s’ha quedat descansat amb segons quines informacions. Només volia corregir o puntualitzar algunes afirmacions meves de posts anteriors.
-No he tornat a veure cap Cotxa fumada al Mercat de Sant Antoni des del 6 d'abril; de nidificació, doncs, res de res.

-Els meus temors relatius als pollets de Falcó de la Sagrada Família no eren fundats; tots han tirat endavant sense problemes, al menys dins la caixa niu (20 d’abril de 2009).
-A les observacions de l’interior d’illa dels Tres Tombs (11 de maig) hi he d’afegir l’Esplugabous; dos exemplars el van sobrevolar direcció Remolar (suposo) el dia 1 de juny, i m’imagino que això deu ser habitual.

Foto: Clara Escòrcia

I ara que estic en pau amb el món, i aprofitant que s’apropen les vacances, una suggerència de lectura. Es tracta de Conèixer i estimar els ocells, de Joaquim Maluquer i Sostres, publicat per Pòrtic el novembre de 2008. L’autor, probablement l’ornitòleg de més llarga trajectòria del nostre país (el petit, no el gran), explica que el llibre ha estat fet per encàrrec i amb intenció divulgativa. D’aquí que, a priori, per a l’iniciat no tingui gaires alicients.
L’exposició s’estructura bàsicament al voltant de certs indrets de la nostra geografia que representen un hàbitat determinat. Així, per exemple, un recorregut per la plana de Lleida serveix per explicar els ocells de secà, les Planes de Son pels d’alta muntanya, el delta de l’Ebre i els aiguamolls de l’Empordà pels ocells de zones humides, etc. El profà, doncs, i moltes vegades també l’iniciat, podrà conèixer no només les característiques dels ocells, sinó també els llocs de Catalunya on es pot observar.

És cert que la major part de les dades són conegudes pels experts i fins i tot per qui escriu aquestes ratlles, però també aporta molts aspectes interessants. Un d’ells és l’actualització de les dades de la seva gran obra Els ocells de les terres catalanes. La situació ha canviat molt des de 1956, data de la primera edició, i fins i tot des de la de l’última, 1987, i Maluquer no pot evitar referir-s’hi en nombroses ocasions utilitzant dades de llibres de referència més actuals com l’Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002. De fet, trobem a faltar un llibre de l’abast de Els ocells de les terres catalanes que aprofiti les noves informacions.

El que fa que el llibre sigui interessant fins i tot per als entesos és, sobretot, la combinació de capacitat comunicativa i experiència de l’autor. Els capítols escrits en primera persona, com el dedicat a l’illa de Buda, en què evoca una cacera en aquest indret i que va comptar amb la presència de Josep Maria de Sagarra; els dedicats a projectes conservacionistes, com els dels Aiguamolls de l’Empordà; o els apunts històrics i antropològics són els seus punts forts. A més, conté índex onomàstic, índex de referències i una bibliografia prou extensa, una cosa ben poc habitual en una obra divulgativa.
Doncs aquí teniu una suggerència per al vostre temps de descans estival. Li farem un homenatge a Maluquer i Sostres amb unes fotos de Cogullades i Cruixidells de la seva terra.

Varia

Comentem un parell d’aspectes. El primer d’ells, d’àmbit molt local. Divendres dia 3 d’abril, passant per davant d’un dels patis interiors del Mercat de Sant Antoni, el meu fill em va cridar l’atenció sobre la presència d’una “Garsa.” Jo vaig tenir el temps just de veure la típica cua ataronjada d’una Cotxa, probablement fumada; del sexe no en puc dir res. No li ho tinguem en compte, al nen; només té quatre anys i el seu mestre en matèria ornitològica sóc jo. Qüestions familiars de banda, una Cotxa fumada en aquesta època de l’any podria ser un indici de nidificació. Estarem a l’aguait.

L’altre aspecte també es d’àmbit local, però amb una projecció més àmplia. Dissabte dia 4 alguns rotatius –El Periódico i Público almenys- anunciaven que podem presenciar el naixement de pollets de Falcó mitjançant una webcam instal·lada a la caixa-niu de la Sagrada Família. L’adreça és http://www.falconsbarcelona.net/. Webcam a part, la pàgina és interessant: la retòrica triomfalista a què ens té acostumats l’Ajuntament hi és present en dosis més baixes del que és habitual. Ja podeu establir torns per no perdre-us la feliç eclosió.

(Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros), Falcó pelegrí (Falco peregrinus)

Poca cosa

Segueixen els dies poc estimulants. El dia 16 de febrer faig un nou intent de trobar alguna cosa memorable al port, però només puc sumar tres espècies a les anotades el dia 13:
-Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros).
-Gavià fosc (Larus fuscus).
-Gavina capnegra (Larus melanocephalus).
Però és que els llocs a priori més interessants –Trencaones, Moll del Rellotge- estan tancats al públic.

La resta de la setmana passa sense pena ni glòria, si exceptuem el Mosquiter vulgar (Phylloscopus collybyta) de l’Hospital de Sant Pau ja citat. El dia següent (19), les Aratingues mitrades (Aratinga mitrata) fan una nova razzia pel meu barri.

A la tarda, en els jardins de davant de l’Hospital Clínic, m’he d’alegrar que segueixi havent-hi Coloms (Columba livia), Gavians argentats (Larus Michaellis), algun Pardal (Passer domesticus) i un parell de Cotorres de pit gris (Myiopsitta monachus). Només em distreuen una mica els Coloms, més que res perquè el meu fill els persegueix incansable, i una Cotorra que ha pujat a una branca un tros de pa gairebé tan gran com ella.

