Dies de ciència ciutadana

 Tornem amb una entrada sobre els seguiments de la temporada hivernal que faig a la ciutat. Començarem amb el SOCC que iniciem a la porta del Zoo de Barcelona i, després de recórrer Parc de la Ciutadella, passeig de Lluis Companys i passeig de Sant Joan, acabem a Travessera de Gràcia. Els vaig dur a terme m'imagino que com tothom, en unes condicions diametralment oposades: el primer dia,6 de desembre, amb una calorada inhabitual per l'època; el segon, el dia 22 de gener, amb temperatures fredes després de dies de ventada intensa. El primer es va saldar amb 23 espècies observades, mentre que al segon les espècies registrades van ser 27.

Aquest cop m'abstindré de fer massa valoracions sobre els hàbits dels meus conciutadans i passaré a fer un llistat comentat de les espècies observades. Com sempre, les fotos només deixen testimoni d'algunes observacions. Procuro que siguin tant maques com pugui, però la prioritat és el seguiment i acabar amb l'esquena intacta, així que una camereta de butxaca m'és suficient i em sobra i tot.

Oca vulgar: en vaig poder observar quatre al voltant del llac a la segona visita.

Ànec collverd: també quatre individus que van emprendre el vol des del llac de la Ciutadella a la segona visita.

Corb marí gros: primera aparició en aquest cens. Primer, volaven en cercles sobre el llac; després, un es va posar sobre una de les barques recreatives.

Gavina vulgar: força abundant a la primera secció, atreta pel llac del parc de la Ciutadella. Sempre hi ha un parell d'exemplars que volen pel passeig de Lluis Companys.

Gavià argentat: omnipresent. A la segona visita, abans de l'arribada dels gossos n'hi havia una bona quantitat al terra. Com més ens allunyem del parc, més escassa.

Coloms roquers domèstics: què us he de dir.

Tudons: n'hi ha una bona quantitat al parc i al passeig de Sant Joan per sobre de Diagonal se'n van veient.

Tórtora turca: present a totes les seccions i més abundant a les zones més ajardinades.

Cotorra de Kramer: actualment es veu a totes les seccions, tot i ser més abundant a la primera i la segona.

Aratinga mitrada: un animal antipàtic de comptar per les seves anades i vingudes.

Cotorretes de pit gris: a la Ciutadella i al passeig Lluis Companys no és difícil trobar-ne de marcades amb una anella.

Cuereta blanca vulgar: sobretot es veu a la Ciutadella, però pot aparèixer a qualsevol secció.

Pit-roig: potser enguany n'hi ha menys a la Ciutadella, però l'ajardinament de les seccions 3 i 4 poden haver-ne afavorit la presència.

Cotxa fumada: molt vinculada al ciment.

Merla: ja fa uns censos que vaig comentant la davallada preocupant a la Ciutadella i també a la plaça Tetuan. Ja sabeu que ho atribueixo a la pressió dels gossos. 

Tallarol de casquet: va aparèixer a la primera visita. Tota una alegria, perquè es deixa veure poc.

Tallarol capnegre: sembla que es va mantenint força estable.

Mosquiter comú: a la porta del parc de la Ciutadella no hi sol fallar. En el temps que fa que duc a terme el seguiment m'ha aparegut a qualsevol secció, a la gespa, als arbres i fins i tot a les plantes de les fonts ornamentals.

Mallerenga petita: es va deixar veure a la secció 4, on ja l'havíem detectat a la primavera.

Mallerenga blava: també apareix a qualsevol secció.

Mallerenga carbonera: li passa el mateix, tot i que és menys abundant.

Raspinell: molt lligat a les palmeres de la Ciutadella.

Garsa: sobretot la trobem a la Ciutadella, però també es pot veure a qualsevol lloc.

Gralla: l'he observada en les dues visites a la Ciutadella en petits grupets.

Estornells negres/vulgars: predomina el vulgar, però també se'n veu algun de negre. Se'n veuen molts picotejant a la gespa a les seccions 1 i 2. A la 2 sembla que s'han aliat amb les Cotorres de Kramer per foragitar els Pardals que niaven en els forats dels plàtans d'ombra.

Pardal: Com acabo de comentar, els Estornells els desplacen, però recordo que fa uns anys l'estàtua del Doctor Robert a la plaça Tetuan n'acollia un bon nombre... fins que en van fer la reforma. Ara no se'n veu ni un.

Gafarró: se sol veure o sentir a la secció més insulsa, la 3, però a la segona visita també es va sentir a la Ciutadella.

Verdum: es van deixar veure a la secció 4 a la segona visita. Amb permís del Bec de corall senegalès, està cridat a ser l'ocell oficial de la Dreta de l'Eixample.

Pel que fa al projecte Ocells dels Jardins (recordo que mostrejo els jardins de Laura Albéniz, un interior d'illa a la Dreta de l'Eixample) enguany l'he fet el dia 28 de gener. El dia estava enterenyinat i les fotos se n'han resentit, però el fred va mantenir allunyats criatures i gossos i es van veure coses.

Bec de corall: en vaig veure dotze individus, menys que l'any passat.

Mallerenga blava: reapareix després de temps d'absència. 

