23 de desembre 2011

Paisatges hivernals

Les concentracions d'Estornells són un altre indici de l'arribada de l'hivern fins i tot quan és suau com el d'enguany. Ja sé que són emprenyadors i que a certs llocs causen autèntics problemes, però a mi els seus xiulets em provoquen una certa sensació d'alegria.



Prego als afectats per la plaga que no m'escriguin missatges aïrats per aquesta darrera frase. Creguin que els comprenc. No cal que em desitgin que se'm mengin la collita d'olives ni que m'omplin de caques el balcó ni que destorbin el meu son i el dels meus fills. Prefereixo que em desitgin, com faré jo, unes bones festes i un bon 2012.

29 de novembre 2011

Arquitectura preventiva

La presència d’un nombre més elevat de làrids al port de Barcelona és un indici més de l’arribada de la tardor.

  
 L’altre dia, em mirava els Gavians argentats i les Gavines rialleres de la Rambla de Mar en un passeig sense binocles i amb poca història quan vaig constatar que els blancs de l’anomenada arquitectura preventiva no són només persones de sectors socials desafavorits.
 
Per començar, una sèrie de rètols –no sé quant de temps porten allà- prohibeixen alimentar “gavines.
 
Després, unes punxes col·locades estratègicament proven de dissuadir les bèsties d’aturar-s’hi.
El Gavià de la foto, però, no es va deixar intimidar i aqui el tenim en actitud heroica. No sé com va acabar-se la història, potser malament per al nostre fakir alat. Ara, el cas és que en aquesta ocasió el mecanisme va fallar.

09 de novembre 2011

Migracions


Casualment el dia 28 d‘octubre em van caure del cel dues hores lliures, prou temps per relaxar-se una estoneta al Zoo. Estava una mica mosca perquè als jardins del Palau Robert encara no havien donat senyals de vida els Pit-roigs migradors, i sobre el Mercat de Sant Antoni encara vaig poder apreciar un estol d’uns cincuanta Ballesters el dia 27.
Al Zoo, però, ja hi havia indicis de migració. D’una banda, la densitat de Pit-roigs era elevada.
I de l’altra, ja es detectaven exemplars de Cuereta torrentera, una espècie que ja tenia ganes de caçar per al meu bloc.
Si aquesta  s’hagués estat quieteta, la foto hauria pogut ser més interessant.
Això apart, el llistat d’espècies presents no va ser espectacular; dues hores no es poden estirar més.
En ordre d’aparició:
Gavia argentat.
Colom.
Cotorra de Kramer.
Ànec coll-verd.
Cotorreta de pit gris.
Pit-roig.
Estornell.
Pardal.
Gralla.
Garsa.
Gavina vulgar.
Cuereta blanca.
Tórtora turca.
Merla.
Cuereta torrentera.
Tudó.

07 d’octubre 2011

Dies avium II

Diumenge passat vam anar amb tota la parentela a Can Coll (Collserola) amb motiu de la celebració del Dia de les Aus amb la intenció d'assistir a l'alliberament d'ocells. Com que som així, vam arribar allà cap a la una, amb el temps just d'aparcar el cotxe com bonament vam poder i arrossegar les criatures al lloc de l'acte.
Que què hi pinta Can Coll en un bloc sobre ocells de Barcelona? Doncs bé, si ens havíem fet il·lusions de veure algun ocell fora del comú, ens vam trobar que aquests any els protagonistes eren d'allò més urbà. Si no em falla la memòria, dues merles, tres garses, una tórtora turca i dos xoriguers. Per sort, a casa som fàcils d'entusiasmar.
Aprofito per demanar excuses a la senyoreta que porta el xoriguer. Em creia que m'estalviaria problemes no penjant fotos de nens identificables, però em sembla que, malgrat no veure-se-li la cara, algú reconeixerà aquesta persona. Em sap greu; no domino l'art de retallar sense tisores.

01 d’agost 2011

Després de la pluja



El cel de la ciutat s’ha buidat força. Costa fins i tot veure-hi Gavians i Falciots. Per això –i també per instint de supervivència, i per veure si algú em segueix encara- dimecres 27 de juliol em vaig llevar d’hora per anar a la Barceloneta sense fer-me grans il·lusions de veure ocells d’un cert interés. El plugim era una bona excusa per tornar al llit, però, com deia, la necessitat m’impel·lia a continuar.