El 20, aprofitant que he de fer un encàrrec, passo per l’avinguda Mistral. Un diari de distribució gratuita anunciava que els arbres de Barcelona ja estaven en flor; les pruneres vermelles, efectivament, ho estan. I els massissos de gespa ja estan encerclats amb tanques amb vista a una nova replantació. Són indicis que la primavera s’apropa. Quan aquesta gespa hagi sucumbit a les potes del darrere dels voraços cans de l’Eixample i una nova replantació sigui necessària, serà que la primavera ja és definitivament aquí. Però de replantació, ni parlar-ne fins a l’any que ve. Gairebé aliens a les qüesions humanes i botàniques, Coloms, Pardals i Gavians fan acte de presència. També avui es deixen veure –i sentir- dues Cotorres i un parell d’Estornells (Sturnus vulgaris). Però ni rastre de Merles, Pàrids o Fringíl·lids no engabiats.

Avui no hi ha ni premi de consolació: a la plaça d’Espanya una manifestació m’ha espantat els Estornells i les Cueretes blanques (Motacilla alba). L’observació d’ocells urbans és així. L’avantatge és que no calen ni grans preparatius ni gaire temps per practicar-la.

Ocells que fan desplaçaments estacionals (II)

Continuem amb el tema anterior, però aquesta vegada més en plan de noticiari ornitològic. Si comparem amb l’entrada de l’Èider, m’estic posant al dia: només sis dies de retard!
El dia d’any nou cap a les 10 del matí vaig sortir a estendre la roba al balcó (si coneguéssiu els meus veïns entendríeu que no cometo un atemptat contra el paisatge urbà; m’empeny la necessitat). Entre les increpacions d’un borratxo i les d’un altre les condicions eren ideals per fer bones observacions. Aquest cop em vaig trobar un mascle adult de Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros) en un arbre a tocar del meu balcó. Al cap d’una estona de mirar-me amb curiositat va passar a l’arbre de l’altra banda del carrer. Mentre entrava a casa per agafar la càmera va sortir volant. Per això us presento una foto d’una Cotxa que ni és mascle adult ni es troba en un carrer de l’Eixample, sinó en el Jardí Botànic.



Al cap d’una estona, després de veure passar uns quants Pardals (Passer domesticus) i d’escoltar les Gavines rialleres (Larus ridibundus) i Gavians argentats (Larus michaellis) del mercat proper, va passar un estol de pocs individus d’Aratingues (us remeto a l’entrada anterior).I, parlant d’Aratingues, el dia 3 se’n va aturar una, també a l’arbre de l’altra banda del carrer. Aquesta em va deixar arribar a la càmera, però potser hauria estat millor que no ho hagués fet, perquè tinc tan poca vergonya que no m’importa que el meu nom es relacioni amb això que publico i que anomenarem “foto.” Em va cridar l’atenció el fet que es tractés d’un individu sol, però també la quantitat de vermell al cap. Suposo que era una Aratinga mitrada (Aratinga mitrata) pel color de les potes i per la tonalitat de les ales (inapreciable a la foto). En fi, vosaltres decidireu, si podeu.

Ocells que fan desplaçaments estacionals (I)

Sembla que l’hivern sempre porta sorpreses, avifaunísticament parlant, a la ciutat de Barcelona. A l’entorn del mercat de Sant Antoni, però, aquestes sorpreses solen ser més aviat modestes. Sí que solem trobar-hi ocells que a la primavera o a l’estiu en són absents, però no em sembla que puguem parlar de molta més varietat. Bàsicament, es tracta d’espècies nidificants a Catalunya que fan desplaçaments estacionals.

Una d’elles és la Gavina riallera (larus ridibundus). La segona és la Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros). Per acabar, el Mosquiter comú (Phylloscopus collybita), que aquest any sembla que falta a la cita. Solia mostrar-se al carrer Tamarit-avinguda Mistral, però aquest any no l’hi he detectat. Clar que, no sé per què, potser són manies meves, aquest hivern tinc la sensació que a totes bandes es mostren més silenciosos.

Contrastant amb la discreció del Mosquiter, els bàndols d’Aratingues (Aratinga erithrogenys o mitrata? Jo aposto per les segones.) i els d’Estornells (Sturnus vulgaris) es fan notar més en aquesta època. Les Aratingues potser es fan notar menys que l’any passat (intervencions sobre l’arbrat?). I pel que fa als estornells, el dia 29 de desembre n’hi havia un bon estol a la cruïlla Rocafort-Aragó que passava de les antenes de televisió als arbres i dels arbres a les antenes de televisió.
Tot plegat m’ha fet recordar unes paraules del protagonista de Com el soldat repara el gramòfon, una novel·la de Saša Stanišić. En un paràgraf, l’èxode provocat per la guerra el fa reflexionar sobre les migracions dels ocells:
“A primera hora del vespre va haver-hi una estona que ja no passava ningú amb maletes al sostre. Un picot va passar volant, i jo em vaig posar a pensar en aquests i en els altres ocells. Els uns passen l’hivern aquí, malgrat el fred, els altres marxen buscant la calor. Es posen als cables elèctrics els uns i es miren com els altres marxen, tal com fem nosaltres amb els cotxes? Tenen un sentiment desagradable els uns quan els altres entonen cançons sobre llocs meridionals –correm-hi tots, cap al sol, a picar els nius entre cocos i menjar només mandarines? Giren els ulls en blanc i canten: vosaltres, que voleu en formació, colla de creguts!? Als altres ocells no els importa que aquests es quedin, els diuen la seva opinió xiulant: vosaltres també podeu venir, si voleu, en lloc de deixar que els becs se us congelin, i jo li pregunto a Edin: és veritat que els ocells poden girar els ulls en blanc?”
(Extret sense permís de la traducció de Jordi Jané-Lligé; no crec que em busquin les pessigolles per tan poca cosa; primer haurien d’adonar-se que aquest bloc existeix!)