Colom: només quatre; és el que té que no hi hagi criatures amb entrepà.

Tallarol capnegre: un clàssic.

Pardal.

Tórtora turca.

Verdum: el que deia, està prenent la dreta de l'Eixample.

Cotxa fumada.

Merla.

Mosquiter.

Bé, confio que ens retrobem amb una entrada menys científica i més lúdica.

Ocells dels jardins

El gener de 2016 a l'escola on treballo vam començar a participar al projecte Ocells dels jardins. Per circumstàncies hem abandonat el projecte, però jo continuo fent-ne el seguiment a títol individual perquè em sap greu que les poques dades que hem introduït no serveixin per a res. Així, dissabte 25 de gener vaig anar a l'interior d'illa Laura Albéniz, a la dreta de l'Eixample, per fer el seguiment hivernal d'enguany. 

Era conscient que la població de Becs de corall senegalesos havia augmentat des que els vam detectar per primera vegada el novembre de 2016, ja que des de classe els sento i els veig passant del jardí al pati de l'escola i d'aquí a les eixides dels edificis que els envolten; ignorava, però, la magnitud de la tragèdia: vaig arribar a comptar-ne fins a 14, encara que poden ser-ne més. M'imagino que els hiverns suaus que estem tenint n'afavoreixen l'èxit reproductiu. 

Per la resta, els ocells que es van mostrar van ser els que hi trobem habitualment a l'hivern. La Cotxa fumada va trigar, però al final es va acabar mostrant. La llista completa és la següent:

• Coloms (8).
• Tórtora turca (1)
• Pit-roig (1), sempre fidel a la cita.

• 

• Cotxa fumada (1)
• Merla (2)

• Tallarol capnegre (2)

• Pardal (5)

• Bec de corall senegalès (14)

I res, seguirem atents. Fins la propera.

Exotica

Tornen els dies de feina i, amb ells, els dinars de bocata i carmanyola a l'interior d'illa Laura Albéniz. Realment, ara tinc poques ocasions de voltar per Barcelona amb els prismàtics i la càmera, així que aquesta estona em ve de fàbula. 

Respecte al juny hi he trobat algun petit canvi. Per començar, el Tallarol capnegre, que sol amenitzar les meves classes des del ficus centenari, així com les Tórtores turques, que aquesta primavera van arribar a nidificar al pati de l'escola on treballo, no han donat senyals de vida en els quatre dies que m'he estat al parc.

En canvi, ha fet acte de presència un Pit-roig tafaner, que també hi és força habitual però no s'havia mostrat les últimes vegades. Probablement és una advertència que la tardor s'apropa.

No han fallat les dues Merles.

Tampoc els Pardals ni els Coloms, i fins i tot ens ha visitat una garsa.

La Cotxa fumada no trigarà a deixar-se veure.

El que sembla que és aquí per quedar-s'hi és el grupet -no gosaria dir colònia- de Becs de corall senegalesos. Una alumna meva en va detectar la presència per primera vegada ara farà tres anys en el decurs d'una activitat d'observació d'ocells de jardí. Aleshores en vam veure fins a quatre exemplars i en vam certificar la nidificació; aquests dies n'hi havia un mínim de 7, probablement 8, i cal dir que se'ls sol sentir al llarg de tot l'any.

I ja que parlem de Becs de corall, en vaig veure uns quants als jardins del Seminari Conciliar de Barcelona, edifici que, segons la bibliografia autoritzada, té el dubtós honor de d'haver acollit el primer niu de Gavià argentat de la nostra ciutat.

Per cert, "bocata" és una llicència que m'he permès perquè, per la gent que em llegeix, no penso que s'armi tant de rebombori com amb el "cumpleanys" de la Rosalía o el "reflexada" de Sau.

Bona Diada.

Varia (...)

Fa molt de temps que no practico l'ocelleig urbà ad hoc. Els meus últims contactes amb els ocells han estat en circumstàncies especials.

La circumstància més recurrent és acompanyar la meva filla al parc.Així, per exemple, el 12 de juny vaig anar als jardins de Cándida Pérez i el primer que em va cridar l'atenció va ser un Pardal volantó que em va fer patir de valent. En la seva inconsciència, la bestiola saltironava aliè als perills que suposa passejar-se en un parc infantil. Tot i així, va demostrar que era prou viu per envolar-se amb moviments insegurs quan algú se li apropava massa.

Més endavant, va aparèixer una Merla amb becada que s'entaforava darrera l'heura.

Per segona vegada en una setmana se'm va aparèixer aquest espectacular mascle de Cotxa fumada.

El dia següent, dinant de carmanyola als jardins del Palau de Pedralbes, els ocells mostraven els primers símptomes que la calor s'apropava. 

Aquest Tudó prenia un bany en un bassal i s'assecava al solet.

Uns metres més enllà, un Tallarol capnegre prenia un bany, però aquest de sorra o fang.

Per acabar, el dia 6 de juliol entrava a la feina i, en els jardins de Laura Albéniz vaig sentir el reclam d'un Bec de corall senegalès. Sembla que s'han aclimatat a aquest parc, perquè avui n'he arribat a comptar sis.

Fins aviat. Gràcies per la fidelitat.