De la mateixa manera que no m’havien dissuadit a mi, les condicions climatològiques no havien impedit que a les platges hi hagués força afluència de gent amb ganes de gresca, per dir-ho com ho dirien a TV3. Com comentava un senyor a l’autobús, “ya van mojaos por dentro”. Amb les restes dels seus “botellones” Coloms i Gavians feien el seu particular agost.
Vaig començar a la platja de Sant Sebastià. Em va portar de cap una bona estona una Gavina Capnegra que picotejava la sorra entre coloms. Més endavant en vaig veure una altra, que és aquesta.



Però, realment, el que predominava eren els Gavians argentats de l’any. La foto que segueix, que potser ofendrà els paladars més delicats, és una bona mostra de l’oportunisme de l’espècie.



Suposo que no sóc l’únic a qui, després d’una jornada discreta, se li apareix tot el que és interessant quan ha de tornar a casa. En l’últim moment, en el Port Olímpic, van començar a aparèixer les criatures més interessants, com aquest Martinet blanc confiat,


o un grupet considerable de Xatracs becllargs que feien sentir la seva serenata,



un Gavia argentat que semblava més allà que aquí



i altres làrids amb anelles del Zoo. Què hi farem.

03 de març 2011

Represa

Provarem de ressucitar aquest bloc agonitzant. Ho farem penjant algunes fotos de les meves observacions al Palau Robert. Un "alimentador" va atraure un grupet de Coloms i Cotorres argentines que, un cop abastides, van volar a liquidar el seu botí a les branques d'un arbre proper, Tres d'elles anaven marcades.


La setmana següent un Pit-roig em demanava una imatge ben bonica. Això és el que vaig aconseguir.

I per acabar, el noticiari fenològic aquest que semblava mort. Des del 13 de febrer les Aratingues mitrades han tornat a prendre el barri de Sant Antoni causant estralls en els arbres que es troben al seu pas. El dia 23 en vaig comptar un estol de 55 com a mínim davant de casa.

Repeteixo el que ja he escrit en altres ocacions: no m'entusiasma la proliferació d'aquests ocellots, però el temps se me'n va observant-los.




08 de gener 2011

Traditur... Ferunt... Dicunt...

L’escassedat de notícies pròpia de les vacances nadalenques ha fet que els diaris s’hagin recordat que existeixen els ocells i que alguns fins i tot viuen a Barcelona. Així, dimarts 3 de gener, a La Vanguardia, Antonio Cerillo signava un nou escrit sobre avifauna urbana. Parlava de l’èxit del projecte de reintroducció del Falcó pelegrí a Barcelona, i, com a expert, consultaven Eduard Durany. Gràcies a Déu, no tenia gaire relació amb el titular, un d’aquells que encenen els ànims de colombòfils i canarieros. Segons aquest, els falcons “mantenen a ratlla” les poblacions de coloms i cotorres de Barcelona.





El dia següent, El Periódico de Catalunya deixava constància de l’adaptació de set espècies de psitàcids a la nostra ciutat. En aquest, l’autoritat era Ricardo Ramos, i a part de dir quatre cosetes sobre elles -més d’unes que d’altres- s’insisteix que la població de Falcons no pot regular de cap manera el nombre de Coloms o de Cotorres, donada la quantitat d’exemplars. Una pataleta perquè Durany, habitual de El Periódico, ha col·laborat amb la competència?

Finalment, tota la premsa oral, visual i escrita va fer ressò de la misteriosa mortandat d’ocells a Arkansas i estats adjacents. La perla, però, corre a càrrec de TVE, que traduïa “blackbirds” com a “pájaros negros”.
Com a posdata, la noticia va adquirint un caire apocalíptic per moments. Se li ha sumat la de la mort de quatre-centes tórtores turques a Itàlia i “La contra” de La Vanguardia, en què Victor Amela entrevista un pastor arañes alarmat per l’absència d’ocells. Quina por.